Jo de gran vull ser banquer o professor

Hi havia moltes oficines i cada any se n’obrien un parell en municipis com el Vendrell on semblava que també tot anava sobre rodes. La carretera del Dr. Robert era l’epicentre d’aquesta trobada d’entitats financeres amb clares ramificacions en el carrer dels Cafès, la Rambla i el Prat de la Riba. La bombolla abans del 2010 va esclatar i llavors van venir també a la comarca la realitat de la sàvia sentència que el peix més gros es menja al més petit. Aquesta gran xarxa de mica en mica es va anar simplificant. Quan una entitat tenia dues oficines en una distància propera doncs en tancava una i així anar jugant al Monopoli fins que ha arribat un punt que només en tenim les bàsiques i fonamentals. Llavors per intentar corregir aquesta mancança es van anar posant caixers a totes les oficines bancàries perquè els clients ja no ens calgués entrar dins i així reduir la partida de personal. De mica en mica aquest pal de paller de la nostra família  que era el banquer ens aconsellava on havíem de posar els diners, vetllava perquè no ens gastéssim més del compte. Cada Nadal ens donava una agenda i un calendari la mar de bufons i ja darrerament només ens oferia un calendari. Si ens portàvem bé ens regalava un teclat en còmodes terminis o només amb la contractació d’una assegurança de vida va anar desapareixent de les nostres vides. El nostre futur obligat passava per l’entesa amb el caixer informàtic que si et despistaves ja tenies contractat un crèdit de tres mil euros per anar a Eurodisney entre altres coses.

Quan ja estàvem acostumats a tot això van seguir tancant oficines i ens varen assignar un gestor que vetllava per nosaltres més enllà del nostre territori. Sempre l’he imaginat en una gran sala amb altres professionals vestits còmodament perquè allí ningú els veia i no havien de guardar la imatge, un dels preceptes fonamentals de les oficines reals. Evidentment rodejat d’una cafetera amb moltes capsules disponibles per aguantar alguns clients que no passaven pel millor moment. Amb aquest personatge ens podíem comunicar per telèfon i amb mail, però en algunes entitats de tant en tant els anaven canviant potser per no crear massa complicitats amb els clients i que no fessin algun cop d’estat o ves a saber què.

Doncs en resum que entitats com la Caixa de Tarragona que era un dels pals de paller de la nostra societat per la tasca social que feia doncs després de quedar absorbida pel BBVA ha quedat amb només una oficina a al carretera del Dr. Robert quan dins aquesta entitat mare en un principi potser treballaven 15 oficines a la vila amb diferent nom i amb una població inferior que l’actual on ja hem superat els 40.000 residents oficials a banda dels molts que no estan empadronats.

La major part de tasques que feien els bancs fa uns quants anys ara les porta a terme un caixer automàtic que està disponible les 24 hores, en principi. Per altra banda per altres històries tenim un telèfon i un mail amb una persona que ens pot ajudar a aclarir alguns dubtes. Si volem contractar assegurances de vida, del cotxe, de salut, de defunció, de l’habitatge, una hipoteca inversa, comprar un cotxe, un pis i mil històries més tenim els bancs que fan com de mitjancers amb altres empreses i treuen rendiment als diners a uns interessos molt superiors als que tu pots tenir la hipoteca a 40 anys.

Aquesta és la realitat de les entitats bancàries que fa uns anys semblava que no deixarien cantonada cèntrica sense oficina però estan retrocedint a marxes forçades i deixant buides aquests espais que tenien llogats, donant seguretat als propietaris d’aquest local que ara s’han quedat amb les mans a l’aire.