La política espanyola suspèn en democràcia interna, segons un rànquing que mesura el funcionament dels partits

La plataforma ciutadana 'Más Democracia' ha presentat aquest dimarts a Madrid un informe on analitza la qualitat democràtica dels catorze partits polítics amb representació parlamentària a l’Estat espanyol. El document senyala que el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) amb un 5,7, i Podem amb un 5,5 són els únics partits de l’Estat que aproven. Segons aquest informe, CDC (2,8), UDC i el Partit Popular, que tanquen la llista empatant amb una nota de 2,2, són els partits que surten més malparats d’aquest rànquing que pretén analitzar la qualitat democràtica en el funcionament intern dels partits polítics. Entre les sis primeres posicions es troben tres partits catalans. ICV (4,8) i el PSC (4,3) segueixen el BNG i Podem en la classificació, mentre que el PSOE (4,2) ocupa la cinquena posició seguida per ERC (4,1). UPyD i C's empaten amb un 4.

L’objectiu d’aquest rànquing de qualitat democràtica dels partits és “contribuir al debat sobre modernització i democratització del funcionament dels partits polítics”, asseguren des de “Más Democracia. En la investigació, dirigida pel professor José Antonio Gomez Yañez i coordinada pel politòleg vilanoví Nacho Corredor, s’ha demanat informació als catorze partits amb representació parlamentaria nacional mitjançant quaranta-una preguntes agrupades en cinc apartats: democràcia interna, sistemes de selecció de candidats, drets dels afiliats i la seva protecció, informació pública sobre el partit i publicitat dels codis ètics

“El problema més gran és la democràcia interna ja que tots els partits suspenen. Existeix una cultura de tenir delegats als Congressos però els afiliats no participen directament de les decisions dels partits, en el programa o l’elecció dels seus candidats”, assenyala Emilia Sánchez-Pantoja, presidenta de “Más Democracia”.

Una altre factor que determina aquesta baixa qualitat democràtica dels partits, segons la plataforma, és el procés de selecció dels candidats. Sánchez-Pantoja explica que cap partit, excepte Podem, ha elegit els seus candidats a presidir la Moncloa a través d’un procés de primàries real i obert a la ciutadania. “Directament no les han fet, o han posat uns requisits d’avals impossibles d’aconseguir que fan que només un candidat es pugui presentar”, afirma Sánchez-Pantoja.

La presidenta de “Más Democrácia” també assenyala que per solucionar el problema de la protecció dels afiliats els partits haurien de convocar com a mínim dos Congressos a l’any. Per Sánchez-Pantoja, “és l'única manera de protegir els drets dels afiliats”.

Un informe pioner

El coordinador d’aquesta investigació, el politòleg Nacho Corredor, diu que “fins ara a l’Estat espanyol no hi havia cap informe de qualitat democràtica dels partits d’aquestes característiques”. Segons Corredor, “no es tracta només de fer una radiografia de l’estat dels partits a dia d’avui, sinó també de forçar que es produeixin canvis”. Aquest consultor polític reconeix que algun dels partits que ha sortit malparat d’aquest rànquing ja els hi ha demanat propostes per millorar la seva qualitat democràtic l’any vinent.

En aquesta primera edició d’aquest informe que es publicarà cada any, els investigadors destaquen com a conclusió principal que “la baixa qualitat democràtica dels partits polítics espanyols, en comparació amb les normes de funcionament requerides en països com Alemanya o el Regne Unit.

“Más Democracia” es defineix com “una organització política ciutadana que vol influir en les institucions, partits, mitjans de comunicació i opinió pública per millorar la qualitat de la nostra democràcia e incrementar la participació política ciutadana”. Creada el 2013 per l’ex polític català Josep Piqué i el socialista Jordi Sevilla, aquesta iniciativa ha treballat per “impulsar el debat sobre la reforma de la Llei de Partits i del seu finançament o la reforma de la Llei Electoral”.