Cap geperut no es veu el seu gep

Una sentència que equival, si fa no fa, a la del "ni cap banyut les  banyes". Sovint, però, el propi orgull d'algunes persones obvia  aquells punts concrets on són febles. Per contra, es dediquen a  escarnir vilment els altres per a criticar-los, de bell antuvi. Per a  expressar-ho d'una manera diferent, empren certes dites amb l'ànim  de recriminar els defectes de gent que els envolta i els cau malament. Tot plegat, amb la possibilitat real que els seus propis puguin arribar a ésser pitjors. En aquest sentit, encara, la parèmia és prou punyent i encertada: "Diu l'ase al mul: fes-te enllà, orellut / El perol diu a la  paella, si m'embrutes, t'emmascaro / Diu el mort al degollat: qui t’ha fet aquest forat?" 

Veuen la palla als ulls dels altres, però mai no la biga als propis. Quan ben bé tothom s'ha acostumat a l'ús de la mascareta -en motiu de la pandèmia- no pot ésser que hi hagi qui emmascara la realitat. Tenen pa a l'ull. Fan els ulls grossos davant l'evidència. Fins i tot, amb certa mala bava. Disfressant una intenció mal tupida. No hi ha dret! 

Sigmund Freud, el pare de la psicoanàlisi, sotraguejà i revolucionà la  ciència, amb un mètode que intentava esbrinar l'entrellat i el quid dels somnis. Mantenia que "el que no tolerem en altres persones fa palesa la intimitat personal". Dit altrament, quan no es té el coratge  d'acceptar el què no ens agrada de nosaltres mateixos. Expressava  que "cadascú de nosaltres considera tothom com a mortal, llevat d'un mateix". Fins i tot, "ésser totalment honest amb un mateix esdevé un molt bon exercici". Encara més: "de bipolars, ho són els imants. Tu  tan sols ets com un idiota que no sap el què vol". Frases que interpel.len la nostra conciència. Als demés, els podem enganyar. Un mateix, no  

Paral·lelament, la Bíblia suggereix el "no jutgeu i no sereu jutjats. No  condemneu i no sereu condemnats. Perdoneu i sereu perdonats". Se'ns gira tasca feixuga a tots. Vol una gran sinceritat, esforç i  tenacitat constants. Al final, "la vanitat exterior és indici de pobresa  interior". Gallejar i jactar-se és una tètrica/pobre manera de perdre el  temps llastimosament. A qui fanfarroneja, li manca un bull. Ho  sento. Establir aquesta reflexió en motiu dels tripijocs corruptes al Cos de bombers de la Generalitat ho entenc com a necessari.