L'endeutament municipal i l'emergència social marquen el mandat, segons els alcaldes

Els sis alcaldes del Garraf van fer balanç del mandat ahir en un debat obert organitzat pel Fòrum Econòmic i Social del Garraf. Van fer un exercici de sinceritat en reconéixer que la coordinació entre els municipis és la gran assignatura pendent de la comarca, però també en admetre que la situació econòmica dels ajuntaments i l'emergència social havia marcat el mandat i havia impossibilitat dur a terme molts dels seus compromisos.

A Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras va explicar que han estat quatre anys d'"ajustos importants en el pressupost per revertir una situació econòmica complicada a l'Ajuntament, sense haver de tancar cap servei". "El primer objectiu del mandat ha estat ajudar les famílies. Del pressupost de 2012 al de 2014 hem augment més d'un 50% la partida destinada a Serveis Socials i aquest any destinem 250.000 euros als ajuts socials", va apuntar Lloveras. Com a assignatures pendents, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú va fixar la consolidació de la feina feta aquests anys en promoció econòmica: "volem una indústria més enfocada al coneixement i la tecnologia, millores als polígons industrials i la consolidació del turisme i el comerç local".

A Sitges, l'alcalde Miquel Forns també va assenyalar que la situació econòmica de l'Ajuntament era "molt dolenta": "Sitges genera molta activitat econòmica, gràcies al turisme i tenim una de les dades d'atur més baixes, però l'Ajuntament ho estava passant molt malament. Al juny de 2011 només hi havia a la caixa el 10% del pressupost anual. Vam patir moltíssim. Però hem estat capaços de donar la volta a la hisenda local, hem passat de pagar als proveïdors a 30 mesos a fer-ho a 30 dies. I hem enfortit el model democràtic de l'Ajuntament amb pressupostos participatius i audiències públiques". Com a assignatures pendents, l'alcalde de Sitges s'ha marcat la construcció de la quatre escola pública i la conciliació a la via pública, pel que fa a sorolls i venda il.legal.

En aquest sentit, l'alcalde de Sant Pere de Ribes, Lluís Giralt, lúltim en incorporar-se a aquest càrrec a la comarca, es va mostrar orgullós de l'esforç que ha fet el municipi en aquest pressupost: "nosaltres no partíem d'una situació econòmica complicada, però tenim la taxa d'atur més elevada de la comarca i la contractació que s'està fent al municipi és insuficient. Per això hem impulsat el Pla de Reactivació Municipal, que ens serveis invertir en millorar equipaments que estaven abandonats i alhora generar riquesa al municipi." Entre les assignatures pendents que quedaran a Sant Pere de Ribes al final del mandat Giralt va apuntar a l'ampliació del parc d'habitatges socials i la liquidació de l'empresa Garraf Promocions.

A Cubelles, l'alcaldessa Mònica Miquel, que s'acomiada de la política municipal al mes de maig, es va mostrar satisfeta amb el balanç d'un mandat amb dos equips de govern diferents: "hem fet els deures i hem recuperat el patrimoni històric local, que era el repte que ens vam marcar a l'inici del mandat. Ens han quedat poques coses a fer, entre elles, l'arranjament de Mas Trader i de l'avinguda dels Països Catalans, tot i que són dos projectes que ja estan aprovats i només queden d'executar".

Per la seva part, l'alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet va defensar que aquest mandat havien pogut reduir el 114% d'endeutament que tenia el seu ajuntament i invertir en equipaments, tot i que va destacar per sobre de tot que les millors actuacions del mandat havien estat la construcció de l'institut de secundària, pel que representa de cohesió social al municipi, i la urbanització de les Palmeres, després de 40 anys.

La intervenció de l'alcalde d'Olivella, Joaquim Mas, que també deixa la política municipal aquest mes de maig, va ser la més dura: "el nostre projecte ha estat la subsistència municipal. No tenim polígons industrials, ni comerç, no tenim ingressos més que l'IBI i les llicències d'obres i suposaven uns ingressos de 1,5 milions d'euros en un pressupost municipal de 4 milions. L'esforç ha estat per mantenir els serveis mínims, vam haver de tancar durant un any la llar d'infants municipal per problemes econòmics, i donar suport a 300 famílies amb necessitats al municipi, on tenim un total de 1.200 famílies".