Aguantar la flama… I prendre la iniciativa: cada dilluns a les 7 del vespre

L’espot publicitari de la Diada 2021 recollia un desig, el de “Tornem a omplir els carrers”, que simbolitza el que ha marcat la lluita per la independència de Catalunya i pel dret a l’autodeterminació des dels seus inicis. I l’11 de setembre es va complir, els carrers de Barcelona van tornar a ser plens, tot un èxit que mostrava al món que la lluita per aquest dret col·lectiu i en contra dels qui el reprimeixen és ben viva. 

És tan viva, que hi ha persones que s’han organitzat per recordar-ho cada dia o cada setmana sense treva. Surten al carrer, es troben al voltant de lemes i pancartes per mostrar al món d’aquí i de fora que l’Estat espanyol nega un dret reconegut internacionalment i que castiga els qui el volen exercir. 

Aquestes persones són arreu del territori, es troben amb el mateix esperit de l’1 d’octubre, sense mirar la ideologia ni el partit que vota cadascú, perquè les causes no volen partidismes, si es volen aconseguir. 

El cas més paradigmàtic és el de Meridiana Resisteix, que ha mostrat que era possible no deixar els carrers i organitzar-se per fer notar la gravetat dels fets repressius que han presidit els darrers anys. En definitiva, per no normalitzar aquesta repressió ferotge en ple segle XXI en una Europa que es vol democràtica. 

Però hi ha altres casos, molts, arreu del territori: el grup Enriqueta Gallinat (@e_gallinat), a l’Eixample esquerre de Barcelona, es troba cada dia des de fa 1.518 dies, a dos quarts de nou del vespre, o el cas del Comitè de Defensa de la República de Tortosa (@CDRTortosa), que fa 205 setmanes que surten al carrer, per posar-ne alguns exemples. 

A Vilanova també hi som i hi hem estat des de fa 120 setmanes. Ens trobem cada dilluns a les 7 del vespre durant un quart d’hora a la cruïlla de la Rambla Principal amb Francesc Macià. La pancarta que ens empara és la de l’essència del moviment, el text de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació”. Si us hi sentiu identificats, us convidem a venir-hi, a ser-hi, per ser més cada dia, perquè la persistència pot esdevenir una revolució. 

I malgrat que alguns minimitzen aquestes concentracions, per poca gent, per poca capacitat d’influència o per poca capacitat de “molestar”, el cert és que si en féssim el recompte general potser ens sorprendríem de la gent que no ha deixat els carrers. Potser els hauríem de reconèixer, fer-los visibles i reivindicar-los per fer-los créixer. 

Per això, volem fer un homenatge a totes aquestes persones que ara per ara aguanten la flama però que en un moment donat poden ser l’espurna per prendre la iniciativa, perquè la xarxa hi és i és robusta. Quants moviments de defensa de drets socials i col·lectius no voldrien un tresor com aquest!