Agustí Alcoberro: 'a diferència dels anys 30, ara tenim les condicions per arribar fins a la independència'

El 15 d’octubre es commemoren 73 anys de l’assassinat al President Lluís Companys en mans de l’exercit espanyol. Per recordar la figura del president, ERC Vilafranca va organitzar una conferència amb el Director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro i presentada pel professor d’història Salvador Campamà.

Primerament Agustí Alcoberro va preguntar-se “què ens diria avui Lluís Companys?” i va respondre que “segurament diria que les causes justes del món ja tenen milers de defensors, però Catalunya només ens té als catalans”. Alcoberro va repassar la vida del president Companys i la va definir com “una lluita constant per la República, el sindicalisme, els drets dels treballadors i per Catalunya”. Lligat a aquests principis bàsics, la trajectòria política de Companys evoluciona des del “republicanisme d’esquerres fins al secessionisme”, i per Alcoberro precisament és aquesta capacitat d’interpretar el moment el que fa especial a Companys, com per exemple “després del cop d’estat feixista, que fracassa a Catalunya, qui controla el carrer és l’anarquisme de la CNT-FAI, però el president sap moure’s per recuperar el lideratge”.

Pel director del Museu d’Història Companys és transcendental per assegurar durant els anys 30 el predomini del republicanisme d’esquerres a Catalunya ja que “aporta a ERC grans bosses de votants del republicanisme de Lerroux, i els fa compartir l’ideari catalanista del partit” i va afegir “ara caldria que tornés a passar”. Sobre ERC cal destacar que “a l’inici pròpiament no és un partit, sinó una coalició, el partit es formarà amb el temps”.

Sobre el moment actual i els paral·lelismes que es podrien fer amb els temps de la II República, va apuntar que “si no hi hagués hagut la guerra civil, ja faria temps que Catalunya seria independent” i va argumentar dues possibles causes: “llavors només hi havia dos presidents: el de la República i el de la Generalitat, i no 17 com ara, fet que donava una imatge d’igual-igual que hagués desembocat amb la independència” i ”si Espanya hagués participat directament en alguna de les dues grans guerres del segle XX, ja que després els mapes van evolucionar en gran forma”.

Un altre paral·lelisme que Alcoberro va apuntar és ‘el desencís’, ja que “un dels desafiaments de la República és que tot es volia immediatament, va ser un problema de temps”, una problemàtica, la del desencís, que es podria repetir un cop s’aconsegueixi la independència, però Alcoberro va resoldre “potser no sortirà del tot bé, però serem més feliços”.

Per la seva banda Salvador Campamà, professor d’història de l’institut Eugeni d’Ors, va explicar el pas de Companys per Vilafranca. Campamà va glossar l’acció educativa dels governs de la Generalitat republicana i va recordar que “Companys va inaugurar el primer institut i la primera biblioteca de Vilafranca”. També va apuntar que la República va significar un gran canvi social com demostra que “l’alcalde republicà, Fèlix Balaguer era picapedrer a diferència dels anteriors que eren els més adinerats de la vila”. Campamà va iniciar la seva intervenció fent una dura reflexió “el mateix feixisme que va assassinar a Companys és el que va rebentar l’acte de la Generalitat a Madrid l’11 de setembre”. Finalment tant Alcoberro com Campamà van remarcar que “sempre és bo recordar la figura del president Companys, i més ara que hi ha cert corrent revisionista que intenta menysprear la seva obra i la seva acció que va ser honesta, decidida i en uns moments molt durs”.

A l’acabar l’acte, el president d’ERC-Vilafranca, Jordi Rosell, va agrair als assistents, que van deixar petita la sala, i va convidar a tothom a assistir als actes de commemoració en homenatge al President Companys que s’organitzen al Penedès.