Què és Nadal?

A moltes llars catalanes per Nadal ens trobarem plegats a l’entorn d’un dinar, però el Nadal, s’ha convertit en un negoci on som convidats a comprar tot allò que ens ofereixen. Els progenitors massa sovint comprem tot el que desitgen els nostres fills i filles i a voltes el que hem comprat s’utilitza poc.

Moltes famílies catalanes no es podran retrobar aquest Nadal a causa de les mesures contra la pandèmia, unes festes que s’han de celebrar separats, festes com el 24 de desembre, el Tió de Nadal, el 25 de desembre Nadal, amb els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent. El 26 de desembre, Sant Esteve, el 28 de desembre, els Sants Innocents i el 31 de desembre, l’Home dels Nassos i Cap d’Any. L’1 de gener, Any Nou, el 5 de gener, la Cavalcada de Mags d'Orient i el dia 6 de gener, els Mags d'Orient. Esdevenen dates en un calendari difícil d’organitzar i sobretot feixuc de distribuir, on poden esclatar alguns conflictes intrafamiliars.

Els darrers dies d’Advent es converteixen en un frenesí comercial, de llums al carrer, reclams publicitaris, compres, línies musicals amb temes nadalencs, aparadors, olors ... Moltes persones, moltes famílies han de conviure amb aquest espectacle sabedores que no hi podran accedir per la seva precarietat econòmica.

Podríem afirmar que hem oblidat el significat del Nadal, un retrobament amb la família. Els regals abans eren només un petit detall pels més petits de la casa, però ara, esdevenen una peça molt rellevant en aquestes dates. En aquestes dates ens sentim més solidaris i disposats a ajudar els més desafavorits, massa vegades per una autocomplaença temporal en reacció a la nostra pròpia buidor.

Com en altres països i contextos, massa persones viuen sumides en la pobresa, la manca d’habitatge, la precarietat laboral, la desocupació i la falta d’una xarxa familiar que els pugui ajudar.

No podem oblidar parlar del consum responsable, del comerç just, de la igualtat d’homes i dones, en especial atenció a les persones migrants, massa vegades privades dels drets fonamentals com l’asil i el refugi.

També hem de recordar que el Nadal és una època de l’any molt difícil per aquells/es que han perdut la seva llar, pels que estan sols/es o els que tenen unes relacions familiars molt complexes.

Per Nadal a les ciutats i als pobles trobem un munt de missatges, el retrobament amb la família, el caliu d’una llar, o la màgia de fer un regal, que afecten de manera molt especial les persones més vulnerables.

Moltes entitats arreu de Catalunya intensifiquem les seves activitats en benefici dels altres, com els àpats especials (per la nit de Nadal, per Nadal, per Sant Esteve, per la nit de Cap d’any, pel dinar de Cap d’Any i pel dia de Reis). També ho fan portant regals a les persones ateses i també pels seus fills i filles. O atenen als infants dins dels centres, amb activitats com jocs de taula, tallers, etc, També fora dels centres fent sortides, excursions i visitant les exposicions de pessebre atents sempre a les mesures sanitàries.

El Nadal és també un moment molt dur per als més grans, que estan a sols/es malgrat tenen un seguiment des de Serveis Socials. La solitud sense la companyia familiar, per totes aquestes persones esdevé un  temps de molta tristor. Per poder pal·liar l’aïllament social i que la pandèmia no agreugés la soledat no desitjada, els equips del Servei d’Atenció Domiciliària els faran els dies de Nadal, com fan cada dia de l’any. No solament en les tasques habituals sinó com a mostra d’escalf.

Els treballadors i treballadores familiars dediquen un temps important quan estan al domicili, per fer que les festes nadalenques segueixin sent dies significatius per a les persones usuàries.

El Nadal té moltes cares, també hi ha desenes d’infants que passaran aquestes festes en cases d’acollida i en centres hospitalaris. Els professionals que treballen amb nens que estan en cases d’acollida o en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) saben que el Nadal aguditza l’enyorança i la sensació de solitud dels menors.

És difícil que un nen pugui reproduir de gran un entorn familiar que no ha viscut, per això crec que és important que puguin veure com s’engalanen les taules per Nadal o com es fa cagar el tió, encara que siguin musulmans i no ho celebrin.

També per Nadal i més que mai, hem de parlar de les persones sense sostre, una de les realitats més dures que ens fa veure la injustícia social. Esdevenen ciutadans marginats del mercat laboral i sense mitjans econòmics per pagar-se un allotjament. Entitats com Arrels estan tot l'any al seu costat i especialment durant les festes nadalenques, compartint amb elles la Nit de Nadal. Molt voluntaris i voluntàries participen en el sopar de de la vetlla de Nadal amb 120 participants a Barcelona, la majoria d'elles viuen o han viscut al carrer, estaran acompanyades de voluntaris/es i treballadors/es d’Arrels en el propi Centre Obert de l’entitat.

Molts compartiran una estona agradable i ajudaran a minvar la soledat en unes dates tan assenyalades aquestes, a persones grans, persones sense llar i altres col·lectius. L’atenció de persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d’exclusió en la recerca de que tornin a esdevenir el més autònomes possible. Més que mai, ens cal entre tos i totes denunciar les situacions injustes i aportar propostes que ajudin a transformar la realitat d’exclusió social.

Els centres hospitalaris també treballen per fer passar unes festes nadalenques de la millor manera possible als ingressats i als professionals enmig de totes les restriccions per la pandèmia. Enguany hi hauran restriccions, sense visites dels Mags d’Orient, sense cantades de corals, sense actes multitudinaris ni trobades per decorar els espais comuns. Cal evitar el contacte amb l’exterior i s’han de cercar alternatives per atendre totes les necessitats, no solament les sanitàries.

Alguns esperen l'arribada de la Befana, altres al Pai Natal també, en altres latituds, esperen impacients la visita de la Babouschka. Malgrat que ens separen els quilòmetres, milions d’infants i famílies comparteixen la mateixa il·lusió per celebrar el Nadal.

Parlem doncs de com viuen el Nadal en els països nòrdics, a Suècia per exemple, els festejos nadalencs s'avancen uns dies. Les nenes són les grans protagonistes, el 13 de desembre celebren la Nit de Santa Llúcia, en què pobles, escoles i famílies escullen a una d'elles, que vesteixen amb una túnica blanca i una corona de candeles. Les noies participen en una processó festiva en què es canten nadales populars.

A Finlàndia, s’intercanvien regals, amb la diferència que el dia 25 passen una jornada de pau i tranquil·litat i el 26 celebren les festes amb els amics.

Els països escandinaus són la llar del Pare Noel  i se’l pot visitar tot l'any al seu taller de regals a Rovaniemi, a la regió de Lapònia en el cercle polar Àrtic. Havent sopat, els infants finlandesos esperen l'arribada del Pare Noel al que anomenen Joulupukki.

A Alemanya, per Sant Nicolau, el dia 6 de desembre, durant la nit del 5 deixen les seves sabates davant de la porta de casa, Sant Nicolau els omplirà de xocolata, dolços i altres sorpreses i si s’han portat malament els Krampus - entre un dimoni i un sàtir- els deixarà branques seques. El dia 24, moltes cases també reben la visita de Der Weihnachtsmann (Pare Noel).

En alguns indrets d'Alemanya, Àustria i Suïssa, els infants esperen l’arribada de Christkind, la missatgera del Nen Jesús. Aquesta sol ser una noia jove, molt elegant vestida d'àngel, que els deixa algun petit present al so d'una campaneta.

A Rússia, una velleta que arriba d’Itàlia visita les cases russes, Babouschka (àvia), el Nadal no el celebren el 25 de desembre, sinó tretze dies després, el 7 de gener, la data del naixement de Jesús segons el calendari que segueix l'església ortodoxa. Els infants gaudiran d’un menú amb dotze plats i la famosa sopa de remolatxa. Els infants russos esperen a Ded Moroz (l'Avi del Gel), el dia de Cap d'Any carregat amb els regals.

Al Japó, la nit de Nadal al Japó no es passa en família, sinó que el dia 24 de desembre és oficialment el dia dels enamorats i se celebra en parella. Per Cap d'Any els infants reben regals i amb el primer àpat de l'any s’assegura la bona sort.

Befana a Itàlia, una llegenda popular, recorda els Mags d’Orient, de camí a Betlem, es van desorientar i van preguntar a una velleta el camí per adorar al nen Jesús. Aquests es van perdre i van arribar més tard . Cada 5 de gener, la Befana arriba amb una escombra a les cases italianes, amb regals per oferir al nen Jesús cercant-lo casa per casa i ho deixa tot ben net.

El 24 a la nit celebren la Vigilia di Natale amb un cenone (el gran sopar) a base de peix i, de postres, un assortiment de dolços, amb la presència del panettone.

Per contra a Austràlia, en ple estiu per l’inici de les vacances escolars, per Nadal es dina a la platja fora de casa. L’arbre a la platja on més de 40.000 persones es reuneixen a Bondi Beach, a Sydney, amb els famosos focs artificials al Pont del Port durant la nit.

El trineu del Pare Noel el condueixen sis cangurs blancs (els Six White Boomers), hi ha indrets on Swag Man, un home amb samarreta i barret reparteix els regals.

A Brasil, les platges d'Ipanema i Copacabana s’omplen de gent i de focs artificials, on Papai Noel reparteix els regals a la Ceia de Natal, qual la família es reuneix per menjar gall dindi.

A Mèxic, durant els nou dies anteriors a Nadal, els mexicans celebren Las Posadas, d’origen religiós i acaben amb una pinyata dolça pels infants. Pels grans l’aguinaldo amb nous, pinyons, cacauets i galetes.

En moltes llars espanyoles per Nochebuena la família s’aplega en un gran sopar, on els més petits canten villancicos amb la família tot i tocant la simbomba.

En el País Basc, l’Olentzero, un simpàtic carboner que porta regals pels infants. L’Apalpador, el carboner barbut que viu a les muntanyes de l’est de Galícia i que els porta castanyes i regals.

Les tradicions per Nadal al món

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU AMB DIFERENTS IDIOMES

Africà: Geseende Kerfees en ‘n gelukkige nuwe Jaar / Alemany: Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr /Àrab: I’D Mubarak ous Sana Saida / Anglès: Merry Christmas & Happy New Year / Armeni: Shenoraavor Nor Dari yev Pari Gaghand / Brasiler: Boas Festas e Feliz Ano Novo / Búlgar: Vasel Koleda; Tchesti nova godina/ Cantonès: Seng Dan Fai Lok, Sang Nian Fai Lok/ Català: Bon Nadal i feliç any nou / Coreà: Sung Tan Chuk Ha/ Croata: Sretan Bozic/ Danès: Glaedelig Jul/ Egipci: Colo sana wintom tiebeen/ Esquimal: Jutdlime pivdluarit ukiortame pivdluaritlo/ Eslovac: Vesele Vianoce. A stastlivy Novy Rok/ Eslové: Vesele bozicne praznike in srecno novo letó/ Espanyol: Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo/ Esperanto: Gajan Kristnaskon/ Estonià: Rõõmsaid Jõulupühi/ Eusquera: Zorionak eta Urte Berri On/ Farcí: Cristmas-e-shoma mobarak bashad/ Finlandès: Hyvää Joulua or Hauskaa Joulua/ Flamenc: Zalig Kerstfeest en Gelukkig nieuw Jaar/ Francès: Joyeux Noël et Bonne Année/ Gaèlic: Nollaig chridheil agus Bliadhna mhath ur/ Gal·lès: Nadolig LLawen a Blwyddyn Newydd Dda/ Gallec: Bon Nadal e Ano Novo/ Grec: Kala Christougenna Kieftihismenos O Kenourios Chronos/ Hawaià: Mele Kalikimaka/ Hebreu: Mo’adim Lesimkha. Shana Tova/ Holandès: Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar/ Hongarès: Kellemes Karacsonyiunnepeket & Boldog Új Évet/ Indonesi: Selamat Hari Natal/ Iraquià: Idah Saidan Wa Sanah Jadidah/ Irlandès: Nollaig Shona Dhuit/ Islandès: Gledileg Jol og Farsaelt Komandi ar/ Italià: Buon Natale e Felice Anno Nuovo/ Japonès: Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto/ Llatí :Natale hilare et Annum Nuovo!/ Lituà: Linksmu Kaledu/ Macedoni: Streken Bozhik /Maltès: Nixtieklek Milied tajjeb u is-sena t-tabja/ Mandarí: Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan/ Maorí: Meri Kirihimete/ Mongol: Zul saryn bolon shine ony mend devshuulye/ Noruec: God Jul og Godt Nyttår / Occità: Polit nadal e bona anada/ Polonès: Wesolych Swiat Bozego Narodzenia/ Portuguès: Boas Festas e um feliz Ano Novo/ Romanès: Sarbatori vesele/ Rus: Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom/ Serbi: Hristos se rodi/ Serbocroata: Sretam Bozic. Vesela Nova Godina/ Somalí: ciid wanaagsan iyo sanad cusub oo fiican/ Sudanès: Wilujeng Natal Sareng Warsa Enggal/ Suec: God Jul och Gott Nytt År/ Swahili: ºKrismas Njema Na Heri Za Mwaka Mpyaº/ Tailandès: Suksan Wan Christmas lae Sawadee Pee Mai/ Turc: Noeliniz Ve Yeni Yiliniz Kutlu Olsun/ Ucranià: Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku! / Vietnamita: Chuc Mung Giang Sinh/ Txec: Prejeme Vam Vesele Vanoce a stastny Novy Rok/

Gaudiu, gaudiu i sobretot reflexioneu...

Joan Rodríguez i Serra és educador social