El 12-O perd pistonada al carrer i guanya pes institucional: cauen les manifestacions i Illa torna a Madrid

La pèrdua de la majoria independentista també marca la festivitat del 12-O, amb la inauguració d'un nou rol institucional per part del Govern. Si abans els presidents Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès havien boicotejat la jornada, aquest any el president Salvador Illa ha decidit tornar a la desfilada militar del passeig de la Castellana 14 anys després. Però la mutació del Dia de la Hispanitat també s'ha produït als carrers, amb un efecte invers. Deixar enrere els anys àlgids del procés ha afectat la mobilització constitucionalista, com també li ha passat a l'independentisme. Les manifestacions convocades per les entitats espanyolistes han passat de reunir 350.000 assistents el 2017 a menys de 1.000 l'any passat.

Després de 14 anys, el president de la Generalitat, Salvador Illa, assistirà a tots els actes que se celebren pel 12-O a Madrid. El cap del Govern assistirà primer a la desfilada militar de l'Exèrcit espanyol i després a la recepció dels reis d'Espanya al Palau Reial de Madrid. L'executiu ho ha justificat perquè volen "ocupar totes les cadires on Catalunya hi ha de ser present" i busquen "el màxim respecte i col·laboració amb totes les institucions".

Els seus antecessors independentistes en el càrrec, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, no van assistir mai ni a la desfilada militar, ni a la recepció del Palau Reial. L'últim president de la Generalitat que hi havia assistit era el també socialista José Montilla el 2010, pocs mesos després de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut. També va anar-hi el 2007.

Pasqual Maragall va ser el primer president català en assistir als actes del 12-O a Madrid, l'any 2004, i va provocar les crítiques dels seus socis al tripartit, ERC i ICV. Abans, Jordi Pujol no va assistir mai a la cerimònia militar, però sí que ho va fer a la recepció dels reis.

Boicot al festiu

A més de boicotejar institucionalment els actes del 12-O a Madrid, diversos Governs independentistes també van qüestionar el dia festiu. El 2019, l'executiu de Quim Torra va anunciar un "mecanisme legal" perquè els funcionaris poguessin treballar tant el Dia de la Hispanitat com el 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola. El conseller Jordi Puigneró ho va fer emparant-se en una demanda de col·lectius de l'administració i algun sindicat, com la Intersindical-CSC.

Per la seva banda, el president Pere Aragonès va celebrar una reunió del Consell Executiu tant el 12 d'octubre del 2021 com el 2022, si bé els funcionaris van tenir el dia lliure. El 2023, el dirigent republicà va aprofitar la jornada per a fer un viatge institucional a Bolonya (Itàlia).

La mobilització espanyolista des del 2012

Aquest any, la plataforma ‘Catalunya Suma’ ha tornat a convocar una manifestació “sense caràcter institucional” al passeig de Gràcia amb el carrer Provença, davant la Pedrera. La incògnita és quanta gent podrà reunir, malgrat que les expectatives s'han rebaixat amb el pas dels anys.

Les manifestacions espanyolistes a Barcelona pel Dia de la Hispanitat van començar a agafar força a partir de l’any 2012, coincidint els anys àlgids del ‘procés’ a Catalunya. El 2012, la recent nascuda plataforma d’Espanya i Catalans va convocar una concentració a la plaça de Catalunya en reacció a la gran manifestació independentista de la Diada (1,5 milions d’assistents) que va aplegar 6.000 persones, sempre segons la Guàrdia Urbana. La mateixa entitat va aconseguir arrossegar una xifra molt més important de manifestants l’any següent -30.000-, i ja el 2014, de la mà de la recent nascuda entitat Societat Civil Catalana, es va arribar a les 38.000 persones. Aquell mateix any, per la Diada, l’independentisme havia tret 1,8 milions de manifestants als carrers de Barcelona, una xifra rècord.

La mobilització pel 12-O ha anat canviant d’organitzadors, amb plataformes de diferent nom, però que sovint han compartit algunes de les entitats constitucionalistes implicades. Les marxes i concentracions han tingut èxits desiguals de convocatòria. Després de les bones xifres del 2013 i 2014, el 2015 i 2016 no es van superar els 5.000 manifestants respectivament; però l’any 2017, coincidint amb el referèndum de l’1-0, i també el 2018, el constitucionalisme va batre el seu rècord de convocatòria: 65.000 persones es van manifestar pel centre de Barcelona.

Cal dir que el mateix 2017 una altra manifestació contrària a la independència, convocada el dia 8 d’octubre a la plaça d’Urquinaona en resposta al referèndum de l’1-O, va arribar a congregar 350.000 manifestants, sota el lema “Prou! Recuperem el seny”.

Però com li ha passat a l’independentisme, també les manifestacions espanyolistes han anat davallant en nombre d’assistents des d’aleshores. 10.000 persones hi van participar el 2019 (convocades per Catalunya Suma), 2.000 i 2.200 els anys 2021 i 2022, respectivament i, ja el 12-O de l’any passat no es van superar els 1.000 assistents, la xifra més baixa de tots aquests anys.