Nous recursos per a la gent gran

Davant de l’envelliment de la població, cada vegada hi ha més necessitat de crear nous serveis i recursos per atendre a la gent gran dels nostres pobles i ciutats.

Les principals necessitats són les d’atenció i afecte per part de la resta de la societat i sense que hi hagi motivació econòmica. El col·lectiu de la gent gran ha canviat molt al llarg dels últims anys perquè l’esperança de vida és més elevada.

En el 2050, la major part de la població a Catalunya tindrà 65 anys o més. Les necessitats de les persones dependents ens condueixen a fer canvis en els serveis, sobretot en l'urbanisme, en les infraestructures i en la mobilitat dels municipis.

Cal tenir en consideració l’edat i és que no és el mateix tenir 65 anys que 92. L’autonomia, no és el mateix tenir una malaltia que no tenir-ne. L’ entorn, no és el mateix estar en un entorn adaptat i estimulant que un entorn empobrit. I la família, no és el mateix tenir-ne que no, i no és el mateix tenir una relació vinculant que no tenir-la.

Aquest canvi demogràfic amb un envelliment progressiu de la població exigeix un replantejament de les polítiques adreçades a la gent gran, és necessari que els governs municipals pensin que cal construir una societat per a totes les edats.

He fet un recull d’aquests recursos,  crec que podrien recolzar qualsevol ciutadà i ciutadana de Cubelles en benefici dels nostres padrins. Alguns d’ells ja existeixen, d’altres parcialment i d’altres s’haurien d’engegar.

S’han de realitzar activitats que millorin la flexibilitat i l’agilitat, amb l’objectiu de proporcionar més autonomia i retardar les conseqüències de l’envelliment. Amb la col·locació de màquines per realitzar activitats per a tots tipus de públics en espais freqüentats pels veïns i veïnes.

Una formació-educació d’adults, per millorar la qualitat de vida de les persones grans mitjançant activitats que fomentin l’envelliment actiu. Cal estimular el manteniment actiu tant físic com psicològic i promoure la consciència d’utilitat i autoestima.

Realitzar activitats manuals per millorar la qualitat de vida de les persones grans mitjançant la realització de manualitats variades. Un programa d’intervenció i suport psicosocial d’atenció directa a les persones grans o familiars cuidadors de persones dependents, en situació de risc psicosocial. S’ha de millorar l’adaptació al procés d’envelliment i l’adaptació al procés d’esdevenir cuidador d’un familiar dependent.

S’han d’oferir alternatives relacionals i de capacitació, fent una valoració psicosocial completa per evitar o disminuir les situacions de risc. Fomentar rutes adaptades a la vida quotidiana, al voltant del centre de salut, que fomenten la socialització dels veïns i veïnes en el seu entorn mitjançant la pràctica d’activitat física en grup, contribuint a l’enfortiment del teixit social a la vegada que es fomenta l’activitat física, millorant així la salut de tota la comunitat. Cal executar les obres d’accessibilitat al CAP i l’eliminació de barreres.

Les persones, independentment de la seva edat, condició i estat, tenen necessitats emocionals com l’afecte, el suport, el reconeixement.

El suport de l’espai comunitari on es treballi la promoció de l’autonomia mitjançant el desenvolupament de les habilitats emocionals i socials i l’estimulació cognitiva, millorant el benestar emocional de les persones grans i pal·liant situacions d’aïllament. Amb la col·laboració de diverses regidories implicant-se en projectes i/o activitats lúdiques i culturals.

Una aula digital amb espais de participació digital que inclouen una formació amb la facilitació d’espais tutelats d’accés a internet perquè la informàtica esdevingui un recurs eficient, a més d’una eina de participació social. S’ha d’oferir un espai de participació a les persones grans a través de les TIC. Disminuir la bretxa digital entre generacions, millorar les condicions de vida i prevenir el deteriorament cognitiu.

Cal treballar pel foment del voluntariat, amb l’acompanyament a gestions, al metge o altres assumptes, a persones majors de 65 anys, per part de persones voluntàries. Dotar d’un servei d’un vehicle adaptat com a suport per a la mobilitat. La cessió de productes de suport, per la mobilització de la persona des del seu domicili al carrer amb un aparell salva-escales i el suport de personal voluntari. L’accés a les platges, amb unes passeres que permetin arribar a l’aigua.

Amb la cessió de productes de suport (caminadors, bastons, llits, cadires de rodes i grues) perquè la persona pugui continuar fent activitats de la vida diària, per a possibilitar la realització d’activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària.

Potenciar els programes de respir familiar, fer substitucions de la persona cuidadora durant unes hores a la setmana, en la tasca de la cura de la persona dependent, per descarregar-la del pes de fer la cura, i possibilitar-li disposar de temps per a activitats d’oci. Oferir la possibilitat de reduir la càrrega de la persona cuidadora per poder mantenir la vida personal (dur una vida més autònoma, tenir hàbits saludables, participar activament en la societat, etc.).

Els tallers de desenvolupament personal i de cicle vital, un conjunt de coneixements, tècniques i habilitats psicoemocionals. Treballant temes com les motivacions, el control sobre la pròpia vida, planificar i gestionar el temps, prendre decisions, pensar en positiu, les relacions personals, donar-se permís. Tallers on s’han de facilitar a les persones grans les eines necessàries per promoure la seva autonomia i la millora del seu benestar.

Les trobades socials durant un cap de setmana en un hotel per trobar-se amb el món exterior, per poder participar en la vida social. Cal millorar l’autoestima i mantenir la independència de la persona major o discapacitada en la realització d’activitats lúdiques.

Fomentar la trobada interpersonal, grupal i comunitària en relació a la comunicació, diàleg i escolta atenta i continuada de les persones majors o discapacitades.

Tallers per ajudar a tenir cura de la pròpia imatge, per potenciar l’autoestima i enfortir les relacions socials. Xerrades dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local per la gent gran amb l’objectiu d’evitar possibles estafes i robatoris, parlar sobre prevenció i consells bàsics de seguretat.

En el cas de Cubelles hi ha unes actuacions que es poden definir com a estructurals que són molt importants per atendre les necessitats dels diferents grups d’edat.

Com el cobriment de la piscina municipal, la reducció de barreres arquitectòniques, el condicionament i adaptació de l’entorn del CAP.

Un conveni amb la Societat l’Aliança per fer tallers i ball. També el gaudi d’estacionaments reservats per vehicles aprop dels diversos serveis del municipi.

La instal·lació de mobiliari esportiu per la gent gran arreu del poble, l’adaptació de l’estació de RENFE i de les parades MONT-BUS. Un activa gestió d’habitatges compartits i la creació d’un banc del temps.

Cal millorar l’atenció de les entitats financeres per la gent gran. Millorar la gestió i tramitació de documents oficials i facilitar l’accés de la gent gran a l’IMSERSO.

Obrim doncs les ments i fem més gran les nostres propostes en benefici dels que aviat suposaran un 30% de la població de Cubelles. La gent gran no és un col·lectiu homogeni, hi ha una gran diversitat de persones grans, amb unes necessitats pròpies i comunes que garanteixin el seu envelliment. Els nostres padrins necessiten projecció, reconeixement social, prevenció i promoció perquè la societat els dediqui esforç per tot allò que han lluitat i aconseguit per a nosaltres.

Hem d’avançar en drets, en llibertats, en polítiques i sobretot en actuacions concretes per garantir un envelliment saludable dels nostres veïns i veïnes.

Vull compartir aquest decàleg de l’atenció centrada en la persona aplicat a l’atenció de la gent.

1. Totes les persones tenen dignitat. Amb independència de l’edat, les malalties, l’estat cognitiu o el grau de discapacitat o de dependència, la gent gran és posseïdora de dignitat. Per tant, ha de ser tractada amb la mateixa consideració i el mateix respecte que les altres persones.

2. Cada persona és única. Cap persona gran és igual. Cada persona té el seu propi projecte vital. Per tant, l’atenció personalitzada és imprescindible.

3. La biografia és la raó essencial de la singularitat. La biografia és el que converteix cada persona gran en única. Per tant, es converteix en el referent bàsic del pla d’atenció.

4. Les persones tenen dret a controlar la seva pròpia vida. La persona gran és considerada com un agent actiu i protagonista del seu procés d’atenció. Per tant, es respecta l’autonomia de les persones i es busquen oportunitats i suports perquè tinguin control sobre el seu entorn i la seva vida quotidiana.

5. Les persones amb afectació cognitiva greu també tenen dret a exercir la seva autonomia. L’autonomia no s’entén com una capacitat única i fixa. Per tant, no es renuncia a treballar des de l’autonomia amb les persones greument afectades, i s’identifiquen oportunitats i suports que permetin el seu exercici. L’autonomia també s’entén com un dret que, quan la persona no és competent per prendre decisions i actuar, és exercit de manera indirecta a través dels altres, que prenen decisions tenint en compte els valors i les preferències de la persona que és representada.

6. Totes les persones tenen fortaleses i capacitats. La gent gran, tot i tenir nivells alts de dependència, també té fortaleses i capacitats. Per tant, la mirada professional no solament es fixa en els dèficits i les limitacions, també busca una relació que reconegui les fortaleses i capacitats de cada persona, i el seu enfortiment.

7. L’ambient físic en el comportament i en el benestar subjectiu. Especialment en les persones en situació de dependència, l’ambient físic té gran importància en el benestar subjectiu. Per tant, cal aconseguir entorns accessibles, confortables, segurs i significatius.

8. L’activitat quotidiana té gran importància en el benestar i salut de les persones. Allò que és quotidià, el que succeeix en el dia a dia, les activitats que realitza la gent gran influeixen de forma determinant en el seu benestar físic i subjectiu. Per tant, es procura fer activitats plenes de sentit que a més de fer servir d’estímul i teràpia resultin agradables i facin sentir bé les persones.

9. Les persones són interdependents. L’ésser humà es desenvolupa i viu en relació social; necessita els altres i, alhora, influeix en ells. Per tant, els altres –els professionals, la família, els amics o els voluntaris– són essencials en el desenvolupament del projecte vital de la gent gran, i tenen un paper clau en l’exercici de la seva autodeterminació i en l’assoliment del seu benestar.

10. Les persones són multidimensionals i estan subjectes a canvis. En la gent gran, hi interactuen aspectes biològics, psicològics, socials i espirituals. Requereixen suports diversos i ajustats a les diferents situacions. Per tant, cal oferir atenció des d’intervencions integrals, coordinades i flexibles.

T. Martínez (2013). “Decàleg de l’atenció centrada en la persona aplicat a l’atenció de la gent gran”. sumaracciosocial.cat

Cal que els governants dissenyin i planifiquin polítiques locals per a un envelliment actiu, hem de donar la importància que es mereix el fet d’obtenir un major benestar per a tota la ciutadania, amb independència de la seva condició, gènere, raça o edat.

S’han de definir polítiques proactives centrades en actuacions destinades a les persones grans, i el més important ha de ser treballar d’una manera transversal durant tot el cicle vital.

Pensem-hi!

Joan Rodríguez i Serra és educador social.