Llibres, camins i dies porten saviesa

L'esclat de les noves tecnologies ha fet per estabornit molta gent. En una proporció molt més alta, com ja es va veure -a mitjans del segle passat- amb l'aparició de la televisió. Anar sumant anys, per sí mateix, no inocula saviesa. De fet, persones de la mateixa lleva poden acumular experiències vitals i interessos no gens semblants. Els anys complerts (entesos com a acumulació de dies) ens generen memòria. Alhora, allò que, en argot de"currículum vitae", en diem "hores de vol". Els corriols trescats i triats com a suma de vivències també condicionen qualsevol tipus d'experiència personal.

Finalment, però, heus ací un tercer element del podi. Tant o més important que els dos esmentats anteriorment: els llibres / les lectures que hàgim pres per acompanyar-nos al llarg de la vida. Ja tenim, a 3 bandes, el pack que articula i conforma el mapa del propi coefficient intel.lectual. És la capacitat d'emprar el coneixement amb intel.ligència/seny, al llarg del nostre dia a dia. En el benentès que qualsevol edat és apta per anar actualitzant bagatge de coneixements. Com l' universitari que obté un títol i pensa que ja ha fet el cim. Cal un "aggiornamento" perpetu. Massa cabòries, si no !

La saviesa atresorada esdevé un punt intermedi de les tres variables: edat, experiència i aprenentatge. Ací, val a dir que cal saber-la compartir. Dit altrament, treure-la enfora. Perquè llueixi i sigui la nostra carta de presentació. Sense ganes de presumir-ne. Al cap i a la fi, "digues-me de què presumeixes i et diré del què no tens". Qui vol passar per savi entre els necis, acaba essent neci entre els savis.

El refrany és un llibre de saviesa obert a tothom. La pena rau en que el seu grau màxim l´assolim quan ja no ens serveix de res. Malgrat tot, el termòmetre que mesura si som en possessió de saviesa plena és quan ens auto-jutgem bé. Llavors, amb els defectes dels altres, el savi corregeix els propis. Sempre va farcit de riqueses. Mai no diu tot el què pensa. A l'inrevés, però, sempre pensa tot el què diu.

En cloure la meva columna, llenço una expressió del tot lligada amb l'entorn COVID. Amb ànim de provocar una riota al conjunt de lectors: quan passi aquest malson, tan sols tornaran a la desitjada "normalitat" aquells que s'alimentaven de teca intel.lectual. Visca els llibres en tot moment ! Sense circumscriure-ho tot a la diada de Sant Jordi.