CiU guanya a la Diputació de Barcelona en un escenari molt més fragmentat

Amb gairebé el 100% dels vots escrutats de les eleccions municipals a la província de Barcelona, la composició política del Ple de la Diputació queda de la següent manera: CiU obté 14 diputats, ERC-AM, 11; PSC-CP, 10; ENTESA, 8; PP, 3; C's, 3; i CUP-PA, 2. CiU s'ha emportat els diputats únics de Berga, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. El partit judicial d'Arenys de Mar ha determinat que tant CiU com ERC passin a tenir un diputat cadascun, tal i com succeeix a Manresa i a Vic. Granollers i Mataró tindran un representant de CiU, ERC i PSC. D'altra banda a Sabadell, els quatre diputats se'ls reparteixen entre CUP, ERC, PSC i Entesa; i, a Terrassa, entre CIU, ERC, PSC i Entesa.

Al partit judicial de Barcelona, Entesa ha guanyat amb 5 diputats, un més que CiU. PSC, PP, ERC i C's sumen 2 diputats mentre que la CUP n'aconsegueix un. Al de l'Hospitalet de Llobregat ha guanyat el PSC amb dos diputats mentre que C'S, Entesa, PP i ERC en sumen un. A Sant Feliu també s'imposa el PSC amb dos diputats per davant del que aconsegueix ERC.

Composició de la Diputació

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d'elecció es coneix amb el nom d'elecció indirecta, perquè els ciutadans no  trien directament els diputats, sinó a través dels comicis municipals.

La distribució dels diputats es fa per partits judicials de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials, a partir dels quals s'escullen el total de 51 diputats. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l'Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2),  Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).

Procés de constitució

Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d'electors que hagin obtingut algun regidor dins de cada partit judicial. La junta electoral de zona procedeix a distribuir els llocs de diputats que corresponguin a cada partit d'acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d'Hondt.

Posteriorment, la junta electoral convoca per separat, dins dels cinc dies següents, els regidors de cada partit, coalició, federació i agrupació d'electors amb dret a un o més llocs de diputat perquè aquests escullin d'entre les seves llistes de regidors aquells que seran proclamats diputats.

Cal tenir en compte que el procés constitutiu de les diputacions s'inicia quan s'han resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals que s'hagin interposat arran de la proclamació dels regidors electes en els municipis de la demarcació.

Les diputacions es reuneixen en sessió constitutiva presidida per una mesa d'edat, integrada pel diputat de major i menor edat per escollir el president, que ha d'obtenir una majoria absoluta, en la primera votació, o majoria simple, en la segona. El candidat pot ser qualsevol dels diputats provincials.

Tot i que la data de constitució de la Diputació depèn de quan s'hagin constituït tots els ajuntaments - i això variarà si hi ha o no recursos contenciosos electorals contra la proclamació d'electes - és preveu que el ple constitutiu de la Diputació de Barcelona se celebri al mes de juliol.