Aureli Ruiz: "centralitzarem els serveis de l’Ajuntament a l’antic hospital del carrer Sant Pere"

Aureli Ruiz és el regidor de Serveis Centrals i Hisenda de l’Ajuntament de Vilafranca, on és regidor des de l’any 2003. A més és portaveu de l’equip de govern i segon tinent d’alcalde.

- Què destaca d’aquest inici del mandat?

Hem realitzat una modificació estructural que és positiva i més operativa. Ara tenim una organització nova, més moderna, àgil i senzilla. Abans les coses sovint s'encallaven per massa dispersió.

- En què consisteix aquesta reestructuració?

No implica suprimir serveis, sinó reagrupar-los per fer-ho tot més àgil. Hi havia 54 serveis i ara estan agrupats en 26, tot plegat amb coordinació dels caps d'àrea. A més, hem fet una simplificació de regidories, no era gaire lògic que hi hagués regidor d'informàtica o de l'OAC, per exemple.

- Quina pauta s’ha seguit per dur a terme tal reorganització?

Està bé veure experiències alienes, tan pels encerts com pels errors. Per exemple, hem visitat Vic, Sant Boi de Llobregat o Sant Cugat del Vallès. S’ha de tenir en compte que a l’equip de govern venim de conèixer el funcionament de l'empresa privada i no estàvem habituats al funcionament dels ens públics. D'entrada xoquen alguns procediments, però ens hi hem adaptat. Amb tot, crec que han estat positius els sis anys a l'oposició per veure com funciona l'Ajuntament i els sis anys de govern per saber com es gestiona tot plegat. Ara ja hem passat pàgina i fem un salt qualitatiu. A més, comptem amb la figura de direcció d'àrea que permet accelerar processos que s'encallaven per manca de coordinació tècnica.

- Quines objectius teniu pels propers quatre anys?

Un dels reptes és que 50 persones es jubilaran en els propers cinc anys i haurem de replantejar tasques i funcionament. També tenir en compte que a l'Ajuntament hi ha 511 treballadors entre 20 edificis i és necessària una optimització d'espais perquè ara hi ha massa dispersió. La idea és centralitzar-los al màxim. En un de sol és impossible perquè n'hi ha que ‘mengen’ a part, com la policia local, però n'hi ha que sí.

- Quin és l’espai pensat per aquesta centralització?

L'antic hospital al carrer Sant Pere és el lloc ideal. S'enviarà tot cap allà: serveis d'atenció, secretaria, recursos humans, tècnics. Pertany a l’Ajuntament, hi ha 3.000 metres quadrats i per als ciutadans seria un benefici. Per altra banda, de cara al 2016 la idea és situar Benestar Social, que ara està dividit entre quatre llocs diferents, als antics jutjats de la Plaça Penedès, on hi ha 2.000 metres quadrats.

- Parlant d’edificis, un altre en permanent qüestió és el de l’antic Incavi, com tenim el seu funcionament?

S'ha de diferenciar entre l'Escola del Vi i l'edifici. A l'edifici ja s'hi realitzen activitats constants com congressos. També hi ha l'escola d'enoturisme de la qual en tenim nova directora, l'Ester Garcia. L'Escola del Vi és un dels residents i estem a punt de tancar un acord amb la Universitat Rovira i Virgili que probablement suposarà que s'hi realitzin postgraus d'enologia. Per altra banda és important matisar que dels 1,8 milions d'euros que ha costat quasi tot ha estat pagat per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura, amb la qual cosa l'Ajuntament hi ha destinat ben poca despesa.

- Entrant en termes econòmics, Vilafranca és dels municipis de les seves dimensions que millors números presenta. Com s’aconsegueix?

Una eina és augmentar impostos, però no en sóc partidari. La idea és congelar impostos i taxes tot i que les despeses augmentin. La clau estar en no endeutar-se més del raonable i tenir clar què es pot retornar. A Vilafranca no podem passar d'un 8% del pressupost. Tot i això aquí, sigui l'actual govern o anteriors, sempre hem estat més prudents en aquest tema, no és només cosa nostra d’actualitat. Per altra banda, el deute viu l'hem baixat de 22 a 17 milions d'euros i l'objectiu és deixar-lo en 12.

- Per ser convergents d’entrada esteu etiquetats com a govern que no feu prou polítiques socials. Creu que és just?

No és cert, nosaltres fem molta despesa social. Era més necessari més personal de suport a les famílies i més ajudes directes i per això ara hi destinem uns 400.000 euros l'any; també realitzem ajudes indirectes amb bonificacions que són prop d'uns 400.000 euros més. Tot això amb recursos que tenim. Cap municipi de les nostres característiques destina tants recursos a serveis socials a nivell proporcional, qui s'hi acostava més era el Prat i Santa Coloma de Gramanet. A més, els números comencen a ser visibles perquè el Ministeri d'Hisenda els va fer públics i podem demostrar-ho clarament.