Sr. Vladímir Putin, per què la guerra?

És la pregunta que li faria si tingués l’oportunitat. És per una qüestió territorial?, Vol recuperar l’anterior divisió de frontera entre l’Europa Occidental i la URSS? Vostè no admet els estats que tenen un sistema democràtic?

Si és així, deixi que li digui: és possible que Occident i l’Aliança Atlàntica OTAN, després dels acords posteriors a la guerra freda, no hagin encertat en les actuacions d’equilibris geopolítics? És probablement revisable l’economia de serveis de primer ordre entre Occident i Orient?

Si es tractés d’una partida d’escacs, el joc acaba fent mat al rei o, en el millor dels casos, taules. Però vostè juga sol i no admet un contrincant, perquè a l’altre costat del taulell no hi ha ningú. Bé, sí: hi ha una població que no vol la guerra, i que vol viure en pau. La seva partida iniciada la matinada del dia 24 de febrer pot acabar molt malament pel planeta. És conscient d’aquesta partida? Del final del seu joc?

Fins i tot amenaça d’utilitzar armament nuclear. Això vol dir que està disposat a l’eliminació de l’ésser humà i de tots els éssers vius que habiten al planeta Terra. És una decisió unilateral de desesperació. I jo em pregunto: Com ha arribat fins aquí? I torno al principi: Quins són els motius?

Li demano el següent: En primer lloc, aturi la guerra i convoqui una taula d’equilibris en el conflicte; exerceixi un lideratge diferent.

Reflexió global

Aquesta reflexió va per tothom, per tots els mandataris: ens estem aproximant a uns 8.000 milions d’habitants en el planeta, i el camí per resoldre els conflictes no és el de les guerres. Necessitem un ordre mundial nou basat en la democràcia i el respecte amb el medi ambient. Calen canvis profunds. És imprescindible un desarmament global.

I una reflexió final: Tant difícil és viure en pau? Tenim el mirall d’un munt de persones que ens han ensenyat, amb el seu testimoniatge, que es viu en pau quan practiques el bé, que coneixem la realitat que estem de pas: es neix, i es finalitza amb la mort, i no ens emportem res; ho deixem tot. Aquesta és l’única veritat. Acumular i acumular no serveix per a res. En canvi, ser bona persona deixa petjada de serenor i exemple a seguir.

Sr. Vladímir Putin, vostè també, aturi aquesta partida. Sigui una persona bona, reflexioni i, si vol, lideri, fins i tot. Participi d’una mitja part per jugar tots junts amb pau.

Em farà cas? Si no, el que li deu passar és que no es troba bé.