Papa de Roma

Avui s'escau el 9è aniversari de la presa de possessió del Papa Francesc. La renúncia de l’emèrit Benet XVI (antic cardenal  Ratzinger) -primera als darrers 600 anys d'història del catolicisme- deixà un munt de punts tèrbols. Ací ho deixo. Vull centrar-me en una valoració summament positiva de l'embranzida de l'antic cardenal Bergoglio. Cert que bufen vents de canvi a l'església, en una etapa molt més oberta i dinàmica. Resta, però, molta tasca a fer, en base a la rèmora que representen algunes estructures prou anquilosades. No ha d’ésser fàcil litigar amb certs fronts. Com ara els escàndols vinculats a la pederàstia, la “postura” de l'església catalana amb el tema del procés independentista, el paper menor de la dona a l'església, la revisió de la controvertida norma del celibat, etcètera. 

No hi ha res millor per a fer palès el seu pensament que citar el títol  de les 8 encícliques i/o exhortacions pastorals publicades durant el seu mandat: Lumen Fidei, Evangelii Gaudium, Laudato si, Amoris laetitia, Gaudete et exultate, Christus vivit, Querida  Amazonia i Fratelli tutti. Amb un estil punyent i farcit de coratge, parla sense embuts. Tant li és ficar cullerada en el tema del medi ambient, com exigir un clima real d'una ferma amistat social. Pot generar certes crítiques entre sectors polítics, socials i religiosos molt arcaics. S'ha acabat el temps aquell de bastir discursos ampul·losos -de cara a la galeria- no anant al nucli essencial dels problemes. Amb tot respecte i salvant distàncies, gairebé gosaria qualificar-lo metafòricament de periodista valent que no es rebrega davant cap tipus de poder fàctic. 

Que Déu ens el conservi molts anys! Crec, tanmateix, que no té massa sentit demanar -als seus bisbes- que renuncïin al càrrec en assolir els 75 anys d'edat. Si més no perquè, a hores d'ara, ell ja en té 85. D’acord amb aquest detall nimi, sembla que encara som prou  lluny de canvis decidits al si d'una institució amb estructures prou farragoses. El darrer terme de la “sinodalitat” ha d’implicar una molt  major implicació dels laics per en un “aggiornamento” integral dins del món del segle XXI. L’aperturisme predicat pel Concili Vaticà II, fa més de mig segle, encara té pendents bona part dels seus tentacles, serrells i protocols. Tant de bo que la mà ferma del Sant Pare assoleixi els reptes proclamats el dia que es coronà com a bisbe del  món. “Tu es Petrus et super hanc petram edificabo ecclesiam meam”.