De veritat ens poden espiar?

Veure els ocells (ocellots a vegades) en actitud vigilant, en guàrdia, expectants, fa pensar que alguna en porten de cap.

Potser esperen el senyal del seu líder per llançar-se damunt nostre. Ja en tenim una mostra en la turbulenta pel·lícula ‘Els ocells’ d’Alfred Hitchcock en que les gavines es dedicaven a atacar a determinades persones. Les gavines també s’han vist en patis d’escola llançant-se en picat, en pla kamikaze, per treure-li l’esmorzar a algun nen o nena que  bocabadat veu com per art d’encanteri li desapareix la teca.

Però també podria ser que entre aquets ocells penjats dels fils de l’electre s’hi trobés l’Esperit Sant que hagués decidit baixar amb els amics a donar un tomb per la ciutat per veure com està el pati.

Quan els veus en formació sempre et preguntes com es que no s’enrampen i queden fregits (les tapes de pajaritos fritos han desaparegut). L’explicació ja l‘han donat més de mil vegades, només toquen un fil i per tant no hi ha contacte, però si per la raó que sigui en toquen un altre queden fregits en esdevenir conductors de l’electre.

En fi una breu consulta a qualsevol enciclopèdia i al modern internet i hi trobarem unes llargues explicacions sobre perquè estan enganxats als fils i viuen amb tranquil·litat.

Tanta tranquil·litat fa pensar que potser esperen les corresponents ordres per posar-se a la feina.

Assemblea, debats i acció.

Però encara hi ha versions que són molt més inquietants que la imatge.Com tantes altres coses estranyes i estrambòtiques que ens arriba dels EEUU.

Vet aquí que a la gran nació americana dóna per molt, hi ha grups, grupets, sectes, associacions estranyes, des de sectes satàniques fins el creient de la teoria QAnon que consideren que hi ha un grup de polítics i artistes liberals, la majoria d’ells pederastes, segons diuen, que actuen contra Trump... en fi a la vinya del senyor hi ha de tot. Fins i tot a qui li falta un bull.

Però n’hem trobat una que lliga perfectament amb aquesta actitud expectant dels ocells. Resulta que el New York Times ha publicat un reportatge sobre el moviment "Birds Aren't Real", aquest moviment sustenta la tesi de que els governs han eliminat tots els ocells i això que veiem no son altre cosa que “drons” que el mateix govern fan servir per vigilar-nos i saber en cada moment que fem i a on som.

Encara però no s’ha pogut saber si cadascun de nosaltres té un ocell encarregat de la nostra vigilància.

Ara doncs quan veiem una gavina (si porta a les ales les sigles del PP ja sabrem qui ens espia), un innocent pardalet, una pesada cotorra (invasora), el fràgil canari o “periquito” que tenim a casa, o els petits diamants que mentre canten i refilen ens van observant i trameten la informació als Villarejos de torn..

En fi hi una alarma mundial sobre el tema.

El moviment "Birds Aren't Real” va arribar a preocupar a molta gent que ja es mirava amb recel els ocells i fins i tot alguns ja els perseguien per eliminar-los. Sortosament es va saber que la campanya era una petita farsa per desmuntar les teories conspiranoiques i els que van començar la campanya ja han guanyat una bona quantitats de diners (1).

Però vaja al temps i no ens estranyaria que el que avui és una mena de ficció acabi essent una pertorbadora realitat.

De moment no hi ha raons per malfiar-nos dels ocells encara que ens observin des de l’alçada, des del fil elèctric.  

I que vagin fent que si bé alguns ocellots ja ens molesten altres ens alegren amb els seus cants.

I sempre, sempre, ens quedarà el meravellós “cant del ocellls”

Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

Això sí, amb interpretació de Pau Casals. Que no sigui dit que....

(1) Recomanem, encara que sigui una excepció fer-ho, (cadascú ja sap que vol llegir) la lectura d’un interessant article de la Mònica Planas, Els ocells ens vigilen a l’ARA diumenge del 17 de desembre del 2021. Fantàstic.