25 anys de l'agermanament entre Vilanova i la Geltrú i Matanzas

Ara fa vint-i-cinc anys, el 10 de desembre de 1998, les ciutats de Matanzas i Vilanova i la Geltrú van decidir agermanar-se basant-se en uns antecedents històrics i culturals, amb l'objectiu comú de cooperar en diversos àmbits i projectes.

L'agermanament amb Matanzas va néixer amb la voluntat de donar suport a una ciutat que sempre ha estat present en la nostra història i amb la qual existeixen lligams molt estrets, tant personals com institucionals. Una relació que es va iniciar entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, quan els primers emigrants vilanovins es van establir en diferents ciutats cubanes, especialment a Matanzas. De Vilanova i la Geltrú hi van anar, entre d'altres, personatges com Francesc Gumà i Ferran, Josep Tomàs Ventosa i Soler, Josep Font i Gumà, Francesc Font i Parés o Francesc Gumà i Carbonell.

La solidaritat i la voluntat de mantenir una relació horitzontal que beneficiï el procés de desenvolupament d'un dels municipis agermanats és un dels altres objectius, que preveu l'actuació en diferents àmbits com la millora dels equipaments sanitaris i educatius o la promoció d'activitats culturals que permetin un millor coneixement de les dues ciutats.

Amb motiu d'aquest vint-i-cinquè aniversari s'han  organitzat durant tot l'any diverses activitats, gràcies a la implicació de les dues entitats que hi ha a la ciutat: El Casal d'Amistat Cuba - Garraf “Camilo Cienfuegos” i el Casal Popular Cuba, Matanzas- Vilanova i la Geltrú.  Les activitats, que es van iniciar el mes de març, han anat des de conferències i presentacions de llibres fins a sopars populars i jornades culturals.

Un calendari de propostes que finalitza aquest mes de desembre amb la ratificació de l'agermanament per part del cònsol cubà a Barcelona, Alejandro Castro Medina, qui aquest dijous va ser a la Vilanova i la Geltrú on va signar el llibre d'honor de l'Ajuntament i, posteriorment, va pronunciar la conferència Cuba avui i els seus reptes. Segons Castro “és molt important saber que hi ha un municipi com Vilanova i la Geltrú, que després de 25 anys manté un llaç sentimental amb Cuba i la ciutat de Matanzas”. Míriam Pérez, regidora de Cooperació i agermanaments, es va comprometre “a treballar aquest mandat per revitalitzar i enfortir el vincle i els forts lligams amb Matanzas a través de diverses iniciatives que aniran concretant-se els propers mesos”.

Els darrers actes commemoratius de l'aniversari seran l'exposició i projecció del documental Cuba i Matanzas, d'anar i tornada amb fotografies de Miquel Alentorn (Mike) que s'inaugura aquest cap de setmana i que es podrà visitar a la biblioteca Joan Oliva i Milà fins al 16 de gener de 2024, i la taula rodona Parlem d'esclavisme. El fenomen indià a Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Mònica Álvarez i Eduard Rama, historiadors i autors de l'estudi encarregat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú sobre el patrimoni indià de la ciutat, i Adrià Enríquez, historiador especialitzat en esclavisme, que se celebrarà el 22 de desembre.

En els propers dies es tornaran a instal·lar a les quatre entrades de la ciutat els rètols que recorden les ciutats agermanades amb Vilanova i la Geltrú: Vila Real (1984),  Merignac (1987) i Matanzas ( 1998).