El dia de Nadal fa 90 anys que va morir Macià

Aquest dia de Nadal de 2023 fa 90 anys que va morir Francesc Macià, el vilanoví que fou primer president de la Generalitat republicana.

Nascut a la Rambla dels Josepets

Els seus pares, Joan i Maria Llussà, provenien de les Borges Blanques on el pare era un pagès que sovint feia viatges a Vilanova traginant oli de les Garrigues, que després s'embarcava a la platja en direcció a Amèrica, sovint acompanyat amb enviaments de vi.

Posteriorment, la família es va instal·lar a Vilanova per tal d'augmentar la dedicació a aquest negoci.

A dalt, una postal de l'època de la República mostra la casa on va néixer Macià, a la rambla dels Josepets, del llibre d'Enric Ucelay Da Cal 'Francesc Macià: una vida en imatges'. A sota, la imatge actual.

En una casa de la Rambla de Sant Josep, baixant des de l'església dels Josepets a mà dreta, hi van néixer els seus set fills. La casa va ser derruïda fa ja molts anys i el solar continua convertit en un prat d'herbes.

La primera escola de Francesc va ser la del mestre Pau Mimó i Raventós. El Batxillerat el va fer a l'Institut Lliure de Segon Ensenyament, a la mateixa vila.

La prosperitat del negoci familiar els va permetre construir una casa nova, a la cantonada que forma l'edifici del carrer Sant Pau 7 i Sant Gervasi 31.

El seu germà Joan fou regidor vilanoví a diversos consistoris, tinent d'alcalde i alcalde accidental durant llargues temporades, segons Albert Virella i Bloda.

El 1876, amb 16 anys, deixa Vilanova per ingressar a l'Acadèmia d'Enginyers Militars de Guadalajara.

Un plànol pel clavegueram de Vilanova

Sent capità d’Enginyers de l’Exèrcit, l’Ajuntament de Vilanova li va encarregar, a títol personal, l’elaboració d’un projecte general de clavegueram per a Vilanova, segons ha publicat el geògraf Jordi Ferrer i Pumareta. Amb una llicència militar per assumptes propis, el vilanoví va aixecar un nou plànol de la ciutat i dels seus contorns per poder tenir l’altimetria sobre la qual planificar la xarxa del clavegueram. Acabat el permís, Macià, que havia estat ascendit a comandant, fou enviat a Lleida des d’on va seguir vetllant la feina a distància i fent viatges esporàdics a Vilanova per examinar-ne l’evolució.

El militar va necessitar un nou per poder acabar el plànol, però del projecte de clavegueram només se’n va fer una petita part. Finalment, un canvi del govern local va frenar definitivament la continuació del projecte.  

Sortida de l’Exèrcit, exili i retorn

La seva oposició a l’assalt militar a la revista ‘Cu-cut!’ i a ‘La Veu de Catalunya’, junt amb el desacord amb la llei de jurisdiccions del 1906 i el fet de sortir escollit en la candidatura a la Solidaritat Catalana el van fer renunciar a la carrera militar. Llavors comença una entrega a la política, cada cop més nacionalista, fins que fugint de la dictadura de Primo de Rivera se’n va a l’exili.

No en pot retornar fins que, acabada la ‘dictablanda’ del general Berenguer, és indultat de cinc causes per suposats delictes contra la ‘unidad nacional’, injúries a l’Exèrcit i altres. Llavors torna definitivament a Catalunya.

A dalt, una postal de l'època de la República mostra la casa on va néixer Macià, a la rambla dels Josepets, del llibre d'Enric Ucelay Da Cal 'Francesc Macià: una vida en imatges'. A sota, la imatge actual.

L’arribada del tren de les 2:55

Només una setmana després del retorn de l'exili en olor de multituds, programa un viatge a Vilanova. L'anunci d'aquesta visita crea una expectació espectacular a la seva ciutat natal. L'Ateneu i els 'Amics de Macià' convoquen a totes les entitats de la vila, culturals, econòmiques, polítiques i recreatives. La comissió organitzadora fa una crida als ciutadans de Vilanova, amb un esment especial a què acudeixin a l'acte les "mullers en ferma companyonia amb els homes" a oferir-li flors.

Els organitzadors demanen a l'ajuntament que anomeni Macià fill predilecte de la vila i que la rambla Principal es converteixi en rambla Macià.
“Estimo tots els vilanovins sense distinció”

L'andana de l'estació està abarrotada de gent, com es pot veure a la fotografia adjunta. El Diari de Vilanova diu que en arribar el comboi, esclataren uns aplaudiments formidables i es deixaren oir bon nombre de visques. "Els vilanovins van homenatjar-lo de faisó grandiosa i emocionant". L'alcalde Francesc Puig Font i els regidors tenen problemes per poder-se apropar al nouvingut. També la neboda, "amb penes i treballs", aconsegueix arribar a oferir-li unes flors. Al vestíbul, els esposos Francesc Macià i Eugènia Lamarca "són coberts materialment de ramells de flors que els hi entregaven agraciades damisel·les". A la plaça tampoc s'hi cap.

Quan la comitiva assoleix pujar per la rambla fins a arribar a l'Ateneu, Macià surt al balcó. Allà comença confessant que de les moltes emocions rebudes en els seus anys de vida política, cap li ha penetrat tant al seu cor com aquesta rebuda. Llavors deixa anar una frase que fa vessar llàgrimes: "Estimo a tots els vilanovins sense distinció de classes ni partits". Homenatja al seu pare, enterrat al cementiri local, i demana a tothom que s'inspiri en un esperit de justícia i llibertat, "puix pensant així podrem aspirar a veure Catalunya tal com la desitgem: gran i lliure". Les salutacions individuals que vingueren després van durar "ben bé una hora".

Un tal V.A., que escriu al Diari de Vilanova, subratllarà una paradoxa. "L'home representatiu de totes les llibertats (...) va trobar-se en el mateix lloc una exposició de canaris engabiats".

'Prisma', la revista dels artistes i els intel·lectuals locals, es desferma poèticament: "La gesta, la gran gesta, s'ha acomplert. Les tenebres que ens embolcallaven s'han convertit ara en clarors d'albada. El nostre poble ha vibrat com mai al conjur màgic de Llibertat i Justícia, i al voltant de Macià s'ha creat un nimbe de glòria immortal".

De Rambla Principal a Rambla Macià

No van tardar gaire a canviar-se la placa de la rambla principal per lluir el nom de l'Avi. Però no fou només un canvi dedicat al polític local. La plaça de la Vila, que es deia plaça de la Constitució passà a ser la plaça de la República. Els carrers Correu i Pàdua es van convertir en les vies de García Hernández i de Galán, els oficials que lideraren el fallit aixecament militar republicà de Jaca, el desembre de 1930.

L'alcalde va proposar penjar al saló de sessions els retrats de Macià i de Miquel Guansé, antic alcalde republicà federal de Vilanova que havia construït nombroses cases per a obrers. Els quadres van ser encarregats a Alexandre de Cabanyes i a Martí Torrents.

Gran col·lapse a la carretera

9 de maig de 1931, l'alcaldia, assabentada que l'endemà l'Avi travessarà la ciutat en direcció a Barcelona, ho fa saber als ciutadans i els crida a retre homenatge al personatge. Passarà a 2/4 de 8 de la tarda.

Els veïns dels carrers de l'Havana, Tetuan i Codonyat van penjar domassos als balcons, banderes catalanes i republicanes. "Enorme gentío congregóse en las calles mencionades y rambla Principal; pero al divulgarse (...) que el presidente no pasaría hasta las 10, abandonó sus puestos, aprovechando este intérvalo para cenar".

A les 9, l'alcalde Sanmartí i altres regidors van sortir en auto a l'encontre de l'il·lustre viatger. El mateix van fer comissions del Casal Catalanista i del Centre Republicà Federal. "A las diez de la noche, el pueblo en masa esperaba al señor Maciá". Al carrer de l'Havana les banderes catalana i republicana formaven un arc. "El público, casi atropelladamente, abordaba el coche que ocupaba D. Francisco Maciá, aclamándolo. La niña

Montserrat Serra, vistosamente ataviada con el típico traje de campesina catalana, le hizo ofrenda de un hermoso ramo de claveles adornado con cintas tricolor y de las cuatro barras, al mismo tiempo que gritaba: "Visca l'Avi".

Quan el cotxe travessava la Rambla, el públic va demanar que el personatge descansés una estona a la seu del consistori. Però el president "encargó a una de las muchas personas que rodeaban el auto hiciera saber al pueblo de Villanueva que debido al cansancio que sentía y la necesidad de llegar a Barcelona en el plazo más corto, le era impossible detenerse". L'encàrrec el va complir el representant d'una cinematogràfica, que devia acompanyar el seguici en mig del cacau monumental, enfilat a dalt d'una reixa. El públic va fer bondat i va deixar passar els onze cotxes que formaven el seguici, més el del president, dotze, "siendo despedidos con estruendosos vivas y aplausos".

El president arriba a la Biblioteca-Museu Balaguer per participar en la commemoració dels cent anys de la mort del poeta Cabanyes. ARXIU COMARCAL DEL GARRAF

Dues visites a la Biblioteca-Museu

El primer president de la Generalitat republicana tenia una autèntica passió per la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Després del retorn de l'exili, la visità dues vegades.

En la primera, ho va fer sense avisar, de tal manera que el diari local informava el 23 de maig de 1933 que, "a punto de cerrar esta edición, nos enteramos de la llegada de (...) Francisco Maciá, con diversas personalides. En otro número daremos detalles de la visita".

En el següent exemplar, el periòdic fa saber que les personalitats que l'acompanyaven eren l'ambaixador de França a Espanya, que va quedar meravellat davant de l'Anunciació del Greco, i un ex primer ministre del país veí.

La següent visita al museu la va fer (20 d'agost de 1933) per participar en la commemoració del centenari de la mort de Manuel de Cabanyes. Hi hagué col·locació de placa al carrer que porta el nom del poeta i després un acte solemne a la Balaguer, amb ofrena floral a l'estàtua del literat situada a l'entrada del recinte. També es pronunciaren uns quants discursos i va tancar la sessió el president, que va lloar l'acte com a mostra del volum cultural del país, subratllant que la petjada humanística de l'escriptor no ha de deixar-se marcir sinó que "ha de rebrotar sota l'empara d'aquesta Catalunya nova que anem a construir".

Una apendicitis aguda

Quan el 25 de desembre de 1933 una apendicitis aguda posa fi a la vida del més il·lustre dels vilanovins, l'ajuntament es reuneix en sessió extraordinària i convoca els presidents de totes les agrupacions i societats per tal que designin representants per establir torns de vetlla a la capella ardent i representacions per acompanyar la comitiva fúnebre.

Les autoritats vilanovines, junt amb les de les Borges Blanques, van tenir llocs de preferència, al costat de les de Barcelona, en les cerimònies fúnebres.

- FERRER I PUMARETA, Jordi. Localitzada una còpia del plànol aixecat per Francesc Macià per al projecte de clavegueram de Vilanova i la Geltrú. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 82, desembre 2016, p. 199-206
–FERRER I PUMARETA, Jordi. El desideràtum del sanejament. El projecte de Francesc Macià i la lluita de Joan Ventosa per higienitzar Vilanova i la Geltrú (1894-1917)
-VIRELLA I BLODA, Albert. Francesc Macià (1859-1933), president de Catalunya.