El dret a l’oblit...

Etimològicament “dret a l’oblit” és un dret que tota persona té a obtenir la supressió de les dades de caràcter personal que l'afecten i a impedir-ne la difusió per internet, sempre que calgui i estigui dins els límits establerts per la legislació.

Es podria dir que l’actual dret a l’oblit fa referència al tradicional dret de cancel·lació o oposició que estableix la Llei Orgànica de Protecció de Dades, aquest  afecta un dret exclusiu d’internet i dels cercadors més habituals.

El dret a l’oblit o el dret a la supressió de les dades personals es refereix a un dels drets que emana del dret fonamental a la protecció de les dades personals.

El dret a l’oblit fa referència als drets reconeguts per l’RGPD, aquest fa referència directa al dret de supressió reconegut a la Directiva de 1995. L’RGPD utilitza dret de supressió i el dret a l’oblit com a sinònims (art. 17), en aquest cas que ens pertoca té una especial rellevància al cas de difusió de dades per mitjà d’internet.

Segons les dades de l’IDESCAT (l’Institut d’estadística de Catalunya, Gencat) els indicadors de l’any 2020 situen a les persones que han usat Internet en els darrers 3 mesos de l’any en un 95,7 % sobre el total de persones de 16 a 74 anys.

El dret a l’oblit atorga a la persona afectada la potestat de fer suprimir les seves dades quan es tracten de forma il·lícita, per exemple si es conserven tot i haver deixat de ser necessari usar-les per a les finalitats que en van justificar l’obtenció, o si la persona afectada revoca el consentiment en base al qual era possible i lícit el tractament.

La capacitat per exercir el dret a l’oblit, a voltes està limitada quan concorren determinades circumstàncies, especialment quan la preservació de les dades connecta amb l’interès públic. Entre aquests casos, l’RGPD (art. 17.3) esmenta la preservació de les llibertats d’informació i d’expressió, les finalitats d’arxiu en interès públic, les finalitats de recerca científica i històrica o les finalitats estadístiques, entre d’altres.

L’LOPDGDD potencia l’exercici del dret a l’oblit especialment en referència a les funcions dels buscadors i a les xarxes socials, i afecta exclusivament als drets de cancel·lació i oposició, que s’estableixen en els famosos drets ARCO.

Aquesta aplicació es refereix a l’àmbit online i en particular als motors de cerca, un fet important és que possibilita i, per tant, evita la difusió de qualsevol tipus de dades personals. És  a través del cercador que es té en consideració si es tracta d’informació que ha quedat obsoleta i sobretot, la que no té  l’interès públic necessari perquè prevalgui el dret a la informació, encara que aquest, sempre serà subjectiu.

És arran de la sentència de maig del 2014, que l’usuari pot fer una reclamació directament al cercador, en comptes d’haver de recórrer a l’editor i origen d’aquest contingut, considerant però que la informació segueix existint per la xarxa. Malgrat això el que garanteix el dret a l’oblit és que les dades personals no romanguin indexades en els resultats que veiem al cercador quan es cliquen recerques per nom. Això sí, si la recerca s’executa a través de qualsevol altra paraula, la informació seguirà essent visible en línia.

Per poder exercir el dret a l’oblit, els/les ciutadans/es ens hem d’adreçar a les vies establertes (generalment formularis o correus electrònics) dels cercadors. Si la resposta no respon a les nostres necessitats haurem de recórrer a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Cal que tinguem en consideració que el dret a la protecció de dades “prevaldrà” davant de qualsevol tipus d’interès econòmic, cal però, que aquesta informació sigui de rellevància pública o d’interès (mesura que no es pot calibrar amb mitjans objectius), el que justifica la seva difusió online.

[CAT] Model d'exercici del dret de supressió (dret a l'oblit) 

Si esteu interessats/des en suprimir les vostres dades personals ("dret a l'oblit"), en el moment que aquestes ja no són necessàries per a la finalitat per a la qual es van recollir, es podrà revocar el consentiment en el que es basava inicialment el seu tractament si l'interessat/da s'oposa al seu tractament.

En els casos on les seves dades s'han tractat il·lícitament i aquestes s'han de suprimir per un mandat i suposa una obligació legal i, sobretot les dades que s'han obtingut en relació amb l'oferta de serveis dirigits als/les menors.

Compte, si el responsable ha fet públiques les dades personals i aquestes s'han d’eliminar s’haurà d’informar de la supressió de les dades als altres responsables que estan tractant-les.

Aleshores el responsable ha de comunicar la supressió a tots i cadascun dels destinataris, sempre que aquest fet es demostri que no és impossible o que els exigeixi grans esforços, en el cas que l’interessat/da ho sol·liciti, el responsable haurà d’identificar als destinataris.

Ara, hi ha unes excepcions a l’exercici del dret de supressió, així podem trobar temes que facin referència als drets com ara a la llibertat d'expressió i informació, i també com a compliment d'una obligació legal, per finalitats d'arxiu en interès públic, a una recerca científica o històrica, a  finalitats estadístiques i en la defensa de possibles reclamacions que puguin aparèixer.

Sempre haurem de tenir en consideració que existeixen unes normes de referència que ens poden afectar i entre aquestes podem destacar el reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE.

Les consideracions 65, 66, 156 en: 

A l’ article 17 en el Dret de supressió («el dret a l’oblit») i la llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

També a l’article 93. Dret a l’oblit en cerques d’Internet, 

I a l’article 94. Dret a l’oblit en serveis de xarxes socials i serveis equivalents.

Pel que fa a la justícia europea, aquesta reconeix el dret a l'oblit a internet. El Tribunal de la UE va obligar a Google a retirar del seu cercador les dades privades d'un ciutadà. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeix el dret dels ciutadans a exigir als buscadors d'internet que esborrin de la seva llista de resultats dades privades. En una sentència publicada el tribunal de Luxemburg emparant-se en el dret a l'oblit a la xarxa va afirmar que els cercadors seran els responsables dels resultats que mostren els seus cercadors.

“Qualsevol dada que identifiqui una persona ja dona dret a la persona a exercir els seus drets digitals. El que es pot fer és parlar amb el mitjà en qüestió o qui estigui tractant les seves dades i demanar que les esborri o les rectifiqui”  explica José Luis Montesinos expert en dret a l’oblit.

El segle XXI ens ha dut molts canvis que afecten directament a l’atenció que hem de donar a les persones, la societat hauria de preocupar-se de que totes aquelles persones que hagin passat per la presó, gaudeixin d’una segona oportunitat i tornin a sentir-se part de la societat, perquè estic segur que ningú de nosaltres vol viure en un món on no estigui permès construir un nou futur.

Cal doncs aprendre a girar full, a cercar solucions, això no implica oblidar el que ha passat, per això ens cal, també, dedicar un temps a "curar" les ferides que, mal tancades, corren sempre el risc de tornar-se a obrir. Malauradament la justícia sembla estar ancorada en el passat, mantenint, encara, un concepte retribucionista de la pena, massa sovint manté que la pena esdevé un mal, que ha de ser un dolor per a l'infractor/a.

Cal reflexionar que l’ús dels antecedents penals fora de l'àmbit judicial esdevé un problema complex i greu, ja que es converteix en un càstig durant un temps indeterminat. Genera unes greus conseqüències perpetuant un estigma lligat a un fet anterior, de forma que continuem considerant a la persona com a un/a ex delinqüent. Es prorroga doncs, massa temps, el període establert en la condemna criminalitzant la seva reinserció.

Penseu que l’empresonament no acaba a la porta de la presó, els seus murs s’estenen fins a casa, ensorrant les vides de tothom. Les repercussions familiars de l'empresonament les podem observar en les esposes, en els marits, en les companyes, en els companys, en les mares i els pares, en les germanes i germans i ens les filles i fills dels presos i preses. Tots i totes són víctimes directes alhora que innocents i màximes coneixedores d'aquesta problemàtica. Les dones acaben assumint i patint massa vegades el seu suport i l’acompanyament a les persones empresonades, siguin aquestes dones o homes.

Penseu que la presó comporta un ampli ventall de circumstàncies de diferent ordre, que afecten indirectament i directament a les famílies de les persones empresonades, constituint una extensió social de la pena privativa de llibertat, esdevenint així també, víctimes secundàries.

Nosaltres com a espectadors no podem sentir-nos exclosos d’aquest debat, tothom es mereix el dret a rescabalar la seva pròpia vida dels errors, de les decepcions, de les frustracions, de les pors, dels desenganys i tornar a confiar en la condició humana. La humanitat no té la veritat absoluta i aquesta a voltes ens pot sorprendre, a vegades quan ens adonem, ja és massa tard per a acceptar les conseqüències.

No ens hem de deixar entabanar per les llums, rere d’elles hi ha ombres que mostren una realitat que massa sovint ens acomodem per no veure. Ja n’hi ha prou, hem de prendre part activa en aquesta partida, on massa vegades els jugadors i jugadores no tenen totes les cartes, sobretot quan existeix algú que ha manegat les regles del joc.

L’Estat ha d’afrontar les situacions d’exclusió amb polítiques socials i no recórrer exclusivament a polítiques punitives que condueixen a la segregació. Cal valentia per promoure polítiques dirigides a resoldre l’exclusió social i no a criminalitzar-la i/o empresonar-la.

Penseu que la presó no només no resol, sinó que amplifica l’exclusió social.

M’agradaria acabar aquest article amb unes paraules de Dolors Bassa arran del seu empresonament,  “... a la presó es perd la identitat perquè tothom es lleva, menja i fa el mateix i a la mateixa hora. És rutina marcada sense poder tenir iniciativa pròpia ni decisió.  El que jo he fet és apuntar-me primer cada dia a primera hora del matí a una activitat diferent. Això em permet primer saber el dia en el que estem i després llevar-me amb un objectiu concret i no caure en el desànim. A les hores mortes (jo en dic robades), autogestionar-me el temps llegint llibres, contestant cartes, escrivint el diari o reflexions, fer ioga a la cel·la… tot això ho tinc en una pauta estricta d’horari com fan els mestres en un centre escolar...”. “L’únic que és lliure és el pensament, i les idees mai es podran empresonar” deia Virgina Wolf.

Bon Nadal, amb molts espais de reflexió!

Joan Rodríguez i Serra és educador social