És ansietat, patir davant dels exàmens...

L’ansietat pels exàmens constitueix un problema important pel nombre d’estudiants que la pateixen i pels resultats negatius sobre el seu rendiment acadèmic.

El significat de la paraula ansietat segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és la “viva inquietud a propòsit d’un esdeveniment futur o incert.”

L'ansietat és la resposta natural de l'organisme davant d'una amenaça o una sensació de perill, amb l’objectiu de dotar-nos de les eines per afrontar aquesta situació amb èxit i amb els canvis hormonals per poder reacciona-hi.

L’ansietat es pot manifestar de diverses maneres, es poden agrupar en símptomes cognitius, amb un patiment excessiu sobre la seva actuació i les conseqüències, en comparació amb la resta dels companys/es i amb pensaments d’autocrítics. També símptomes orgànics quan apareixen alteracions gastrointestinals, trastorns del son, cefalees, tensions musculars, tremolors i dispnees.

Davant dels exàmens és habitual patir un cert grau d'ansietat i aquesta esdevé positiva, ajuda l’alumnat a mantenir-se alerta, amb més capacitat de concentració, més energia per estudiar i per millorar el seu rendiment. Ara, massa ansietat els/les sobrepassa, pot fer baixar el rendiment i el benestar emocional, pot provocar fumar o beure en excés, menjar massa, evadir-se o aïllar-se, evitar els exàmens, etc.

Cal planificar correctament el temps d’estudi, evitant les presses de darrera hora, elaborant un calendari, anotant els dies dels exàmens, preveure les hores i els dies que es necessiten  per a  cada assignatura. Una bona organització ajudarà a guanyar seguretat.

S’han de plantejar uns objectius realistes per tenir temps d’estudiar, cal dormir i descansar, fer exercici i alimentar-se de manera saludable. Dormir poc la nit abans de l’examen provoca ansietat i interfereix en el rendiment, cal dormir unes 8 hores i descansar.

També s’hauran d’evitar les begudes estimulants, com el cafè o refrescos energètics perquè poden elevar la tensió arterial, poden provocar insomni, taquicàrdia, estrès i sobretot més ansietat. Una bona manera són les tècniques de relaxació, treballar la respiració, evitant pensaments negatius, com pensar que mai no s’aprovarà una determinada assignatura.

Cal educar per acceptar els errors comesos, tothom s’equivoca, els desencerts poden ser oportunitats d’aprenentatge, cal acceptar els errors. Una forma de treballar és alternar els exàmens i realitzar activitats que siguin agradables.

A mesura que els nens i nenes creixen, tenen por o perceben el perill, a la foscor, els monstres provoquen  les primeres experiències d’ansietat, per a alguns infants sorgeix en situacions socials i d’avaluació, com ara fer un examen, forma part del seu desenvolupament i del seu creixement.

L’ansietat es manifesta amb un conjunt de respostes cognitives, fisiològiques, conductuals que ens protegeixen davant d’un perill. En la resposta cognitiva, l'atenció es desplaça ràpidament, de manera automàtica a l’amenaça potencial i els pensaments poden variar des de la preocupació lleu fins a un pànic extrem. Amb l’ansietat poden aparèixer trets fisiològics com les palpitacions del cor, una respiració superficial, els tremolors o sacsejades, la sudoració, els marejos o l’atordiment, una sensació de debilitat als genolls, la congelació, la tensió muscular, una dificultat per respirar i les nàusees.

Abans d’un examen es pateix una angoixa normal, necessària, que ajuda a rendir i a concentrar-se. Si parlem d’una ansietat normal, els símptomes que apareixen són poc freqüents i no afecten de manera rellevant en el dia a dia de l’infant o adolescent. Aquests tenen baixa intensitat i són de curta durada, amb reaccions esperables i comunes.           

Quan aquesta ansietat es presenta amb episodis repetits, amb una intensitat i durada altes, patint malestar que es manté en el temps, afectant a la vida quotidiana, és quan cal preocupar-se. En el cas dels infants, l’ansietat l’experimenten davant de la por, perill o nerviosisme, sigui estant sols a les fosques o durant un examen de l’escola. En una gran part dels infants aquesta ansietat disminueix a mida que es fan grans, el 90% de les persones que reben tractaments a causa de l’ansietat, acaben recuperant-se totalment.

Els exàmens esdevenen reptes que provoquen estrès, aleshores augmenta la freqüència cardíaca, canvia la respiració i s’alliberen hormones al nostre cos que ens poden fer reaccionar amb irritabilitat, dificultats per dormir, manca de concentració, pensaments bloquejats, ingestes excessives o exagerades, mal d’estómac, diversos símptomes que afecten tant a nivell mental com físic, i també ho poden fer amb la nostra conducta.

Tant la planificació com l’organització de l’estudi són una de les millors maneres per prevenir l’estrès en època d’exàmens. Cal saber quina feina tenim, decidir el temps que li hem de dedicar i tenir tot el material necessari preparat. Cal tenir en consideració que no són els pensaments els que generen ansietat, sinó la interpretació que fem d’ells.

Hem de procurar que els infants planifiquin el temps lliure per a desconnectar i descarregar tensions, és bo quedar amb els amics, les tècniques de respiració i relaxació, la meditació, escoltar música clàssica, instrumental o ambiental, mai cançons. Cal estimular el cervell per millorar l’estat d’ànim, malauradament massa sovint els nens i nenes viuen en un entorn massa ansiós, el ritme frenètic en el qual vivim, provoca una hiperestimulació que genera molta ansietat.

L’ansietat és una emoció molt humana, primària. Hi han dos corrents, un que diu que ara hi ha més ansietat que mai i un altre que diu que sempre n’hi ha hagut, però que el que passa ara és que se’n parla més, es diagnostica més i hi ha més noció de l’ansietat.

Podem percebre senyals que ens alerten que els infants pateixen una ansietat patològica. Aquests es presenten amb múltiples i continuats símptomes, sense aparent explicació, de petites malalties, principalment mal de cap i d’estómac, amb un component clar de periodicitat.

A voltes apareix un rebuig a anar a actes o llocs habituals en la infància, com l’escola o una festa d’aniversari, apareixen resistències aleatòries i inesperades. Podem observar un bloqueig en situacions escolars o esportives, com quedar-se en blanc en un examen pel qual s’havia estudiat molt.

En alguns casos els nens i les nenes deixen de parlar amb una clara intenció de desaparèixer del mapa. També podem observar preocupacions constants i exagerades en la ment de l’infant o de l’adolescent. Hi ha infants que tenen alterats els patrons de son i d’augment o reducció de la  gana, observem una resistència per anar a dormir, alguns problemes per agafar el son, per preocupacions excessives, malsons persistents, falta de son o son excessiva.

Un altre símptoma amb un grau d’importància gran, sobretot en l’adolescència, és dur sempre la contrària o estar més irascible i amb comportaments disruptius o antisocials. Cal tenir en consideració que és difícil diferenciar l'ansietat de la por, ja que les reaccions fisiològiques són pràcticament les mateixes. En la por “normal” la causa és, en general, coneguda i la resposta és adequada a aquesta causa, mentre que en l'ansietat la resposta és més exagerada i les causes no sempre són conegudes, a vegades es confonen.

Segons Freud, “l’acte del naixement és la primera experiència d’ansietat i, per tant, la font i el prototip de l’afecte de l’ansietat”. El neuròleg considerava que l’estrès que s’origina al part representa el primer cop a la vida que tenim sentiments d’ansietat, i afirma que es tracta de quelcom ben habitual.

Joan Rodríguez i Serra és educador social