Els perdedors de Banksy

Aquells que tinguin la imatge de Banksy reduïda a un grafiter que juga a fer de Robin Hood i a pintar un esvalotat que llança flors a la policia en comptes de còctels Molotov, els convindria donar un tomb per Montjuïc, ficar-se al MNAC i visitar The art of protest, una passejada visual pel món d'aquest geni amb grans dots per a la pintura, la provocació i la creació d'imatges que sintetitzen i satiritzen, millor que qualsevol eslògan, el món que ens envolta.  

En una primera part hi destaca el protagonisme de la rata com a personatge preeminent en el subsòl marginal on es couen a foc lent les misèries que la humanitat hi amaga i emmagatzema. Una imatge gens amable, però tampoc fastigosa, que li permet transmetre el missatge silenciós de l'inframón de claveguera.

Després, més enllà d'aquesta davallada als inferns, Banksy treu el cap i juga amb elements consagrats, tant de la religió antiga com de les adoracions de la societat moderna, per a pintar un crucificat que a les mans, en comptes de claus sagnants, hi du bosses curulles de presents, acabades de sortir del centre comercial més elegant. A aquesta imatge la succeeix una altra d'apòstols i maries que en comptes d'admirar, extasiats, el Messies ressuscitat, miren astorats un cartell vermell que els alerta que avui s'acaben les rebaixes.

Més endavant ve la pradera. Una sabana de terres africanes on els enganyats nadius en comptes de tractar de caçar lleons perillosos, es preparen per a llancejar carros de supermercat, d'aquells que arrossegues després d'endollar-los-hi un euro.

Si encara no has decidit sortir corrent, ara et toca travessar un passadís fosc, amb parets ornades amb imatges de policies, de posat fosc i ferotge, però amb la cara de l'emoticona groga amb dos puntets negres en comptes d'ulls i una àmplia somriure que fa mitja circumferència.

Banksy tampoc deixa passar els soldats, i aprofita la llegendària imatge d'una nena, despullada i amb el cos roent de napalm, per posar-la enmig d'un Mickey feliç i un pallasso de McDonald radiant, que l'acompanyen, agafada de la mà, a punt d'alçar-la, l'un d'una mà, l'altre per l'altra.

La passejada pel Hub Barcelona, a la plaça de les Glòries, és molt més llarga i no acabaríem mai de detallar-la. Deixem-la, doncs, amb un nou homenatge als grans perdedors que ens aporta Banksy. Per un costat, la cara de Lady Di, plantada en un bitllet de banc, i totes les deduccions que en puguis treure. Per altra, la carrossa-carabassa de la Ventafocs, accidentada i de cap per avall. Els cavalls amb les potes descol·locades i la princesa amb el cos abocat per la finestra, exànime, la cabellera rossa penjant sobre la calçada. Mentrestant, una allau de fotògrafs capta el cadàver exquisit, encara calent, a punt d'entrar a la primera edició de la portada de l'endemà al matí.