Vilafranca afronta les eleccions amb sis candidatures i l'oposició renovada

Vilafranca afronta les eleccions municipals en plena capitalitat cultural catalana i en un escenari en què l'actual govern sociovergent manté els seus caps de llista i l'oposició, a excepció del PP, renova les cares dels seus líders.

Els 27.347 vilafranquins amb dret a vot podran decidir-se amb coneixement de causa, ja que les sis forces actualment presents al plenari de la capital de l’Alt Penedès són precisament les que opten a l’alcaldia i a les 21 places de regidor, amb l’única novetat d’ICV, que s’integra dins la coalició d’esquerres Vilafranca en Comú.

Així doncs, després de dos comicis (2007 i 2011) en què hi havia fins a vuit llistes entre les que triar, la capital de l'Alt Penedès passa ara a tenir-ne només sis, ja que ni PxC ni SI han presentat llista electoral en aquesta ocasió.

Després de sis anys al capdavant de l’Ajuntament i de finalitzar el seu primer mandat complet, Pere Regull (CiU), de 54 anys, aspira a la reelecció conscient que en cas de guanyar és molt probable que torni a necessitar un pacte de govern (com el que ha tingut amb el PSC els dos darrers anys) per poder desenvolupar el seu programa. La bona sintonia entre els dos partits fa gens descartable aquesta opció, però en tot cas dependrà d’entrada del què dictin les urnes, on CiU hauria d’aconseguir dos regidors més que fa quatre anys per assolir la majoria absoluta que marquen els 11 regidors. El mandat de Regull, ha tingut dues parts diferenciades, la primera governant en minoria i amb dificultats per tirar endavant els seus propòsits; i la segona amb el PSC com a company de govern, cosa que li ha permès desbloquejar les línies d’actuació.

A més ha coincidit en el temps amb la desaparició de Caixa Penedès, amb el sotrac econòmic i social que ha provocat tan a Vilafranca com a la comarca en general. No obstant, financerament el consistori vilafranquí presenta bons números que li permeten no haver de supeditar les seves decisions a les regulacions d’institucions superiors.

Amb tot, ha estat un mandat en què s’ha impulsat definitivament la promoció de l’enoturisme, per fer de Vilafranca, a ulls forasters, una autèntica capital del vi. En aquest sentit s’hi ha emmarcat el projecte de l’Escavi, incomplet i incert respecte les perspectives inicials i principal motiu de queixes de l’oposició envers la gestió convergent a l’alcaldia. Un altre aspecte és el continuat pols amb Adif pel cobriment de la via fins el Pont de Moja, motiu de tortura diària pels veïns que ho pateixen. La resolució d’ambdós casos seran temes cabdals en el proper mandat. Serà la quarta vegada que Regull encapçala la llista convergent a Vilafranca.

El PSC concorre per segona vegada amb Francisco Romero, de 40 anys, com a cap de llista, amb la incertesa de saber si l’erosió que viu el partit a nivell català l’afectarà també a Vilafranca, població on va tenir l’alcaldia ininterrompudament entre 1979 i 2009 i on també ha estat al govern els últims dos anys després de pactar amb CiU a principis del 2013. És precisament la tasca dins l’equip de govern la que fa confiar als socialistes de poder frenar la caiguda i, al mateix temps, remuntar el vol després de perdre més de mil vots en els últims comicis. Romero ha estat regidor a Vilafranca des del 1999 i fou alcalde durant un mes, el que va transcórrer entre la renúncia de Marcel Esteve i la moció de censura que va catapultar Regull a l’alcaldia fa sis anys.

La tercera força a l’Ajuntament, la CUP, arriba a una nova cita electoral amb cares renovades, ja que el duet Llorenç Casanova-Xavi Navarro ha estat substituït per Marcel Martínez-Laia Santís. Les previsions de creixement del partit arreu del país poden ser l’impuls per accedir al tercer regidor, mateixa aspiració que al 2011 quan els resultats, similars al 2007, van fer témer a la formació haver tocat sostre. En cas d’obtenir-lo, Maria Ferrerons també entraria a l’Ajuntament. Martínez, de 29 anys, és el més jove dels alcaldables i lidera una llista amb una mitjana d’edat de 36 anys.

El PP és l’únic partit de l’oposició que no renova el cap de llista de cara als comicis. Així, Josep Ramon Sogas, de 53 anys, encapçalarà la formació per quarta vegada consecutiva, aspirant a mantenir els dos regidors obtinguts al 2011, després d’haver estat la primera dècada del segle XX amb només un representant al consistori. L’altra regidora popular, Montserrat Blasco, repeteix com a número dos de la llista.

ERC també arriba amb cares noves al capdavant de la candidatura, sent l’única formació amb una dona al capdavant. Mònica Hill, de 45 anys, serà la cap de llista en substitució de Pep Quelart, que ho ha estat en els dos darrers comicis, sent al mateix temps l’únic regidor republicà a l’Ajuntament durant aquests vuit anys. En un primer moment havia de ser Jordi Rosell qui rellevés Quelart, però per motius personals ha acabat sent Hill, qui té per repte capgirar la dinàmica descendent d’ERC al municipi. Després de passar de 2.244 vots i 3 regidors al 2003 a 953 suports i un sol representant al 2007, ERC va seguir amb un lleu descens al 2011, que el va situar amb 849 vots com a força menys votada de les presents al consistori. 24 anys enrere, el 1991, Hill va ser la primera alcaldable de “l’antiga” CUP al municipi.

Finalment, la coalició d’esquerrers Vilafranca en Comú debuta a les eleccions municipals, si bé engloba també ICV, que disposa d’un regidor en l’actualitat al consistori. El líder de la formació serà l’historiador Ramon Arnabat, de 58 anys, motiu pel qual ha deixat la presidència de l’Institut d’Estudis Penedesencs. El número dos a la llista serà Toni Peñafiel, actual regidor d’ICV a l’Ajuntament després de rellevar durant el darrer any Bernat Villaroya, que havia estat el cap de llista de la formació ecosocialista en els dos anteriors comicis. Vilafranca en Comú és un conglomerat d’esquerres que aplega persones d’ICV-EUiA, Procés Constituent, Pirates, Podem i els exsocialistes tant de Més com d’Avancem. El seu abast i resultats són els més imprevisibles de totes sis candidatures.

Així doncs, Vilafranca arriba a les eleccions amb el perfil de cada llista prou conegut i tenint en compte que el procés que viu el país, amb la consideració de les municipals com a primera volta de les plebiscitàries del 27 de setembre, pot influir en el vot d’una part de l’electorat més enllà del programa electoral municipal que presenti cada candidatura.