Justo antes de la felicidad

La novel·la va ser guardonada amb el Prix Maison de la Presse, el premi dels llibreters francesos.

Personatges al límit que troben noves possibilitats quan tot sembla que està tancat i el destí prefixat. És la reivindicació, potser, potser  massa ensucrada en alguns moments, d‘esperança i la necessitat de confiança amb les bones persones, que n’hi ha i moltes més de les que pot semblar. I naturalment guanyar-se la confiança és fruit de la solidaritat humana i també el coratge que potser cal tenir en els moments menys brillants de la nostra l’existència.

Quan la vida et colpeja potser més que acceptar-ho de manera resignada el que cal es alçar-se, rebel·lar-se i plantar cara a la vida  i obrir-se a altres possibilitats i procurar fer-ho acompanyat de la gent que sempre està disposada a ajudar, a comprendre al seu proïsme, a comprendre els altres i les seves dificultats i donar-se esperança col·lectiva en els moments dels entrebancs que la mateixa vida comporta. El llibre és una cant, un homenatge a la bona gent.  

Agnès Ledig és una escriptora francesa nascuda a l‘any 1973, treballa des de fa temps de llevadora. Mare de tres nens, ha començat a escriure després de la malaltia de l'un dels seus tres fills, afectar per una leucèmia. Escriu per intentar respondre a les qüestions que plantejaven totes les persones que es preocupaven de Nathanaël, tenia un butlletí setmanal en que explicava les seves enacions i emocions. Expliquen que un professor de medicina la va animar a seguir escrivint per la seva capacitat de transmissió de valors i sentiments que ajuden a superar adversitats.

Ha publicat una trentena de novel·les. Amb Marie d’en haut, Agnès Ledig va ser finalista del premi de la revista Femme Actuelle, "Just abans la felicitat" ha assolit el premi Casa de la Premsa. Aquesta novel·la s’ha convertit en un èxit de crítica i de vendes. La seva última novel·la, és El sentinelles de la felicitat.

La novel·la ens presenta inicialment els tres protagonistes, la Julie una noia jove que treballa de caixera en un supermercat, la vida de Julie es va veure commocionada pel naixement del seu fill Ludovic, Lulu, quan tenia disset anys fruit d’una relació esporàdica en una festa. Aquesta situació és clarament rebutjada pel seu pare, un integrista catòlic carregat d’hipocresia. La Julie s’ha de guanyar la vida a base d’un treball que no li plau, que el fastigueja i on el tracte  del seu cap la fan estar sempre atenta, viu en part dels ajuts dels serveis socials.

La Julie coneix al Paul, en un moment en que està a la caixa del super i està amoïnada i nerviosa perquè el cap li ha reclamat uns diners que ella sap qui els va treure de la caixa però no ho vol dir per por a les represàlies, en Paul és un home que l’ha deixat la dona i que ara tot just aprèn a moure’s en el món dels afers quotidians amb una certa dificultat per la novetat que això significa. Paul veu en Julie una noia preocupada, trista, desvalguda, feble i  de manera espontània vol consolar-la primer i després mantenir-hi una relació de franca amistat. Julia desconfia primer d’ell per acabar acceptant que les seves intencions són amicals i sense cap mena d’interès estrany. Accepta convits a dinar i sopar per acabar acceptant anar amb Paul de vacances a un petita casa que té a la  Bretanya.

El tercer en discòrdia és en Jerome, el fill de Paul, metge de professió que també està en un moment límit de la seva vida, beu excessivament, beu per poder afrontar el seu futur que ha quedat trastocat pel suïcidi de la seva dona, una persona fràgil i malaltissa que va acabar amb la seva vida inesperadament. Jerome necessita marxar i deixa a la Carolina una metgessa acabada de graduar en el seu lloc. La Caroline també amb molta seguretat i entra de manera lenta però constant en la vida del Jerome. 

Tres personatges doncs que afronten unes vacances sense conèixer massa els altres i que comencen amb tibantors i desconfiances per acabar amb una relació humana prou bona i la figura de Lulu hi té força a veure.

Les vacances acaben amb tragèdia, un accident de cotxe provocat per un conductor borratxo deixa a Jerome ferit i al Lulu en coma. Un viatge de no tornada i una cadena de successos inesperats mostraran a Julie la cara més trista però també la més amable de la vida.

Al voltant de la tragèdia apareixen nous protagonistes com la Manón, la padrina del nen i amiga de la Julie, el Romain, que és el fisioterapeuta que ha de tractar al Lulu i la Caroline que també serveix d’ajut i suport al Jerome.

Aquest tres nous protagonistes acaben esdevenint les grans oportunitats per refer la vida del Paul, la Julie i el Jerome. I no la desaprofitaran. Amb les pors inicials compensaran les seves dissorts i s’obriran nous camins a la vida.

Possiblement ja intueixes com acaben els protagonistes però això no treu l’interès per la lectura i sobretot per alguna de les reflexions que fan els personatges: “Ningún campo de batalla queda estéril. A veces se necesitan años, pero siempre, siempre la naturaleza termina por imponerse, y las flores vuelven a brotar bajo las cenizas. Algún día su naturaleza profunda volverá a salir a la superficie.” Aquesta voluntat de refer és el que fa que els protagonistes aconsegueixen no sols sobreviure a les seves desgràcies sinó que fa que trobin nous motius per seguir vivint i lluitant per aconseguir la plena felicitat -o la possible-.

Llibre mot fàcil de llegir, passa bé la història ja hem dit en algun moments previsible i potser edulcorada però que el tracte que fa dels personatges i de la vida real el fa prou interessant. No molesta llegir declaracions d’esperança i de lluita per la felicitat pròpia i la dels altres.

Altruisme i sentiments de solidaritat, l‘amistat i l‘amor com elements de superar qualsevol tragèdia humana.

Justo antes de la felicidad
Agnès Ledig
Grijalbo, narrativa
Barcelona, setembre 2015