Mes enllà del virus de la glòria

La imatge il·lustra el mode com la Spike protein (espiga, punta o espícula) proteïna del SARS-CoV-2 (ressaltada pels colors taronja i lila) interacciona amb el receptor ACE 2 ("Angiotensine Converting Enzyme") (en blau) present a les cèl·lules humanes i que forma part del transportador d’aminoàcids BOAT1 (en verd). La barra horitzontal en blau cel representa la membrana cel·lular que capté el contingut cel·lular. L’afinitat entre aquestes unitats, la lila i la blava, desencadena el procés d’entrada del coronavirus i és per tant l’inici de la infecció.

Voldria que tothom entengués que aquesta imatge, no és un dibuix artístic. La figura s’obté a partir de les proteïnes naturals. S’extrauen, se les separa de les cèl·lules, siguin humanes, bacteris o virus, i les cristal·litzem. Per tal que es facin una idea, és com deixar que un gota d’aigua de l’aixeta dipositada sobre un vidre pla s’evapori; el residu que en queda és bàsicament de derivats inorgànics de calci i magnesi. En el cas de les proteïnes el que roman són cristalls que s’analitzen i s’obté, mitjançant tècniques complexes, l’estructura tridimensional (tal com és realment en el seu entorn biològic). Cada “bola” de color que veuen és un aminoàcid, del qual en tenim les coordinades x-y-z. Els rosaris d’aminoàcids enllaçats formen les proteïnes. Sabent això, disposem de programes computacionals que ens permeten “dibuixar” (tenir un model) de la proteïna que sigui i estudiar-la per saber com funciona.

Mentre metges i infermeres miraven de salvar vides en uns moments de gran desconeixement sobre el coronavirus originat a Wuhan, els que ens barallem amb la recerca bàsica miràvem aquest model tridimensional i discutíem entre nosaltres per tal d’inspirar-nos i trobar una estratègia que evités el reconeixement molecular (bloquejar el virus) i per tant la infecció bàsica. La proteïna espícula del virus representa la clau, i el receptor ACE 2, el pany. Com evitar que la clau no obri el pany de la porta d’entrada a les nostres cèl·lules ?.

Frustrant: no en sabíem mes. No enganyem pas: els científics tenim dubtes, incerteses i som limitats.

- D’entre els molts proverbis que referim sovint quan la nostra limitació encontra els límits verbals, recordo aquell que diu: “quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el teu silenci”. I potser és hora de trencar el silenci. Voldria anotar aquí algunes reflexions que han sorgit durant la pandèmia. Tinc la mala costum de portar un diari on apunto només allò que cada dia em resulta rellevant, i evitant el meu estil escèptic quan faig un article científic, m’atreviré a fer a partir del diari, algunes reflexions. És llarg per a un diari digital però te el seu corol·lari i suposo que em sabran disculpar.

En una aportació feta a corra-cuita per a Eix Diari a principis del confinament quan encara parlàvem de “virus de Wuhan” i  el Dr. Antoni Trilla, amb tot el coneixement llavors a l’abast, ens deia que el que després es va etiquetar com “el/la Covid” seria una grip “forteta” i poc més; vaig intentar explicar de forma molt simplificada com actuava el virus i com calia conèixer el fenomen infectiu a nivell molecular, era indispensable:  ().

Per qüestions professionals, des de 2019 tenia posada l’antena sobre Japó i parlava sovint amb els meus col·legues de la Universitat de Kanazawa, també amb els de la Universitat de Houston, Cornell i UCLA als USA.  A 25 de Febrer de 2020, a la prefectura de Kanazawa tenien ja declarats 6 cassos. Aquí, a VNG, celebràvem el Carnaval el 23 de Febrer d’aquell any, gens conscients de l’efecte que podrien tenir  sobre la salut les nostres fantàstiques Comparses i disbauxes col·lectives. Hi pensava aquell diumenge, 23 F d’infaust record, mentre feia la maleta per marxar al Japó el dia 29  en “missió científica”. Ignorant del que plouria, els meus hostes japonesos, hem van trucar el dia 24 de Febrer i em van dir: “no vingui, l’obscurantisme xinés (literalment “disgusting chineese behavior”) està posant en perill la salut pública del Món i no podem garantir-li que vostè i la seva família s’infectin i emmalalteixin si venen al Japó”. L’estada prevista era per 3 mesos. L’epidemiòleg de referència més proper, que ja ensumava que les coses no eren com deia l’OMS, em va dir: “potser millor no marxis”. Suficients arguments com per avortar el projecte científic que havia estat aprovat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Dies més tard el coronavirus original de Wuhan s’escampava pel nord d’Itàlia, i des de Canàries, primer cas reportat, a la resta d’Espanya…..i del Món. A 21 de Març s’informava que la nostra comarca registrava 2 morts i 43 cassos confirmats a Sant Camil. Crec que la dada és prou interessant com per correlacionar les nostres tumultuoses festes de Carnaval amb els casos de “Covid-19” que es declararien a la tota la comarca.

Com l’implacable l’Àngel de la Mort que canta en Joan Manuel Serrat, atònits, vàrem veure que el virus s’escampava incontroladament. Molts savis suposats i cap resposta excepte la del personal sanitari de primera línia, mai prou reconegut i injustament tractat (maltractat). Ens vam quedar astorats veient que el coneixement empíric adquirit durant més d’un segle era fútil i no obeïa als patrons microbiològics coneguts.

A tots plegats ens cal reflexionar sobre el que encara està passant. La ciutadania vol claredat en un temps de por, dubtes, brots depressius, ansietats...o el que li vulgueu afegir. Qui més qui menys, ha passat de la confiança en el poder executiu al dubte sobre les mesures sanitàries preses. Al meu parer, els responsables polítics de tot l’escalafó, del local a l’internacional, no han comunicat bé la informació a la ciutadania. Vacil·lacions, veritats a mitges, oportunisme dels qui estan a l’oposició política, i masses opinions baladreres han estat contraproduents, creant desconfiança en la ciència i encara més en la classe política invertebrada.

Algunes reflexions sobre un quadern de bitàcola personal en temps de pandèmia:

1). El virus de la glòria

És un llibre del company Marià Alemany on es narra el confrontament entre uns investigadors que pensen que han trobat la pedra filosofal (https://lacampanaeditorial.com/llibre-90/). Si ho resumim, el llibre posa en evidència la vanitat i/o l’arrogància dels científics. En aquest punt, voldria recordar que els epidemiòlegs i una llarga caterva en la que afegiríem periodistes especialitzats en ciència, experts en envelliment mediàtics o SIDA, i xarlatans de tot tipus, no han fet altra cosa que escampar la confusió sobre el virus, la seva morbiditat i la seva mortalitat. Informació inútil a la pràctica i que ha provocat més angoixa col·lectiva i patiment.

El silenci s’imposa en situacions com aquesta: calla i deixa que qui mani prengui les decisions, que per això ha estat escollit, té assessors i tècnics altament qualificats. Qui no està cansat d’aquells experts?. No us enganyeu, no són científics, ni experts, són gent que actuen com els personatges de “El virus  de la glòria”. Busqueu, si us vaga, a les bases de dades científiques (recomano Web of Science, WOS, al Ministeri de Ciència i Innovació), qui són, què saben, què fan, qui els paga, a què es dediquen i que han aportat?. En coronavirus hi treballen a Espanya 4 gats i, per desgràcia, se’ls ha ignorat en favor dels científics mediàtics que treballaven en SIDA.

2). La capacitat predictiva

Una de les eines que el grup de recerca que dirigeixo fa servir és la modelització. Quan els companys de la UPC, alguns assessors del Govern autonòmic parlen de models predictius; sabeu de què parlen?. És simple, agafes una equació matemàtica (per exemple y= -k x, que és una llei física simplíssima) i l’ajustes a les dades. Si els resultats que obtens són bons, ho escampes als 4 vents i et fas mediàtic. Surts al FAQS. Si no funciona, busques una equació més complexa. El poder de la “informàtica” i programes extremadament robusts, permeten ajustar matrius d’equacions molt complexes. I si no funciona un model, el tires a la paperera i te n’inventes un altre. Al final tot quadra. La capacitat predictiva depèn justament d’encertar el model, i francament, el que ens han ofert fins ara són més aviat extrapolacions basades en casos acumulats i totalment inservibles per predir i actuar abans que el “bitxo” torni a fer de les seves. La resposta és sempre: “no podem dir res”. Ningú va preveure la variant delta o les successives. És impossible, i justament per això els models no ens diuen massa més que: “aplanem la corba”.  Són sistemes complexos, caòtics, difícils de modelar perquè integren moltes variables desconegudes.

3). Dels responsables polítics

En el pitjor moment on el virus s’escampava i ens infectava, els responsable polítics van fer el que van poder. Van gestionar cada situació en el moment precís, coneixedors com eren, de que la gran Espanya no tenia ni reactius químics suficients per fer PCRs massius ni cap petita o gran industria per a fer mascaretes o ventiladors respiratoris. Reconèixer-ho: no era fàcil. Sort de les iniciatives ciutadanes individuals i empresarials.

4). No sabem res

Hi ha professionals amb dilatada experiència clínica, que imaginaven a que ens enfrontàvem i opinaven que era millor que la immunització s’aconseguís per infecció natural de la majoria de la població amb l’alt cost de deixar morir als més febles. Semblava enraonat i a l’hora eugenèsic. No hi estava, ni hi estic, ni hi estaré mai d’acord.

Quan parlo amb microbiòlegs i metges en actiu que han viscut altres epidèmies arribem al cap del carrer: no sabem res. El “bitxo” no es comporta com altres de la família coronaviridae. No els van ensenyar als metges a la Facultat com enfrontar-se a una pandèmia com aquesta. Hem allunat contra una realitat que no esperàvem, hem intentat racionalitzar, i malauradament se’ns ha escapat de les mans. Es així: no en saben més, o potser tots plegats no sabem res. La infecció natural, probablement amb la variant òmicron o la IUH reportada fa pocs dies, provoquin l’anhelada immunitat de ramat o col·lectiva, molt probablement perquè les vacunes ens estan ajudant a parar el que podria ser un nou desastre en nombre de morts. Continuo defensant la recerca fonamental, preventiva i feta “petit-a-petit”, la qual aporta el coneixement que els metges i sanitaris aplicaran. La medicina és sobretot assistencial i depèn de la capacitat diagnòstica i el coneixement acumulat pels investigadors d’altres àrees. Per això, el sistema sanitari, aprimat econòmicament i ignorant de les “habilitats” del virus, es va veure compromès i afectat. El més proper a una guerra biològica.

5). Fets, sers humans, oferir-se

Primera setmana de Març de 2020. Amigues infermeres jubilades es reincorporen al servei actiu. També es repesquen metges i estudiants de darrers cursos. Uns quants “químics” carreguem un camió (literalment) per portar material que escasseja als laboratoris d’anàlisi clíniques dels nostres hospitals universitaris. Ens oferim, fem un llista, per a fer les PCRs, agitar el gel hidroalcohòlic o el que convingui. Posem a disposició de l’administració tota la nostra experiència i els termocicladors (una mena de Thermomix® per a fer PCRs). El cos sanitari farmacèutic s’ofereix a cost zero per passar a l’acció i a les ordres de les autoritats.

Resposta: cap. No esteu homologats. L’estupidesa dels buròcrates no te límits.

6).Que és un mutant?

Fa poc parlava amb un conegut. A part de l’amistat, em va sorprendre que no entengués com s’originen els mutants. I ben pensat, cal dir que ningú ho ha explicat bé a la població que potser no te la formació suficient. Doncs bé, quan llegim N501Y (una de les mutacions que presenta la variant delta del SARS-CoV-2), estem dient que hi ha hagut un bescanvi a l’aminoàcid 501 (una d’aquelles “boles” liles de la Figura que encapçala aquest escrit) entre N i Y. Sigui com sigui, una mutació puntual pot tenir conseqüències desastroses perquè les proteïnes, les que siguin, i especialment les localitzades a les membranes citoplasmàtiques, deixen de fer la seva funció o la fan malament. El metabolisme queda compromès i es desencadenen certes malalties. També és possible que la mutació sigui perniciosa pels infectats i positiva per la supervivència de la entitat (el virus en aquest cas) que experimenta la mutació.

El SARS-CoV-2, és una entitat diabòlica intrigant en tots el sentits. Em recorda la novel·la de l’amenaça d’Andròmeda que sempre em fascinà. El SARS-CoV-2 muta amb gran facilitat, intenta sobreviure a l’adversitat de les vacunes que ens protegeixen, diguin el que diguin certs VTVs que acudeixen al Sermó de la Muntanya del benaventurat Sr. Pàmies.

A l’altre extrem, hi ha veus que si que enraonen en base al seu coneixement. El Dr. Prieto Alhambra des d’Oxford, ha fet una predicció. L’òmicron, potser serà la darrera variant de la que caldrà tenir por. La meva expertesa en proteïnes de membrana, molt més simplificades que la proteïna espicular del SARS-CoV-2, em diu que un mutant múltiple (moltes mutacions alhora) com l’òmicron o el nou IUH, no és qualsevol cosa. Més de trenta mutacions sinèrgiques per tal de millorar el rendiment infectiu del coronavirus?. Us faig modestament una comparació. Quan treballava a UCLA entre 1995-1997 em dedicava esporàdicament a fer mutants de bacteris per a una finalitat que no ve al cas. En sis mesos en vaig obtenir, posem 6. Pregunta: com el maleït monstre pandèmic n’ha fet més de 30 en un temps molt reduït ?. Si es confirma que és menys letal que les altres variants, que vagi mutant i romangui entre nosaltres com la grip. Tant de bo.

7). El virus global

Perquè el SARS-Covid-2 se’ns escapa ?. Com l’arrogància científica, la vanitat de molts experts, la incompetència política i, perquè no dir-ho, la ignorància ens ha conduït al desastre que patim tots, començant pels sanitaris i acabant pels afectats?. L’advertència latent, fa temps que ens interpel·lava amb la recerca de camp que podeu llegir al llibre “Contagio” de David Quammen que conté una veritable profecia de la que es feu ressò al 2020 The New York Times.

Els virus s’amaguen quan veuen que no poden continuar replicant-se. L’exemple és l’Ébola. La interposició de les vacunes ha estat una barrera que el SARS-CoV-2 intenta sortejar. El tema pendent i del qui ningú sembla ocupar-se és l’hoste intermediari, aquell animalet que esta en contacte proper amb el humans i serveix per tal que el virus evolucioni i esdevingui un mutant perfeccionat. Tot indica que la variant òmicron ha evolucionat al tub digestiu, o a una altra cavitat humana, de malalts de SIDA sud-africans.  És fàcil, un malalt de SIDA tractat amb retrovirals és com un cuirassat de combat on el coronavirus, en condicions adverses, resisteix i…..respon amb mutacions a l’efecte creuat de dos virus: el qui provoca la SIDA i la variant del coronavirus menys evolucionada. També hi ha qui assenyala les rates com a hostes on l’òmicron ha madurat. No està clar. Tot i que és precipitat hi ha opinions d’experts de les reputades universitats d’ Oxford i Johns Hopkins que coincideixen en la predicció: la varietat òmicron és la resposta desesperada del virus per sobreviure.

Sigui com sigui caldrà prestar atenció a l’aparició del “gran mutant”, la varietat que profetitzen viròlegs i microbiòlegs, amb resistència total a vacunes, retrovirals i medicaments que tinguem (avui en fase d’homologació i de proves). De que parlem ?. D’un fet ben conegut pels científics. Quan un virus o bacteri retrocedeix, deixa d’infectar massivament, busca un hoste intermediari, sia un camell, un mico, una rata o un ratpenat. Literalment: s’amaga. I es pot mantenir allà indefinidament fins que les condicions li siguin prou favorables com per saltar al ser humà quan pugui. Hi ha una llarga llista de malalties zoonòtiques que van i venen. L’exemple més impactant el teniu en l’Ébola, però també amb el virus de la SIDA que desvergonyidament viu tossudament amb i entre nosaltres fa molt més temps del que pensem. Potser des de principis del segle XX ?...........

8).Oratge, pluja i vent

En el seu moment, vaig escriure que potser certes condicions que explico sobre sistemes col·loidals a l’assignatura que he impartit durant molts anys haurien de ser considerades. Quan la meva amiga Maria, que regenta una cafeteria molt coneguda al carrer Recreo de VNG em va preguntar, cap al  març de 2020, què havia de fer, la primera resposta va ser: obre les portes i finestres de l’establiment, encara que faci fred, aireja i ventila, diluiràs el coronavirus a l’infinit. Dit d’una altra manera, reduïm la càrrega viral per centímetre cúbic d’aire respirable i feu ús d’un filtre, mascareta, homologat de trama i ordit ben atapeït. Essent el coronavirus una partícula d’uns 100 nanòmetres, us puc assegurar que no precipita (no cau a terra per efecte de la gravetat) com si fossin les gotes d’un spray, com les que escampem amb els insecticides. Si ho mireu a contrallum, veureu el “reflex” (tècnicament espargiment de la llum) de les gotes de l’ spray. Són partícules grans, potser de 10 micròmetres o més, observables a ull nu i que es mantenen a l’aire molt poc temps. No és pas el cas del coronavirus que, lluny de precipitar i en condicions ambientals normals pot navegar entre les infinites làmines invisibles de que consta l’aire. Què passa ?... doncs que la composició de forces: la llei de Stokes, el fregament, el principi d’Arquímedes i dos factors més: humitat i fluxos turbulents (moviments caòtics de l’aire)...fan que les partícules puguin navegar per difusió i mantenir-se en suspensió, de fet una dispersió col·loidal que anomenem aerosol, durant.......4 o 5 hores ?. I si vostè passa per allà....doncs aspira el que hi ha per estar en el lloc precís i el moment exacte per a ser infectat. Aquestes coses, i altres que farien etern aquest escrit, no les van considerar els experts i no van ser contemplades en el seu moment per les autoritats sanitàries. Estaven per una altra cosa, evitar el col·lapse del sistema assistencial. Correcte, i fútil si no saps d’on venen les bufetades. Per això, fora bo que una plaga bíblica d’oratges i vents huracanats que duressin 40 dies, s’emportessin el coronavirus a la claveguera i el diluís infinitament per a reduir-ne la prevalença a l’atmosfera.

Un editor en cap de l’ American Chemical Society, va demanar fa pocs mesos un pressupost extraordinari (milers de milions de dòlars) al govern de USA per atacar de base la recerca en química ambiental amb l’objectiu de detectar les traces genètiques del SARS-CoV-2 a l’aire. No cal dir res mes, oi ?. Aquí la Generalitat i l’optimisme amable dels vents que venen de Madrid tenen altres prioritats. Estan molt mal aconsellats.

Medicina: la millor. Assistència: extraordinària. Professionals: els i les més ben preparades. Coneixement fonamental: zero.

Confesso que certa presidenta autonòmica em fascina. Temerària, sense inhibicions i experta en frivolitat és, com deia Fernando Ónega, “la chica del barrio que encandila”

Coincideix, curiosament, amb la manera de pensar d’amics sanitaris amb gran experiència que assumeixen el risc de la infecció col·lectiva en benefici dels mes forts. Teoria de l’evolució de Darwin en estat pur. Disculpeu-me, però a mi l’observació biològica no em convenç. Com deia Lord Rutherford, la única ciència és la física, la resta, pura filatèlia. No us ho perdeu, també hi ha molts i moltes que matarien al virus amb míssils. La ignorància és atrevida i com a conseqüència el balanç final d’aquesta pandèmia trigarà anys en poder ser interpretat, fins al punt que alguns esbiaixats l’han celebrat com a una benedicció per posar fi al “Procés”. Curiós com coneixement científic i interès polític es creuen sense entendre’s mai. A Espanya ens vàrem perdre totes les revolucions científiques i som, com a conseqüència, un trist país de serveis, amb escassos recursos i limitada capacitat de reacció científica.

Epíleg:

La recerca fonamental, és essencial. Certament sembla com si tiréssim diners per la finestra. El que no entenem però, és que el retorn és sempre positiu, per molt que trigui o potser no ho veiem. I si algú dubta d’això, que pensi en Louis Pasteur. Un visionari, empíric i atrevit, que amb la seva gosadia encara ens salva la vida.

Dr. Jordi H. Borrell
Catedràtic de Química-Física de la Universitat de Barcelona.
Docència: Química-Física i Anàlisi Instrumental.
Grup de Recerca: Nanobioengineering and Bioelectrònics (SIC-BIO)
Research ID: M-1390-2014
ORCID: 0000-0002-8022-7891