Cens electoral: Barcelona, la ciutat on més baixa, mentre puja més d'un 12% a Cunit i Calafell

Barcelona és el municipi de més de 5.000 habitants on més ha baixat el cens electoral per les eleccions municipals del 28 de maig comparat amb fa quatre anys. La capital catalana tindrà 1.108.175 electors, un 3% menys que el 2019, una dada que s'explica pel descens de població empadronada amb nacionalitat espanyola en els últims anys. La xifra contrasta amb els increments més pronunciats de persones amb dret a vot, a Roda de Berà, Cunit, Canyelles, Vacarisses i Calafell, amb més d'un 12%. Pel que fa a les comarques, el Baix Penedès (8,8%) i la Cerdanya (8,2%) són les que registren més pujades, molt per sobre de la mitjana catalana (1,2%), mentre que el Barcelonès (-2,3%) i la Ribera d'Ebre (-2,2%) se situen a la cua del rànquing.

Segons dades de l'INE analitzades per l'ACN, Barcelona ha perdut 34.255 electors per al 28-M comparat amb les municipals del 2019, dels quals 32.472 són de nacionalitat espanyola. La dada encaixa amb el fet que la ciutat va perdre 34.970 empadronats majors de 17 anys d'aquesta categoria el 2022 –l'últim any amb dades disponibles– respecte a quatre anys enrere. Per contra, el número d'estrangers de 17 anys o més es va disparar un 23% en el mateix període, sumant-ne uns 60.000, cosa que explica l'augment poblacional absolut de la capital en els últims anys. Amb tot, els electors estrangers han caigut lleugerament a la ciutat, per bé que no totes les nacionalitats tenen dret a vot.

Badia del Vallès (-2,7%), la Sénia (-2,7%), Esplugues de Llobregat (-2,6%), Ripoll (-2,5%) i La Llagosta (-2,1%) són els altres municipis de més de 5.000 habitants que han vist el cens electoral caure més d'un 2%. Una quinzena més de poblacions també se situen en números negatius, per uns 200 que sumen electors respecte al 2019.

A l'altre extrem del rànquing, Roda de Berà és la localitat de més de 5.000 habitants amb un increment més accentuat (16,4%), seguit de Cunit (13,9%), Canyelles (13%), Vacarisses (13%) i Calafell (12,8%). Tots els casos superen amb escreix la mitjana catalana, amb un augment de l'1,2%, uns 67.000 votants més, malgrat un lleu descens en els estrangers registrats al cens.

El Baix Penedès i la Cerdanya van créixer en població després de la pandèmia

Per comarques, el Baix Penedès i la Cerdanya són les que més creixen, mentre que el Barcelonès és la que més cau durant els quatre anys, la majoria dels quals en període pandèmic. De fet, la Cerdanya ja va ser la que més va créixer percentualment en empadronats durant l'any 2020 i el Baix Penedès, la que ho va fer en xifres absolutes. Per contra, el Barcelonès ja va caure més que cap altra durant l'any de la Covid.

El Moianès (7,9%), el Pallars Sobirà (5,9%) i la Selva (4,7%) també han experimentat pujades significatives en el cens electoral respecte al 2019. A la banda baixa, el Barcelonès i la Ribera d'Ebre es troben a la cua, juntament amb les Garrigues (-1,9%), la Terra Alta (-1,45%), la Noguera (-0,41%) i el Pla d'Urgell (-0,31%).