Dos models de fer política

El ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar aquest dilluns passat el pressupost per l’exercici 2022 amb el vot de Esquerre Republicana, Junts per Catalunya i Capgirem Vilanova-CUP i en contra de tota l’oposició  i amb el fet de que els regidors de Capgirem Vilanova-Cup van desobeir el mandat de la seva assemblea que va decidir que votessin en contra.

Més enllà dels canvis que proposen per Vilanova i la Geltrú, que donaria molt per escriure, em sembla significatiu la forma com aquest equip de govern tracta temes tan cabdals com els pressupostos. La mateixa Marta Jofra, regidora de la CUP, en el seu escrit de justificació del perquè varen desobeir l’acord de la seva assemblea, admet per diverses “raons” que el temps se’ls hi està tirant a sobre i per això no l’han negociat amb ningú, per descomptat ni amb l’oposició.

Aquest només és un exemple de la forma de fer d’uns partits que porten per bandera paraules com democràcia, llibertat, respecte, etc, etc. De la seva forma d’actuar en tenim exemples, des de les lleis de desconnexió del 2017, fins com han configurat els pactes per governar diferents institucions entre elles La Generalitat o l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú on preval per damunt de tot el seu projecte nacionalista, per sobre dels interessos dels ciutadans, per sobre inclús de la seva ideologia quan es diuen d’esquerres, la mateixa CUP i Esquerra Republicana han donant suport a les polítiques més de dretes  que s’han aplicat en aquest país, tot amb la finalitat d’obtenir, ni ells saben quan, ni com, la independència.

Si ens haguéssim de governar per les anomenades lleis de transició veuríem que són profundament presidencialistes, a part de la forma com va ser aprovades, saltant-se el que diu el propi Estatut de Catalunya. Aquesta forma de fer provoca  l’exclusió de tots els que no pensem com ells. El president Aragonès que tant reclama les taules de diàleg és incapaç d’obrir-ne una per parlar del “problema català” a Catalunya, parla d’ampliar la base, sí la base independentista però ni tan sols intenta anar cap a una Catalunya en la que tots ens sentim més còmodes. Aquest model diguin el que diguin està molt pròxim als totalitarismes, o ets dels meus o passaràs a formar part de la categoria dels exclosos. És la política dels que se senten superiors.

Però hi ha un altre model de fer política, la política és projecte, negociació i acord; tenim l’exemple de la Llei de Reforma Laboral, gran acord entre la patronal i els sindicats, i avalat per govern Sánchez (PSOE-UP) i per cert votada en contra per ERC fent prevaldre més a l’hora de prendre decisions la ideologia nacionalista que l’interès dels treballadors representats pels sindicats majoritaris CCOO i UGT, inclosa la UGT-Catalunya, el seu secretari general molt proper a ERC la va defensar en diversos escrits.

La política dels acords, de la lleialtat, del respecte a la diversitat, és la que defensa el Federalisme, model que en moltes dificultats s’està obrint pas tant a Espanya com a Europa. La gestió de la COVID-19 ha estat un exemple de com Europa és capaç d’actuar coordinadament per minimitzar els seus efectes. Aquí a Espanya, les comunitat autònomes han estat capaces d’arribar a acords i ens en hem sortit prou bé. La Conferència de Presidents s’ha reunit més que mai, això si, el President Aragonès no és d’aquest mon i no hi va, no té res a dir. La relació federal no és només amb el govern central, es amb totes les altres comunitats, s’ha de tenir relacions fluïdes amb València, Aragó, les Illes però també amb Andalusia i Galícia i totes les altres. La política del nosaltres sols, i quan aquest nosaltres no representa ni a la meitat de Catalunya, ens ha portat a la decadència a què estem abocats.

Per fi celebrarem el nostre Carnaval, i el diumenge els vilanovins i tots els qui ens vulgui n acompanyar, sortirem cadascú amb la seva entitat al darrere de la seva bandera dansant per tota la ciutat, per acabar a la Plaça de la Vila llançant-nos caramels a tort i adret a l’himne de tots: “el Turuta”, i després acabarem ballant un pasdoble i abraçant-nos ens acomiadarem fins l’any vinent tot molt ben organitzar per la FEDERACIÓ d’Associacions pel Carnaval.

Robert Sanahuja

Membre de Federalistes d’Esquerres.