Una dona no és un forat

La concepció de la superioritat masculina és inhumana. Ho és des del punt de vista biològic, però sobretot cultural. No hi ha cap raó per pensar, per creure, que un home és superior a una dona, que la pot comprar, que la pot dominar, que en pot fer ús. Una dona no és un forat com alguns no només creuen sinó que practiquen, i això en ple segle XXI, quan ja crèiem que alguna cosa ens quedava a la psique de l’humanisme, ja sigui laic o religiós.

Una noia ha estat violada de manera cruel i salvatge a Igualada quan es disposava a agafar el tren per tornar a casa després de celebrar el Halloween. Una noia ha de poder tornar a casa de dia o de nit, després de sortir de l’institut, de la universitat, de la feina, de casa o d’un local d’oci nocturn. Cap noia, ni cap grup de noies, assalta un noi i el viola desgraciant-lo, fent-lo malbé i deixant-lo mig mort a terra. Aquestes agressions mortíferes les pateixen les noies perquè algú pensa, algú creu, que hi té dret.

La concepció de la superioritat masculina és falsa. Naixem amb un sexe que no està determinat pel gènere, ara sabem això i ens cal recordar-ho alhora de conceptuar la masculinitat com a superior a la feminitat. És un lloc comú, però tornem-ho a repetir: la humanitat és una construcció per damunt la biologia, hem estat segles per entendre-ho, però sembla que hàgim retrocedit a l’època del paleolític quan llegim que una noia ha estat violentada i ferida de gravetat a la sortida d’una discoteca.

Volem saber qui o quins han estat els agressors. Quin cap tenen, quina educació, quin nivell d’humanitat. «Ensenyem els nostres fills», diuen rètols desesperats per una angoixa que ens aclapara com a societat. Volem saber si aquest noi, o nois, com se sospita, han estat educats d’alguna forma perquè ens cal reflexionar molt sobre la manera de fer-ho. I si no han estat educats? Aleshores tenim un problema públic de molt de calat perquè els dies i les nits de les nostres filles i netes no seran tranquils a cap hora.

La violació de les dones és una pràctica molt antiga, les dones han estat objecte d’intercanvi patrimonial i han estat un botí preferent en totes les guerres, a vegades els soldats han estat cridats a fer la guerra amb l’esquer d’obtenir una dona a disposició per fer-ne el que vulgui. El sistema patriarcal encastat ja al cervell rèptil de tant com s’ha fet durar segle rere segle, es nega a morir en el cap d’aquests nois que creuen que una dona és un forat, i entengui’s la doble metàfora: un cos per usar i tirar i un no-res. Ja n’hi ha prou.