El cinema i Vilanova

Semblava impossible, però han calgut sis anys per a recuperar un espai de multicinemes a Vilanova. Durant aquests anys hem pogut gaudir de pel·lícules d’alta qualitat a espais com el Teatre Principal, gràcies al fantàstic Cicle Gaudí, projecte de l’Acadèmia de Cinema Català que fa visible el cinema que fem els catalans, i al Círcol Catòlic, que s’ha adaptat a les circumstàncies i que ha fet l’esforç de mantenir un públic que havia quedat orfe.

Però aquests espais no són cinemes, són teatres, i necessitàvem sales amb una cartellera diversa, en comptes d’haver-nos d’esperar una setmana per a veure una pel·lícula en concret que només feien una sessió concreta en un dia concret de la primera setmana de mes (tot massa concret per tractar-se d'oci!).

Seria bo que el nou espai pugui projectar els films, almenys algunes sessions puntuals, en versió original. És cert que, com a país, tenim una cultura de doblatge molt important i què, sí, dóna de menjar a moltes famílies. Però obrim oportunitats. No tot és blanc o negre. Obrim l’oportunitat que un espectador pugui sentir les veus originals dels actors i les actrius, que són tan fonamentals per a que una interpretació faci sentir i emocioni de veritat. Som molts els que fa anys que les mirem així, però ens falten sales.

I als polítics: fem que totes les llengües de l’Estat siguin respectades al cinema, potenciem-les, invertiu (perquè és una inversió, no una despesa) en cinema en català, en galego, en euskera. És la vostra responsabilitat, així ho reivindica la carta que vau redactar fa justament 43 anys. Perquè ens podem posar a fer una llista de les produccions d’altíssima qualitat que s’han fet aquí, en català, i han estat un èxit internacional. I a Euskadi, i a Galiza. I a Andalucía. Clar que sí. Perquè no és un risc, és una necessitat; el cinema explica les cultures i les gents.

I que això es pugui complementar amb no haver de veure a la televisió pública una pel·lícula protagonitzada pel Luis Tosar on el sentim en català. Si us plau, no fem el ridícul. Deixem ‘el politiqueo’ de banda (en tots els sentits i des de totes bandes) i potenciem el que és necessari: la multiculturalitat i diversitat del nostre món, de tot el món, que sembla que de vegades és més un inconvenient que una oportunitat.

Alberto Trejo