Els salesians estan de festa

Un personatge que admiro i tinc com a referent des de ben petit. Em van enamorar molts dels seus valors: l’estil senzill, l'estima a la mainada, l’afecció per l’alegria i la música, el compromís social i l'ajust a criteris d’esforç… Ningú no m’ha regalat res al llarg de la meva vida. La base que vaig rebre en els seus centres, tanmateix, m’ha obert un munt de portes, a la vida. Raó de més per sentir-me obligat a expressar-los el meu agraïment. 

“La bona educació és el germen de moltes virtuts”: heus ací un repte bàsic que marcava el seu apostolat. Es tracta de “fer sempre el bé,  mentre tinguis temps”. “Sense deixar per demà allò que puguis dur a  terme avui. Tal vegada no tinguis la possibilitat de tenir aquest demà”. 

No es tracta d’ésser ampul·lós ni de fer cap escarafall. Tot es pot  afrontar des d’un perfil molt més planer, silent i cofoi. Allò que costa  tant esdevé una tasca molt més fàcil i, fins i tot, engrescadora. “L’oci  ve a ésser un vici que n’arrossega molts d’altres… El pitjor enemic  és la mandra. Cal combatre-la sense defallir”. 

Dom Bosco moria, tal dia com avui, l'any 1888. Tretze anys abans,  havia nascut el gran poeta Antonio Machado, que ens deixà el 22 de  febrer de 1939. Estableixo certs punts de connexió entre les tesis del primer i el nucli dels poemes del segon: “todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre el mar”. 

Dom Bosco deia, si fa no fa, el mateix amb altres mots: “ànim! Tot  passa. Estima el teu treball i mai no deixis de complir el teu deure  diari… Una hora guanyada a l’albada és un tresor a la tarda”. 

Interpreto el conjunt del seu llegat com una crida a la santedat. “No  es tracta d’ésser bo, sense esguerrar cap ni un dels propis actes.  Hem de saber esmenar-nos”. Pot semblar una frase bonica, de cara  a la galeria. Amaga, emperò, l’eix del seu “sistema preventiu”. Una  mena de full de ruta que fixa les pautes a les aules de l'ordre. Al cap  i a la fi, Dom Bosco mantenia que “l'educació depèn de la formació  del cor… I de la sana educació del jovent se'n deriva la felicitat de les nacions”… En el marc d'un món tan summament convuls, aquests principis tan elementals poden i han de bastir el corriol per on tothom hauria de deixar-se portar. Essent així, viuríem en una bassa d'oli.

En clau eclesial, el Sant Pare actual és argentí, amb ascendència a  la companyia dels jesuïtes. Que Déu ens el conservi per molts anys,  tenint en compte, però, que ja en té 85! De cara a la seva successió,  reitero el què ja he insinuat alguna altra vegada: la meva aposta i/o  predilecció passaria pel desig de veure -al seu lloc- un cardenal  salesià: en Cristòbal López Romero, titular de la diòcesi de Rabat. El  mes de maig d'enguany en farà 70 i, per tant, li resta corda i marxa  per a força temps… Vull pensar que, igual com hem vist força canvis  en els gairebé 9 anys del Papa Francesc, tindríem la sort de copsar  un rumb i unes pautes amb “segell” salesià en en el si de l'església.  El temps ens ho dirà, en el benentès que el que jo penso no té cap  base específica, lògicament. Això sí, somiar és de franc. 

D'alguna manera, advoco per recuperar un tarannà més missioner a  la seu de Sant Pere. Molt en línia amb l´exemple d´un altre salesià,  que fa 36 anys que arribà a Etiòpia: el pare Alfred Roca, que fou  mestre de novicis d’en Cristóbal a la primeria de la dècada dels 70. 

Espero i desitjo que ningú no m’acusi d'haver-me desviat de l'esperit salesià al conjunt d’aquest article dedicat a la figura del seu fundador: Visca Sant Joan Bosco!... Vuit dies enrere, en un altre article a lloança de Sant Francesc de Sales, llençava floretes a un i altre. Aquest és el patró dels periodistes i Dom Bosco ho és del món del cinema. Tant la premsa com el setè art són dos camps que abasten una panoràmica impressionant a la societat actual. Tant de bo que, dessota el guiatge dels seus estendards, facin per projectar-nos un futur més esperançat en clau social. Bona falta que ens fa!