Violència urbanística

El dia 25 novembre es commemora, i es reivindica, a nivell internacional el Dia contra la violència masclista, terme o concepte que engloba molts tipus de violència, exercida contra les dones per el sol fet de ser dones...

Una d'aquestes violències, poc coneguda, poc combatuda, és la violència urbanística, que és aquella que s'exerceix al planificar les ciutats, els espais públics i privats, des d'una mirada masculina, sense tenir en compte les necessitats específiques que tenim com a dones.

Si observem amb ulleres liles els espais públics, veiem que quan es planifiquen carrers, parcs, ponts, accessos, aparcaments... sempre s'acostuma a fer des d'un despatx tècnic, majoritàriament masculí o, en el millor dels casos paritari, però sense una perspectiva feminista dels usos i de les necessitats de les dones.

Us preguntareu: però... tenim diferents necessitats els homes i les dones en l'espai públic?

No hauria de ser així, si més no, cada persona té unes necessitats i uns usos individuals dels espais, però la trista realitat és que tenim i patim una societat molt esbiaixada, en funció del sexe... que fa que les necessitats siguin diferents.

I, davant aquesta realitat, mentre continuem tenint i patint una societat patriarcal, desigual, inequitativa... tindrem diferents usos dels espais, i per tant, diferentes necessitats.

Mentre les tasques domèstiques i reproductives, de cura de la canalla i de la gent gran, estiguin en mans de les dones; mentre els salaris més baixos siguin els de les dones, mentre segueixin les agressions sexuals a les dones... seguirem tenint un diferent ús dels espais públics, i per tant seguirem tenint diferents necessitats.

I… a diferents necessitats, calen diferents solucions, solucions que han de venir de l'administració pública, local, comarcal, nacional, estatal, segons el cas, i que cal exigir sempre que l’ administració  vulgui ser per a tothom, i no només per al 50 % masculí de la seva ciutadania.

Hi ha mil i un aspectes en que la planificació menysprea, minimitza o directament ignora les necessitats que tenim com a dones...

Per posar-nos en el lloc de les dones, imagineu-vos les dificultats que ens trobem, com a dones individuals d’ un cantó i com a persones cuidadores per l’ altre... en diferentes situacions de la nostra vida quotidiana, per exemple si portem un cotxet infantil, si ens ocupem d’una persona depenent amb crossa o cadira de rodes, si empenyem un carret de la compra, si portem 2-3 infants de la mà, o si anem soles a algunes hores, i ens trobem un espai públic amb les dificultats i mancances que exposo a continuació a tall d’ exemples concrets: 

-Carrers a les fosques.

- Passadissos sota la via mal o gens il·luminats, amb poca o nul.la visibilitat des de l’ exterior

- Voreres estretes, brutes, amb postes al mig...

- Parcs sense seients còmodes, on poder passar estona conversant, i amb sense visibilitat sobre l'àrea de jocs infantils, o amb vegetació verinosa.

- Espais de jocs infantils perillosos, mal mantinguts, mal il·luminats,  insuficients...

- Aparcaments amb mides molt justes, on una dona embarassada no pot sortir del cotxe, i  on és súper difícil treure el nadó del seient.

- Recorreguts de busos eterns, amb freqüències de pas llargues, que no solucionen desplaçaments quotidians.

- Línies de transport públic insuficients, amb zones no cobertes.

- Absència de camins escolars segurs.

- Trànsit vehicular excessiu a les entrades/sortides escolars amb conflictivitat constant.

- Equipaments, fins i tot de recent inauguració, amb barreres arquitectòniques

- Absència de sanitaris públics, súper necessaris en època menstrual, i en embarassos

- Insuficiència d’ escoles bressol.

- Insuficiència de centres de dia o residències per a gent depenent.

En planificacions urbanes ja antigues, quan no es tenien en compte les diferents òptiques dels usos, no queda més remei que fer adaptacions, fora del pressupost ja executat, per exemple en la lamentable situació de l’enllumenat dels carrers de Vilanova i la Geltrú que ja ha esdevingut un reclam crònic dels moviments i associacions feministes de la ciutat.

Però el més greu és que segueixi passant en les noves instal·lacions i equipaments, dissenyades i executades en el marc de convenis d’ igualtat i equitat, en el context de programes suposadament feministes i equitatius...en aquestes no hi ha excusa, fa anys que reclamem aquesta visió feminista de la ciutat, i cal exigir-ne el compliment d'una vegada per totes, ja no podem esperar més, són massa hores, massa vides, massa incomoditats, massa perills...

Les demores en la implementació de les mínimes propostes en aquesta línia, aprovades en diferents AMO’s,  com ara la xarxa de “Camins escolars: promovem espais públics per a infants i joves” (presentada per diverses AMPES el dia 26 de novembre del 2016, a la 4a edició) o els  “Pàrquings per a dones embarassades” (presentada per la Frontissa, i aprovada en la 3a edició de l’AMO el dia 27 de febrer del mateix 2016, o sigui fa més de 5 anys) o encara més proper en el temps, la recent inauguració el dia 18 de setembre 2021, de l’equipament juvenil “La Nau”, amb una evident inseguretat viària a l’accés a l’avinguda Eduard Toldrà, i sobre tot amb una inseguretat específica deguda a la deficient il·luminació i visibilitat i la gran acumulació d’escombraries, ens demostra que no s’ està en aquest camí...     

Tot al contrari, més aviat ens demostra que es segueixen reproduint models i esquemes masculins de l'espai públic, dissenyant uns espais a la mida masculina, uns espais que són de totes, o al menys haurien de ser-ho, ja que totes formen part de la societat, totes paguem impostos, totes els emprem...

Vilanova i la Geltrú no es lliura d’aquestes mancances, més aviat les té totes, i moltes més, i això venint d'un govern que es diu progressista, que està governant en una ciutat que es defineix com a feminista, és com a mínim una flagrant contradicció i una gran incoherència.

Ja no ens valen promeses, programes plens de paraules políticament correctes, actituds masclistes disfressades de progressisme, ja n'hi ha prou...!!!

Esperem, i exigim al mateix temps, que es pensi, planifiqui i executi la ciutat amb perspectiva feminista des de ara mateix.  No volem cap més dona amb por per el carrer, cap més dona amb dificultats amb el cotxet infantil, ni per a sortir del cotxe, ni per conciliar vida familiar amb vida laboral...tot això ens minva les oportunitats laborals, professionals, personals, és a dir vitals...i tot això és violència masclista, en aquest cas en la modalitat de  violència urbanística

Des del feminisme, estarem observant, exigint i reivindicant, incansables i fermes, com sempre!!!

Neus Benavent i Vallès
Associació de dones feministes La Frontissa