Allò que no està en els llibres de text

Avui parlarem d’una de les coses que no està en els llibres de text, però la veritat és que es bàsica i necessària pel nostre dia a dia. Per seguir caminant amb la vida amb una mínima seguretat  personal i com a col·lectiu perquè no hem d’oblidar mai que som una societat la gran majoria de nosaltres. Sempre hi ha algú que fa una vida ascètica en algun punt apartat de la nostra geografia. Aquella persona juga en una altra lliga.

El tema clau per la nostra supervivència és el seny humà o el nostre bon ús de la raó. Estem vivint una pandèmia que cada dos per tres ens canvien les normes del joc i ja no sabem ni que toca en cada moment perquè no ens dóna temps ni adaptar-nos. Per evitar caure en la seva trampa és molt important que fem servir el seny. Coneixem com es contagia, quins són els seus símptomes i fins i tot com es pot evitar. Doncs tenim prou informació perquè dins de les nostres possibilitats puguem plantar cara a la covid. Tenim les eines com la distància i la mascareta que podem utilitzar per reduir el seu camp d’acció. No cal ser tan borinot i caminar sol o amb la teva bombolla per la muntanya amb la mascareta perquè és molt difícil que aquest entri en el teu cos, però si estàs en una multitud de gent, doncs ja saps que has de portar aquesta tela per tapar la boca i el nas mantenint la distància que puguis. Intentar evitar aquests llocs d’acumulació de la gent.

El seny és l’element bàsic per evitar caure al seu parany. A partir d’aquí la societat et dóna uns mecanismes per saber si tenim visita en el nostre cos com són les PCR i els antígens que hem d’utilitzar si per motius justificats algun cop ens hem saltat les normes bàsiques de conducta però no podem fer que una cosa excepcional sigui normal perquè llavors ens haurem carregat el sistema.

El que passa amb la pandèmia passa també en molts punts de la nostra societat que ens ha obligat a treure normatives en llocs i comportaments que fins fa quatre dies no en teníem cap necessitat perquè molta gent feia servir el sentit comú i el seny. Sembla que de mica en mica en les noves generacions es va perdent aquest manual de comportament que hem heretat dels nostres avantpassats i que de mica en mica ens han anat inculcant capítol a capítol sense que ens adonguéssim ni compte.

Embrutar el bosc, la via pública i el nostre entorn en general, no és una cosa que cal prohibir explícitament perquè implícitament el nostre raonament ja ho hauria de tenir dins l’apartat d’accions prohibides. Quan l’arxiu d’aquest seny queda malmès per diferents raons i això passa a varis individus és molt difícil poder controlar les accions d’aquests personatges perquè la policia arriba on arriba i els polítics només veuen solucions en la policia i les sancions quan hi ha moltes mesures més útils que treure la llibreteta. Alguns ho pagaran sense despentinar-se i altres els costarà moltes suors poder reunir aquesta quantitat de diners. Davant d’aquestes mancances s’ha d’apostar clarament pels educadors socials i altres càrrecs similars perquè aquestes mancances en la transmissió del seny es vagin suplint de mica en mica i evitar algunes conductes que quan s’uneixen poden produir greus terrabastalls.

No ens calen psicòlegs que arreglin el nostre món perquè no en tindrem prou sinó un treball de camp i formigueta que vagi distribuint les diferents tasques i responsabilitats tal i com corresponen. Ja està tot inventat però cal que cada cosa torni al seu lloc per poder tenir una societat amb una certa normalitat perquè quan es trenquen les normes i els pactes no escrits no hi ha ningú que ho pugui aturar ni amb forces de seguretat ni amb sancions. El seny humà és bàsic per poder viure en societat, és com l’oxigen per qualsevol persona.  Aquestes coses no cal que estiguin als llibres de text perquè això s’ensenya a casa, però hi ha gent que sembla que no ha fet els seus deures.