La davallada de CiU força la federació a buscar una aliança amb ERC o PSC per governar

El resultat de les eleccions al Parlament del 2012 dibuixa un escenari radicalment diferent al dels anteriors comicis. Si el 2010 CiU podia afrontar una legislatura basada en la geometria variable, la federació està obligada a buscar una aliança estable per governar, ja sigui dins o fora de l'executiu. ERC, passant a ser segona força i apostant per la via sobiranista, ja ha presentat les seves credencials durant la campanya, mentre que el PSC encara ha de digerir el seu descens. L'altra derivada és que, precisament, els partits del dret a decidir sumen un diputat respecte el 2010, mentre que les formacions d'esquerres també van a l'alça.

Convergència i Unió, tot i ser qui des del Govern ha convocat aquestes eleccions, ha vist com els seus 62 diputats baixen fins als 50. Per tant, queda lluny de la "majoria excepcional" que demanava el candidat a la reelecció, Artur Mas. Davant d'aquest escenari, la federació està obligada a buscar un soci. I qui està més ben posicionada és Esquerra Republicana de Catalunya.

Artur Mas va convocar les eleccions després d'escoltar el clam de la manifestació durant la Diada i apostant per l'estat propi. Per tant, seguint aquest fil, els republicans tindrien molts números de convertir-se en el seu aliat, després de doblar els seus diputats i recuperar la xifra de 21 que van obtenir l'any 2006. Ara bé, hauran de superar els recels dels seus sectors més esquerranosos en les polítiques socials. I CiU també haurà vèncer recels històrics cap a ERC.

El PSC, pendent de la digestió

El candidat del PSC, Pere Navarro, ha tret pit després de saber els resultats assegurant que "la voluntat d'un poble", en referència a l'eslògan de CiU, no ha acompanyat Artur Mas. Amb tot, ha admès que el resultat obtingut pels socialistes és pitjor del que volien. De fet, és la seva pitjor nit electoral. Mai havien baixat fins a la vintena de diputats.

Pendents de la valoració que es faci des del PSC, el que també mostren els resultats electorals és un augment dels partits d'esquerres. Si fins ara PSC, ERC i ICV-EUiA sumaven 51 diputats, ara, incloent-hi la Candidatura d'Unitat Popular, la xifra s'eleva fins als 57. Un front, però, que en confirmar-se una entesa entre CiU i ERC, perdria força. També cal veure si hi ha sintonia amb la CUP, una formació nova que assegura, en boca del seu cap de llista, David Fernández, que hi ha "moltíssima gent farta d'aquest model".

El PPC, descartat

Del que no hi ha dubtes, fent cas del missatge expressat per Artur Mas, és que l'entesa amb el PPC és inviable. Els populars han ajudat a CiU durant aquesta darrera i efímera legislatura, especialment a l'hora de facilitar l'aprovació de pressupostos. Ara bé, el rumb sobiranista assumit per Mas i la resposta del president espanyol, Mariano Rajoy, a la proposta de Pacte Fiscal impedeixen pràcticament reeditar aquesta col·laboració.

El Partit Popular català i, especialment, la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, poden treure pit pel fet d'haver obtingut un diputat més que a les darreres eleccions, pujant fins a 19 i obtenint així el millor resultat de la seva història a Catalunya. Amb tot, hauran de seguir competint amb un partit que ha crescut: Ciutadans. La formació liderada per Albert Rivera ha triplicat els seus tres diputats, i ha aconseguit finalment grup propi.

El bloc del dret a decidir, reforçat

Tot i el descens de CiU, els partits que estan a favor del dret a decidir han anat a l'alça. La federació, ERC, ICV-EUiA i SI, els partits que van donar suport a la resolució del Parlament per convocar una consulta durant aquesta legislatura que aviat s'iniciarà, sumaven 86 diputats. Ara, CiU, ERC, EUiA i la CUP, partidària de la independència dels Països Catalans, en sumen 87. De fet, en aquest bloc és on trobem l'altra aspecte diferencial d'aquests comicis. La CUP, amb els seus tres diputats, entra al Parlament i en surt Solidaritat Catalana per la Independència.