Parlem de l’economia de cures...

Hi ha treballs invisibilitzats, lligats a les dones i la feminitat, com les cures i el treball a l’àmbit domèstic, que tenen molta rellevància en la nostra economia que no es valoren econòmicament i social com haurien de ser.

Els treballs de cures agrupen les feines que permeten el sosteniment de la vida i del benestar de les persones, hi ha les feines de neteja, cures d’infants i familiars i totes les feines de suport a la família i a la llar. Aquestes feines són avui assumides per persones, majoritàriament dones i migrades, amb unes condicions de precarietat i desprotecció difícils d’acceptar.

Cal donar més importància a aquestes ocupacions ocultes i que en general exerceixen les dones, les activitats de sosteniment de la vida, com el treball de cures i el reproductiu. El treball reproductiu el formen, la cura i el manteniment de la llar, la neteja, l’alimentació familiar, l’ordre general, les compres, etc. La cura i l’atenció de totes les persones de la família, dependents o no, que comporta treball social, educatiu, sanitari i psicològic.

També l’organització i gestió de la llar i la família, la mediació entre la família i els serveis públics o privats existents, com la relació amb l’escola, els centres de salut, etc. La representació de la parella, les activitats en els vincles de les relacions afectives i socials de la parella, com a celebracions, aniversaris, contactes amb familiars i amics, etc.

Cal destacar que una bona part del treball de cures es realitza sense remuneració. Alguns estudis han pogut quantificar aquest treball en unes 24.000 hores l’any i que el 80,9% és realitzat per dones. S’ha contrastat que en general les dones reben una compensació econòmica molt menor a la dels homes, hem de considerar que les aportacions del seu treball de cures fan possible que el sistema econòmic pugui funcionar.

Ha arribat el moment de visibilitzar el treball de cures, amb una educació i una transformació dels valors socials, incloent els permisos de maternitat i paternitat iguals, revisant la durada de les jornades laborals, compatibilitzar ocupació amb vida quotidiana, etc.

Hem observat també que a l’externalitzar el treball i contractar les labors de cura, han aparegut noves figures que segueixen sent femenines i en la seva majoria estrangeres. L’economia de les cures ha de ser transversal amb una economia social i solidària, en un moviment cooperatiu i amb iniciatives dedicades a l’economia de les cures, fomentant que se’n creïn de noves.

L’economia social i solidària (ESS) té en consideració satisfer les necessitats humanes i centrar-ho en l’activitat econòmica, en la cooperació, en una propietat col·lectiva, en la gestió democràtica i en la redistribució equitativa, l’economia feminista però posa en dubte la construcció del concepte mercat.

Des de la revolució industrial ha augmentat la distància entre l’àmbit productiu i el reproductiu, provocant una divisió sexual del treball, amb massa conseqüències socials, relegant a les dones a un àmbit reproductiu i domèstic. Com a conseqüència s’ha reduït la cura a quelcom femení privat, amb poc valor social, sense valor econòmic.

Cal doncs fer una reflexió profunda per visibilitzar, revaloritzar i democratitzar l’economia de cures. Cal assumir responsabilitats, eliminar la divisió sexual del treball i l’especialització de gènere i la promoció del reconeixement social d’aquesta.

La cura és present arreu tant en la nostra vida personal com en qualitat de sector productiu que genera activitat econòmica. Depenent de l’edat i les nostres circumstàncies ens afecta directament o indirecta, el treball de cures i de la llar si parlem exclusivament de la vessant productiva, és un motiu de gran importància per parlar d’economia social i solidària i d’economia de les cures.

Podem afirmar doncs que existeixen vàries etapes en les nostres vides que requereixen una dedicació de cura superior, ens passa quan som infants, quan envellim o si patim alguna malaltia crònica, els anomenen estats de dependència. Les administracions promouen programes i prestacions, que esdevenen insuficients per cobrir totes les necessitats dels col·lectius dependents. Les famílies doncs han d’assumir la cura complementària a les llars, les cuidadores familiars, o externalitzant aquesta cura a terceres persones o empreses, les treballadores de la llar i les cures.

S’han d’exigir respostes des de l’àmbit comunitari, creant espais de suport mutu que permetin visibilitzar i socialitzar l’impacte físic i emocional de la cura intensiva, trencant l’aïllament que sovint viuen aquestes treballadores familiars. Massa sovint les treballadores de la llar i de cures desenvolupen la seva activitat en economia informal o sota un règim de cotització especial que limita les possibilitats de cotització i afecta les seves prestacions presents. Podem trobar organitzacions que ofereixen intermediació laboral entre famílies i treballadores, per millorar les condicions laborals de les treballadores de règim especial.

Les cooperatives de treball, ofereixen serveis de cura i presten serveis a les persones. S’estan consolidant algunes pràctiques d’economia social i solidària grups de criança, cooperatives d’habitatge en modalitat de cohousing, una comunitat de cases privades agrupades al voltant d'un espai compartit. Cada casa familiar, és independent o adossada a una altra, té les comoditats tradicionals, incloent una cuina privada. Una casa comuna, amb una gran cuina i menjador, bugaderia, i espais recreatius a l’exterior i sempre compartits com l’aparcament, espais per caminar, oberts i jardins. Els recursos com eines de bricolatge i de jardí o vehicles. Així neix el concepte de cohabitatge que consisteix en viure en comunitat beneficiant-se de tots els avantatges que ofereix aquest model i mantenint la privacitat de cada llar.

La cura ha de tenir un paper actiu i corresponsable per part de l’administració, cal revaloritzar la cura des dels espais de treball, aplicant mesures i accions que afavoreixin la seva visibilització. La conciliació laboral, familiar i personal recollides en la Llei de 39/1999 i posteriorment en la Llei orgànica 3/2007 per a la Igualtat efectiva de dones i homes defensa el terme igualtat d’oportunitats a l’ocupació, els drets de cura o de prestar cura amb l’ocupabilitat de les dones.

Podem parlar de 4 grups de mesures i d’instruments dins d’ESS (economia social i solidària), les orientades a donar visibilitat als projectes solidaris, per evitar l’especialització de gènere i les responsabilitats realitzades de forma invisible majoritàriament per les dones. Les mesures orientades a la gestió del poder i les emocions, a la prevenció i resolució de conflictes, les que promouen la transparència de l’organització i a facilitar l’accés a la informació. Les anomenades corresponsabilitzadores, que ajuden tant en la vida professional amb la diversitat de necessitats i dimensions de les vides de les persones.

El paper de l’ESS i el moviment cooperatiu és el de transformar el mercat de treball. Un mercat social on el centre són les persones i no el capital, reconeixent la diversitat de les persones i la interdependència entre elles, diferent al llarg la seva vida.

Cal tenir en consideració que l’economia social i solidària té com objectiu resoldre les necessitats en la gestió dels recursos, procurant els béns i els serveis, comercialitzant, consumint amb el crèdit popular, en una gestió democràtica i compromesa. L’ESS està basada en l’autoorganització, en satisfer les necessitats bàsiques amb un comprimís amb la comunitat, la igualtat i la democràcia. Són promotores d’un canvi social i amb independència dels poders públics, amb valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat. Trobem iniciatives d’Economia Social i Solidària en tots els sectors i àmbits de l’activitat econòmica, on la propietat és dels treballadors/es, i van des de la producció a la comercialització de productes o serveis, finalment al  consum. També participen en iniciatives comunitàries com els bancs de temps, xarxes d’intercanvi, grups de criança compartida, entitats de gestió d’un equipament o un servei públic de manera comunitària, col·lectius de consum agroecològic, etc.

El format d’empresa més freqüent és el de cooperativa, les societats laborals, les associacions i fundacions, els grups de consum, les entitats de finances ètiques, les iniciatives agroecològiques, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, les monedes comunitàries, les empreses d’inserció, etc.

L’ESS milloren les condicions de vida de la població, possibilitant llocs de treball estables, en la producció de béns i amb una distribució més ecològica i sostenible, fet que provoca un augment de les rendes agràries, mantenint el medi rural i l’augment de crèdits. L’Economia Social i Solidària contribueix al desenvolupament local, els seus projectes col·laboren a normalitzar les necessitats d’una comunitat, es mobilitzen els recursos locals i es generen beneficis que circulen en la proximitat, esdevenen projectes integrals, que impulsen la vida cultura i social del territori.

Hem d’apostar per una economia sustentada en una producció fruit del treball cooperatiu, en una distribució basada en el comerç just i en un consum responsable. Ho hem de  fer pensant en un ús ètic i solidari de la inversió, amb la circulació de monedes social, en la generació i gestió dels béns comuns i en una distribució com a conseqüència de la socialització dels excedents. Cal doncs formació, empoderament, recursos ocupacionals adaptats, el suport de projectes i sistemes de contractació i finalment una sensibilització i reconeixement de la societat.

S’han de plantar llavors cap a pràctiques d’un consum ètic i responsable sorgit del concepte del comerç just, emmarcat en la solidaritat, la justícia social, la dignitat dels pobles i el cooperativisme. Pensem-hi!

"L’Economia de les Cures s'entén com un conjunt d’activitats que es desenvolupen quotidianament per sostenir i reproduir la vida i que permeten fer front a les necessitats que tenim al llarg del cicle vital. Ens centrem en activitats que estan a la base del sistema social i econòmic i que tenen impacte sobre el benestar de les persones cuidades i cuidadores." Coopd’ERA SCCL.

Joan Rodríguez i Serra és educador social.