No volem tenir por!

El que ens ha marcat més en els darrers dos anys ha sigut el Covid19, amb un tipus de gestió que ha arruïnat molts petits negocis i ha fet molt més “superrics” als grans propietaris de les empreses mundials de distribució i de comunicació i a les grans farmacèutiques que han multiplicat els beneficis; és a dir, que en comptes de reforçar tot el que ens és proper, la comunitat que ens pot donar suport si ens cal, hem engrandit el control de les nostres vides per part d’empreses multinacionals. I ja ens comencen a preparar per la setena onada per d’aquí uns mesos.

Però és que encara no hem acabat amb la pandèmia, que ja ens han atemorit amb una guerra a Europa, alimentada pels grans fabricants d’armes que volien un nou front un cop ha baixat la tensió a l’Orient Mitjà, i han vist una oportunitat d’or (sense dissimular-ho a la conferència de Munic) en les tensions a Ucraïna; allà hi conflueixen el dret a l’autodeterminació de la zona del Donbass, el dret d’Europa a estar segura, el de Ucraïna a decidir el seu futur (respectant el dels pobles que es volen autodeterminar) i el de Rússia a no tenir el seu rival polític amb míssils a prop de casa (com, amb tota raó, no van voler els EE.UU. en temps de Kennedy que hi hagués míssils russos a Cuba). I això ens porta a la por a un daltabaix de l’economia i que tornem a èpoques de duresa.

I a aquestes pors globals hi hem d’afegir les que ja arrastrem a casa nostra, com el no reconeixement dels drets de Catalunya per part de l’estat espanyol, des del de l’ús del català a tot arreu fins al de l’autodeterminació, juntament amb les maniobres judicials per castigar els seus defensors i atemorir-nos per que no els reclamem; o de la que tenen els pagesos que no veuen futur si es van mantenint els preus del raïm (i la majoria de productes del camp) per sota del cost.

Crec que tot plegat s’ho fan venir bé o s’ho munten uns quants per tenir-nos atemorits i que no reclamem els nostres drets. Doncs cal “desobeir-los”, lluitar per tenir un sistema amb el que ens sentim més segurs, per una solució basada en la pau i els drets dels pobles pels problemes internacionals i pel problema català, per una economia justa i propera i per un territori que ens faci sentir orgullosos de viure-hi. O sigui, no tenir por.

Jordi Cuyàs i Soler

P. D. Un cop escrit aquest article comença una nova guerra enmig d’Europa; ningú hauria de viure ni morir en una guerra; com deia John Lennon en una cèlebre cançó el 1969, Doneu una oportunitat a la pau.