Cap un fòrum nacional del futur ferroviari

A Catalunya hem de fer com els països avançats que programen el sistema ferroviari amb molts anys d’antelació.  Suïssa, un país que tot i ser muntanyós té una xarxa molt fiable, ja té a punt un document amb la perspectiva del 2050, en el que plantegen necessitats, objectius i solucions, que després el Govern porta a la pràctica; ja ho varen fer a l’any 2000, amb la perspectiva del 2025 i ara hi ha tornat veient els bons resultats. Aquest treball a mig i llarg termini, és el que hem de fer a Catalunya si volem tenir un bon sistema ferroviari. Ja em disculpareu que torni a insistir en aquest tema, però els país i les 4 comarques del Penedès necessitem aquesta mirada ampla, amb una planificació que tingui en compte com volem que sigui Catalunya el 2050.

Això no vol dir descuidar el dia a dia, però no l’arreglarem mai si no mirem amb perspectiva. Per que si algú es pensa que un cop s’hagin arreglat les actuals destrosses ja estarem en un món ferroviari millor, és que somnia truites. És impossible que la R4, que passa pel Vendrell, Vilafranca i Sant Sadurní pugui engolir els Rodalies, els Mercaderies d’ample europeu i els d’ample espanyol i part dels Regionals. Això és “fer volar coloms”, es saturaran aquestes vies i caldrà desviar Mercaderies d’ample europeu per la costa, saturant també així la R2, amb les Mercaderies Perilloses incloses, com ja es va fer el passat estiu. El problema és que els nostres “experts” veuen un país petit, de 200 Km. de llarg  i 30 d’ample, oblidant el 85% del territori. Barcelona fa com  Madrid amb la seva perifèria, dient que “l’interior” del país són les comarques del Penedès i els Vallés.

I això caldrà fer-ho pas a pas, però sabent on anem, partint del que ja es va planificar el 2010 com és l’Eix Transversal Ferroviari amb la primera fase de Lleida, Igualada, Martorell, amb desviament cap a França per la línia de l’AVE o cap a Barcelona. És per això que des de Pro Vegueria Penedès volem treballar amb experts, polítics i la gent del Territori per marcar on volem arribar i com ho volem fer, amb la mirada llarga i tocant de peus a terra.