La possibilitat d'arribar a un acord, com condiciona l’actuació dels mediadors...

En tot procés les dues parts o més, poden mantenir interessos comuns i al mateix temps estar en conflicte, les parts es reuneixen amb l’objectiu clar de presentar i discutir propostes explícites destinades a arribar a un acord. Un acord és una decisió presa en comú per diverses persones.

Aquest és un procés de resolució de conflictes per arribar a acords entre les parts. Esdevé una alternativa a l’enfrontament i a la imposició de les parts per a la resolució de conflictes, implica sempre tractar la situació de tensió amb el diàleg i la recerca de solucions acceptables per a tots i totes.

Pot aparèixer la controvèrsia (una discussió llarga entre dues o més persones que mantenen punts de vista oposats) que esdevé també un instrument per a la negociació, és a dir, la diferència entre la satisfacció dels mateixos interessos i la realització de concessions. Per analitzar la forma en que es fa la negociació, cal esbrinar com es negocia i saber trobar qui té la capacitat de decisió.

En negociar també parlem d’influir, no de manipular, tractem de convèncer a l’altre per fer el que un vol. Manipular és doncs, usar mitjans injustos per aconseguir el que un desitja. Cal però en la negociació fer sentir a l’altra part que alguna cosa ha guanyat, sempre procurem donar la millor opció abans de triar entre unes altres. Caldrà doncs, oferir totes les alternatives i fer veure que la nostra opció sempre és la més correcta i la millor.

La mediació és un sistema alternatiu de resolució de conflictes, és extrajudicial i diferent dels canals legals o convencionals de resolució. La mediació és la voluntat de treballar amb i no contra l'altre, sempre buscant una via pacífica i d’equilibri per a afrontar els conflictes, en un entorn de creixement, d'acceptació, d'aprenentatge i de respecte mutu.

Aquest procés és sempre voluntari, flexible i participatiu, amb una resolució pacífica de conflictes, en el qual dues parts enfrontades recorren voluntàriament a una tercera persona imparcial, el mediador, per a arribar a un acord satisfactori.

A voltes, molt abans de parlar de negociació, les parts en conflicte han pretès solucionar els seus problemes d’altres formes. Depenent de les necessitats s’han intentat trobar solucions demanant i intercanviant recursos com acostuma a passar en la resolució de problemes. Possiblement s’intenta per alguna de les parts exercir alguna influència sobre l’altra, per això s’intenten imposar les demandes i a voltes pot succeir que una part cedeixi per a evitar un augment del conflicte més gran.

Cal tenir en consideració que si les parts han decidit negociar, és que les opcions plantejades no han estat eficients per solucionar les seves diferències, no hi ha acord i el conflicte no s’ha resolt de la manera satisfactòria per a alguna de les parts. Es donen casos que una mala resolució del conflicte, pot desenvolupar altres tipus de conflictes que obliguen a establir pactes més consensuats.

Arribats a aquest punt, podem definir la mediació, de moltes maneres i així ho hem anat analitzant segons diferents estudiosos de la matèria, ells i elles es pronuncien en fixar que els principis fonamentals de la mediació són la voluntarietat, la confidencialitat, la imparcialitat, la neutralitat, la flexibilitat i la bona fe. I sobretot, cal ser generós per arribar a un acord.

Alguns experts diuen que els xantatges no s’han de pagar mai. Aquest és un principi bonic, que serveix per a netejar consciències i sobretot la reputació dels que el defensen. La realitat és que massa sovint surt molt car per a tercers que ni formen part del problema ni tenen la possibilitat de prendre’n part. El que sí que podem constatar és que, no queda clar que sigui una estratègia eficaç per evitar més xantatges.

El cert és que cal exhaurir totes les opcions per arribar a un acord. Sovint el conflicte fa sentir important a les parts que el tenen o el generen. El que sempre hem de tenir clar és, que necessitem entendre que l’acord és bo per a tothom, per a les parts i per a cada un de nosaltres.

A voltes quan ens reunim amb els progenitors d’algun jove per convèncer-los de la necessitat de variar algun hàbit domèstic, quan acordem amb els familiars el desenvolupament d´una part de la nostra intervenció, quan compartim la casuística amb altres professionals, estem negociant. Negociar consisteix simplement a intentar arribar a acords i això, bé o malament, ho acabem fent en totes les etapes de la nostra vida.

També ens hem de preguntar què passa si no es compleixen els acords. L’acord aconseguit en la mediació es recull en un document privat que desplega plens efectes jurídics entre les parts i el seu incompliment té les mateixes conseqüències que qualsevol incompliment contractual de naturalesa privada. Per tal que l’acord gaudeixi de força executiva, ha de ser elevat a document públic, bé sigui protocol·litzant-lo notarialment o bé sigui homologant-lo judicialment.

No hi ha receptes màgiques, ni tampoc teories profundes sobre la negociació, ni fantàstiques metodologies en qualsevol situació. Tanmateix, nosaltres podem ajudar a observar, des d´una perspectiva diferent, el que succeeix diàriament en el desenvolupament de la nostra tasca com a professionals de l’educació social.

Així doncs, cal analitzar les pròpies habilitats i el nostre joc com a negociadors. Caldrà amb l’ajuda dels estudis, l’observació i una pràctica treballada, millorar la nostra capacitat per arribar a acords cada dia millors. En tot procés de mediació existeix una asimetria de poder molt evident, el mediador ha d’aconseguir una simetria i, si no és possible fer-ho, aleshores és més convenient fer servir altres tècniques de resolució de conflictes.

Penseu que un mediador o mediadora ha d’actuar com a canalitzador de la comunicació entre les parts per tal que elles mateixes arribin a un acord. Hem d’intentar resoldre els conflictes usant la reflexió, el diàleg i la negociació per aconseguir arribar a acords vàlids entre les parts. Sempre s’ha d’intentar fer amb una actitud assertiva, així evitarem que una part se senti perdedora i el conflicte aflori per la insatisfacció a que li ha dut aquest sentiment.

Sabem doncs que el conflicte és present en qualsevol lloc, a casa, en el lloc de treball, en els centres educatius, al parc, en la pràctica de l’esport, en la comunitat de veïns, en el barri etc. Pot esdevenir més ampli i afectar tot un territori, com és el cas del conflicte bèl·lic.

La convivència no significa estar d’acord en tot, hem de tenir la possibilitat de dissentir, de debatre i regular qualsevol conflicte sense provocar una ruptura, una desintegració o la pèrdua de la cohesió social.

Joan Rodríguez i Serra és educador social.