Hi ha ètica?

Quan es parla d’activitat política, s’hauria de parlar més sovint d’actituds ètiques, un dels principis bàsics del republicanisme, no perquè no existeixin, si no perquè massa sovint només veiem com tot el que es fa, és parlar del que diu qualsevol per anar en contra d’un adversari polític.

Molt possiblement, el problema és que hi ha massa personatges que es creuen polítics professionals o amb el dret de figurar, és a dir, gent que veu en la política un mitjà de subsistència i que per conservar o aconseguir un possible sou són capaços de tot, com inventar rumors, difamar, calumniar, fins hi tot trair companys de partit. Aquests personatges són la negació de la política i els hem d’escombrar.

S’equivoquen aquells que pensen que en política tot s’hi val, és normal que en aquests moments es parli de desafecció de la ciutadania amb l’activitat política, la imatge que se’n rep és el de la baralla, l’insult, la difamació, l’ús indegut dels diners públics. Massa mediocres, grimpadors, calumniadors, han arribat a l’activitat política, sort en tenim que en són pocs, però estan fent molt de mal.

L’activitat política ha de ser honesta i transparent, el seu benefici és el de la comunitat. És evident que aquells que hi dediquen el seu temps i esforços, s’han de guanyar la vida, però s’ha d’aconseguir que el fet de tenir carnet de partit, fer la rosca al líder o el que sigui que no representi treballar per millorar la societat, no hauria de ser motiu per cobrar de l’erari públic. Tanmateix, no ens calen polítics professionals, ens calen bons professionals, amb ètica i principis, disposats a dedicar-hi un temps, curt o llarg, a l’activitat política.

Les formes en política són molt importants, no pas per entabanar la ciutadania, sinó, per tenir un debat educat i respectuós entre les diverses opinions possibles. És important què es diu i com es diu, i que sigui veritat. És important donar compliment a les promeses i saber dir no quan cal. I és important no fer volar coloms per guanyar vots. Tenim la sort de viure en un país avançat, amb un alt nivell democràtic, econòmicament potent, ple de gent amb empenta, amb un alt nivell de justícia social. Un país amb identitat i cultura pròpia i reconeguda. No deixem que els mediocres, i els partits polítics, per desgracia, en van plens, els que fan ús de la difamació, de la calúmnia, de la mentida, per tal d’aconseguir els seus interessos particulars, sia per ser directora general, regidor o president comarcal, tinguin cap possibilitat d’actuar, si ho fan, tothom, excepte ells, sortirà perden. Al Garraf, ja hem vist com actuen, rebentant seccions locals i expulsant a qui molesta utilitzant difamacions i mentides com excusa, i es diuen republicans.

Catalunya és una gran nació, ha estat, és i serà feina de tothom aconseguir el que ens mereixem, ser un estat. Aquesta gent no treballa, per molt que facin veure que són independentistes, per aconseguir la República Catalana, les cadires són el seu objectiu. Perquè uns pocs no ens ho trenquin, cal dir no a la manca d’ètica i als mediocres.