Dol a la política local

Mor als 68 anys l'exministre vilanoví Josep Piqué

Va ser ministre d'Indústria i d'Exteriors en els dos governs de José María Aznar i va ser president del Partit Popular de Catalunya

Mor als 68 anys l'exministre vilanoví Josep Piqué. ACN

Mor als 68 anys l'exministre vilanoví Josep Piqué. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L'exministre vilanoví Josep Piqué i Camps ha mort aquest dijous a l'hospital 12 d'octubre de Madrid, segons ha informat en un comunicat la seva família. Piqué va ser polític, economista i professor universitari. Va ser ministre d'Indústria i d'Exteriors en els dos governs de José María Aznar i va ser president del Partit Popular de Catalunya, posteriorment. Piqué va néixer a Vilanova i la Geltrú l'any 1955 i era fill de l'alcalde Josep Piqué i Tetas, l'últim alcalde franquista del municipi. Es va iniciar en la política militant en els partits comunistes, primer a Bandera Roja i després al PSUC. Entre el 1986 i el 1988 va ser director general d'Indústria de la Generalitat en un govern de Jordi Pujol.

La notícia s'ha conegut a través d'un comunicat enviat per la família a la COPE i fonts del PP han confirmat la seva mort posteriorment. Piqué va néixer el 21 de febrer del 1955 a la capital del Garraf, fill de l'últim alcalde franquista de la localitat.

A la política catalana, Piqué es va presentar com a candidat del PPC a les eleccions al Parlament del 2003. Va quedar en quart lloc per darrere de CiU, PSC i ERC. El 2007 va presentar la seva dimissió com a president del PPC i de diputat al Parlament després de fer-se pública la decisió del llavors secretari general del PP, Ángel Acebes, de no comptar amb les persones de confiança de Piqué com a responsables del comitè de campanya del partit per a les eleccions al Congrés.

En el terreny econòmic, Piqué ha ostentat la presidència del Cercle d'Economia, i ha presidit societats com Erkimia, Fesa-Enfersa i Ercros. Precisament, va ser acusat de frau quan era ministre per les seves activitats com a president d'Ercros el 1992. Finalment, va ser exculpat i l'Audiència Nacional va arxivar el cas Ertoil.

L'agost del 2013 va deixar de ser president de Vueling i un mes després va patir una hemorràgia cerebral lleu. Després va ser nomenat conseller delegat a OHL i des del 2017 era membre del consell d'administració de SEAT.

El 2021 la CNMV el va multar, juntament amb la resta d'exconsellers d'Abengoa, per infracció molt greu per no presentar els comptes de l'exercici del 2019.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local