El perquè d’una cantada col·lectiva “per la Pau a tot el món”

El perquè jo hi participaré:

Quan veiem les notícies dels estralls de la guerra d'Ucraïna sobre persones i sobre estructures... se’ns barregen moltes sensacions: de ràbia, d’impotència, de compassió… sobretot per aquestes pobres dones que han de marxar corrents amb els seus fillets a peu, amb aglomeracions, amb poc més que una motxilla o una maleta, elles a salvar els infants i persones majors i, les seves parelles, els homes, allistant-se a l’exèrcit per defensar el seu país, a matar persones del bàndol contrari i a exposar-se a ser matats pels de l’altra bàndol… però el que acostuma a fer-nos més mal, almenys a mi, és veure el president de Rusia, Putin, envoltat de les seves grandeses i dels seus col·laboradors, donant ordres i dient, suposo que mentides, però també em fa molt mal veure el president d'Ucraïna, Zelenski, animant a fer front a l’exèrcit de Putin, per salvar la llibertat del nostre poble. David contra Goliat… un Goliat que amb dos dies ha destruït anys i anys d’infraestructures, d’aixecar ciutats i d’esforç per crear benestar.

A les televisions ens informen del què volen (els qui la pagan), per tant de versions del conflicte segurament n’hi ha moltes i mai tindrem tota la informació per saber… però una cosa és certa, les guerres sempre acaben igual: amb uns vencedors i uns vençuts… aquesta guerra també haurà d’acabar així, sense dubte, en tot cas el dubte està en quantes morts i quanta destrucció i quant de sofriment hauran deixat?

Em pregunto: quin món estem deixant als que han d’heretar el Planeta? els nostres fills i nets? amb tanta tecnologia de la comunicació que tenim, no és hora de fer un salt qualitatiu com espècie humana? sempre hem de seguir comportant-nos com els primers homínids que van poblar la Terra?

És un bon moment per reflexionar:

Què puc fer jo per aquests problemes? Puc fer alguna cosa, a part de poder fer algunes aportacions per ajudar mínimament a les víctimes, o fer suport a persones que han hagut d’emigrar?  Les conseqüències d’aquestes situacions (i dels molts conflictes bèl·lics que hi ha en el món) segur que ens afecten i afectaran encara més amb el temps.  Només puc mirar i esperar?

Aquests problemes, del moment present, són el resultat de milions i milions de decisions que han pres persones, com nosaltres, al llarg de la història… però el futur encara no ha arribat i serà el resultat de totes les decisions que haurem pres els milions i milions de persones que estem vives en aquest Planeta a partir d’ara.

La meva dignitat com a persona és la mateixa dels 7800 milions de persones, presidents i no presidents, poderosos i no poderosos. Tothom hem nascut de la mateixa manera, de la nostra mare i nus i marxarem també sols i nus i no ens emportarem res al més enllà. El que quedarà de nosaltres serà el bé o el mal que haurem aportat en la vida.

En la vida hi ha decisions que depenen directament de nosaltres i n'hi ha que no. En les que depenen directament de nosaltres hi podem fer coses, però en les que no depenen directament de nosaltres només podem fer coses de manera indirecta: intentar influir en l'entorn: pregant, cantant, parlant, convencent… i sobretot intentant aportar llum a la foscor.

D’altra banda, si mirem la part humana més propera, la de cadascú… tot plegat fa que el cos generi la hormona del cortisol, la hormona de l'estrès. Darrerament estem cada dia amb l'ai al cor: que si m'agafarà el covid?... que si el Putin apretarà el botó... que si el canvi climàtic... que si no plou i no tindrem aigua... que si s'acaba la gasolina... que si la llum s'apuja... que si... que si... que si... el resultat és que tenim una inflamació del cos deguda a la hormona del cortisol i per altra banda, com a conseqüència, un afebliment del sistema immunològic i això ens va enmalaltint. (Val la pena veure el vídeo “Como disminuir el cortisol” per la doctora Marian Rojas Estapé https://youtu.be/SRzE-hE0dNA ). Cantar és molt bo per la salut personal i col·lectiva.

Tot plegat em fa pensar en quin hauria de ser UN OBJECTIU en el que treballar tothom perquè algun dia aquesta situació pugui variar? i la resposta, com diu Dylan, està en el vent… i d’aquest vent, em va néixer aquesta reflexió:  

ON HEM D'ARRIBAR? 

El Canvi Social, l'entrada a la Nova Era, es produirà el dia què la Humanitat, els 7800 milions d'habitants del Planeta, representats pels presidents de tots els països, acordi unànimement, deixar de fabricar armes i posar fi a totes les guerres. 

L'enorme quantitat d'energia que es destina a destruir i matar mitjançant els exèrcits es podrà destinar a construir, a investigar i a regenerar el Planeta i així aconseguir que totes les persones puguem viure dignament i en pau.

Pot semblar utòpic però, com deia Eduardo Galeano, “les utopies serveixen per caminar”. D'altra banda, hem de recordar que unes setmanes abans de la caiguda del mur de Berlín ningú s'ho hauria imaginat, era una utopia… Volar va ser també una utopia durant milers d’anys. Però mai havíem tingut tantes eines de comunicació com ara. L'hora més fosca de la nit és la darrera abans de l'alba; estem ara en aquesta hora tan fosca?

Tinguem present que la foscor és la manca de llum.

Per tots aquests motius jo aniré a cantar, i tu? ens trobarem aquest divendres dia 11 a les 18h a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú.  https://cordelaturuta.blogspot.com/p/per-la-pau-tot-el-mon.html