Esteve Orriols se'n va

Esteve Orriols havia deixat clar que ja no tornaria a encapçalar una altra llista electoral a Vilanova i la Geltrú, però ningú esperava que la seva sortida de la política municipal fos tan immediata. Dimecres al vespre, una trucada del president del seu partit, Artur Mas, li obria una nova via professional, encara que la proposta no es va materialitzar fins ahir dijous al migdia. En una tarda, Orriols va comunicar la seva decisió als membres del seu equip de regidors i a l'alcalde de la ciutat, ja que l'acceptació del nou càrrec al CAC comportava inevitablement la renúncia a qualsevol càrrec públic i polític dins del partit. Orriols serà conseller durant un període de sis anys improrrogables.

De moment, no està clar qui serà el seu relleu dins de Convergència i Unió, encara que previsiblement Josep Lluís Vidal assumirà la direcció fins que es triï un nou comitè executiu, després de l'estiu. Igualment, Vidal seguirà fent de portaveu del grup municipal de CiU a l'Ajuntament.

Esteve Orriols va néixer a Vilanova i la Geltrú el 24 de juliol de 1953, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i va treballar com a professor d’Educació Física i Esportiva i procurardor dels Tribunals.  Ha estat regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú des del 1979, candidat de CiU a les eleccions municipals des d'aleshores, va ser alcalde durant sis anys (1992, 1994 i durant la legislatura 1995-1999). A més, ha estat membre del Consell Comarcal del Garraf del 1987 al 1991, president de la Mancomunitat per a l’atenció dels Minusvàlids Psíquics de la Comarca del Garraf, diputat provincial a la Diputació de Barcelona del 1979 al 1983, diputat al Parlament de Catalunya des de l’any 1984.

L'any vinent hagués celebrat els 25 i 30 anys de diputat al Parlament i regidor de l'Ajuntament, respectivament, el que el situen com un dels polítics en actiu més veterans de les dues institucions. La seva trajectòria política el va portar a ser el responsable del Grup d’Estudiants Democràtics integrat a l’Assemblea de Catalunya i a col·laborar amb el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional) i el MSC (Moviment Socialista de Catalunya). També va participar a l’Assemblea Democràtica de Vilanova (1971). Des del desembre de 1976 és membre de Convergència Democràtica de Catalunya i és possible que el nou càrrec al CAC impliqui la seva renúncia a la militància, encara que aquest extrem no s'ha confirmat.