‘Sombra aquí, sobra allà...’

No era un acte aïllat, era un pas més en la demanda d’un tracte més humà per part de la banca. Ja el desembre de 2020 vam presentar una moció a tots els municipis de Catalunya demanat una actitud activa per part dels ajuntaments en defensa dels drets dels clients de la banca, és a dir els drets de tothom. Els abusos de la banca recauen sobre tots nosaltres, però de manera especial sobre la Gent Gran i gent amb mancances informàtiques. I el 25 de març tornarem a fer un altre cercavila: hem de ser actius i persistents.

Però tot i resultar aprovada a més de setanta municipis de Catalunya, res no va canviar, o, millor dit, va canviar cap a pitjor.

Per pressionar més les administracions hem presentar una nova moció, que va ser aprovada per unanimitat el darrer dilluns 14 de febrer a Vilanova. Però si volem que realment canviïn algunes coses, ens hi hem de posar tots i posar-nos-hi seriosament. És per això que vam incloure a la nova moció un parell de demandes que únicament amb la participació de la gent afectada, tots, podem tirar endavant. Us invitem a participar activament en dues accions per evidenciar el nostre inconformisme davant d’aquesta situació de degradació progressiva del “no servei” de la banca.

A la moció demanàvem, entre altres coses:

- Que l’ajuntament faci una valoració de l’atenció que rep la gent gran o que necessita una atenció especial, per part de les entitats bancàries de la ciutat.

- Que l’Ajuntament treballi preferentment amb aquelles entitats bancàries que realment atenguin, amb un tracte més humà, la gent que hi va en recerca d’ajuda: finestra humanitzada.

Però per poder valorar el compliment o no d’aquestes demandes i pressionar l’administració, necessitem la vostra col·laboració, que us hi poseu seriosament. Rondinar, ho fem, i està bé, però cal anar més enllà: actuar.   - Per poder recollir les nostres valoracions sobre “l’atenció” que els bancs ens presten, ens hem posat en contacte amb unes quantes Associacions de Veïns que ens han dit que estaven disposades a recollir les nostres queixes, retrets i valoracions sobre el servei bancari. Les associacions són: Veïns de Santa Maria; del Barri de Mar; de Centre Vila; del Prat de Vilanova; del Tacó; de la Geltrú; de Sant Joan; del Molí del Vent; de la Plaça Sardana; de la Collada i  de Ribes Roges.

- Per altra part cada dissabte de març, hi haurà una taula on tothom que ho vulgui podrà formular les seves queixes dirigides als bancs. La taula serà a la Rambla, a l’alçada de Francesc Macià, entre 11 i 13 hores.

Nosaltres recollirem les queixes dipositades a les Associacions de Veïns i les recollides a la taula per a fer-les arribar a l’Ajuntament i valorar el compliment o no de les demandes que els regidors van aprovar per unanimitat.

Ara hi ha promesa de millores, un allargament de l’horari fins les 14 hores (mai s’hauria d’haver acotar fins les 11hores), d’una ajuda telefònica, d’algunes persones prejubilades brindant la seva ajuda (quants i quantes sucursals hi ha?). Aquestes restitucions la banca no les ha fet per consciència social de donar una millor atenció a la gent. Si ha millorat els seus horaris és per la conveniència comercial de netejar la mala imatge que han donat aquests darrers anys. Ara veuen la necessitat de fer una millora cosmètica, un maquillatge que tapi els abusos que patim i que, “sombra aquí, sombra allá” tapi els abusos que vindran.

No ens podem conformar amb aquestes millores puntuals i inestables, cal que hi hagi una llei que reguli el “servei” bancari per aconseguir que sigui realment un servei en lloc de posar-nos a tots al seu servei per a millorar els seus beneficis. El rescat de la banca va suposar perdre 65.000 M d’euros públics, i ara sabem que cal afegir-ne 35.000 M més del SAREB, el banc dolent, que se’n diu: els fons públics han donat 100.000 M d’euros a la banca privada per apuntalar els seus negocis. A Bankia, el banc que s’ha quedat CaixaBank quasi gratuïtament, l’estat hi ha posat 30.172 M d’euros. No hauria estat més profitós la creació d’un banc públic si l’estat hi té un 65% de les accions?

Les promeses governamentals i de les entitats bancàries semblen poc creïbles, pot acabar passant com ha succeït amb l’actualització de les pensions segons l’IPC. Van prometre actualitzar-les d’acord amb l’augment de l’IPC (6,8%) i han acabat aplicant un nou conceptes d’IPC, el mig (2,5%): volen amagar que ens escamotegen un 4,2%. Una pensió de 1.000 euros cada mes perdria 42 euros, 588 durant tot l’any.

Únicament la força i la persistència de les nostres reclamacions pot intentar modificar la creixent mercantilització dels bancs: no ens donen beneficis, i volen que nosaltres els reportem guanys, que treballem per a ells, pels bancs.

Us necessitem, ens necessitem. Ho hem de fer, i junts ho podem fer. Però junts!!! Us agraïm la vostra imprescindible col·laboració, si no tenim queixes les nostres reclamacions no tenen ni sentit ni recorregut.