El procés d'independència i el model territorial divideix els candidats en el primer debat de caps de llista

El procés d’independència i el model territorial de l’Estat ha evidenciat una divisió entre els candidats a les eleccions del 20-D, en el primer debat organitzat pel diari ‘el Periódico’. El caps de llista de Democràcia i Llibertat i ERC, Francesc Homs i Gabriel Rufián, han defensat un nou estat perquè entenen que l’espanyol ja no pot oferir res als catalans. Qui lidera En Comú Podem, Xavier Domènech, ha defensat que qualsevol solució passa per la celebració d’un referèndum, una proposta que “per primera vegada” es pot defensar a les urnes el 20-D. A l’altra banda, els candidats del PPC i C’s. Juan Carlos Girauta ha acusat CDC, Unió i ERC de crear un “espiral del silenci” mentre que Jorge Fernández Díaz ha definit el projecte federalista de la socialista Carme Chacón com un “fetitxe” perquè l’autonòmic ja és un “federalisme cooperatiu”. Amb el mapa polític català remogut els darrers mesos, “hem fet un pa com unes hòsties”, ha resolt des d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida.

El debat sobre la independència i el model territorial ha dividit les posicions dels set candidats que es presenten per Barcelona a les eleccions estatals del 20-D. Tots ells han participat aquest dimecres al primer debat de la campanya, que ha organitzat el diari ‘El Periódico’. De l’independentismeal federalisme passant per la defensa del referèndum fins al manteniment de l’estat de les autonomies, totes les opcions s’han fet sentir.

La socialista i exministre de Defensa, Carme Chacón, ha acusat el Govern d’”empobrir” Catalunya amb el procés i de fet ha acusat de ser-ne responsables tant Artur Mas com Mariano Rajoy. Per això ha defensat un cop més un projecte “ambiciós” com el federalisme i s’ha mostrat convençuda que tothom sap que cal “actualitzar el pacte territorial de convivència”.

La Constitució es pot reformar, li ha replicat Fernández Díaz, sempre i quan es respectin consensos i els objectius siguin clars. “El federalisme és un fetitxe”, creu, perquè molts experts coincideixen en definir l’actual estat de les autonomies com un model territorial d’encaix federal cooperatiu. A més, ha acusat el Govern de trencar el pacte constitucional-“si algú no té legitimitat són vostès”- i ha recordat que no és “negociable” la sobirania del poble espanyol.

El cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha defensat unes tesis “modestes i essencials”: “L’únic canvi real no és apostar per una força política espanyola sinó per nosaltres mateixos, qui està proposant canvis de debò és el moviment d’independència”, ha reblat en acusar tant PP com PSOE de tombar l’Estatut. Ha definit la seva formació com a defensora de la declaració d’inici del procés d’independència: “No és aturable si es canalitza de manera democràtica”, ha dit en defensar la independència per la “via de l’acord”.

El cap de llista republicà, Gabriel Rufián, ha posat en valor les manifestacions independentistes dels darrers anys i els vots del 27-S a favor del ‘sí’. “I si fos al revés? Hi hauria cap debat?”, ha preguntat a qui qüestiona els resultats de les darreres eleccions. Per tot plegat ha fet una crida a “intentar tornar a guanyar” el 20-D. Al torn de rèplica, Rufián ha recordat a Xavier Domènech que “desgraciadament no hi ha ningú amb qui negociar” a l’estat.

Precisament Domènech, que encapçala la candidatura d’En Comú Podem, ha reiterat que la solució a l’encaix territorial passa per realitzar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. I en aquest sentit, ha posat en valor que “per primera vegada” es pugui votar a les urnes una formació estatal que defensa el dret a decidir. Creu que els problemes de Catalunya es diuen “PP, PSOE, C’s i, em sap greu, Democràcia i Llibertat”, ha dit a Homs.

No hi està d’acord el cap de llista de C’s, Juan Carlos Girauta. “Són lliures de defensar i promoure la independència –“gràcies”, li han respost Homs i Rufián- però no poden dir què és ser un bon català”. Per tot plegat, i acusant CDC, Unió i ERC d’haver volgut ser “propietaris de l’imaginari col·lecti català”, els ha retret haver creat “un espiral del silenci” que C’s ha trencat. “Els que érem una anomalia som caps de l’oposició”, ha etzibat.

Duran, que ha reivindicat recuperar el dret a decidir i ha demanat pacte, diàleg i acords, ha acusat C’s de tenir el seu origen a anar en contra de la normalització de la llengua catalana a l’escola. “Com pot dir vostè que és representant del catalanisme polític quan no té ni un escó al Parlament?”, li ha etzibat Girauta. De fet, Duran ha afirmat que s’ha complert el que pronosticava: ha lamentat que es confongui “realitat i propaganda, desitjos i possibilitats” i que això hagi conduït a divisions internes a partits com ICV, el PSC i Unió, al trencament de CiU, a l’ascens de C’s i la consolidació d’ERC: “Hem fet un pa com unes hòsties”, ha reblat.

La corrupció i els culpables

A preguntes d'un dels lectors –se n’han fet quatre de totes les previstes-, els candidats han hagut de posicionar-se sobre la corrupció i les mesures que aplicarien per impedir-ne més casos. El més dur amb els seus retrets a ha estat Domenech. "Ja hi ha prou de fer veure que no està passant el que passa. Prou de fer veure que no hi ha el cas Mercuri, Gürtel, Noós, el cas Palau, o que un partit tingui el comptable detingut i li paguin la fiança", ha dit.

El candidat d'ERC també ha estat contundent, però limitant-se a parlar sobretot dels casos que afecten a socialistes i populars. "Dos partits majoritaris i hegemònics a l'Estat són absolutament responsables de la pràctica totalitat dels casos de corrupció. La gent no es mereix que segons qui esquiï a Baqueira –en referència a Bárcenas- o estigui en reservats de restaurants –per les converses de la Camarga-", ha dit Rufián.

Des de C's, Juan Carlos Girauta ha qualificat de "problema molt greu" la corrupció, perquè suposa "que s'agafin diners públics per posar-los a la butxaca". "Com no hi ha recursos, s'han de reduir en innovació i desenvolupament", ha dit, criticant casos com "Malaya, els ERE, la Gürtel, Bankia, o fer grans obres públiques que no serveixen per a res per afavorir constructors que donen diners a fundacions de partits o musicals".

Carme Chacón, per la seva part, ha carregat contra el PP i CDC pels casos que presumptament els han afectat i ha qualificat "d'intolerable" que "una persona vagi a presó per un petit furt de menjar per al seu fill i altres estiguin amunt i avall lliures". "O la democràcia acaba amb la corrupció, o la corrupció amb la democràcia", ha dit, tot afegint que "tots podem tenir casos però la diferència és com els afrontem, i en cap país del món hagués passat que un president enviés un SMS com el 'Luís sé fuerte' quan ja sabia que era un criminal".

El cap de llista d'Unió ha estat menys contundent i ha defensat que "la corrupció està lligada a la condició humana" i que "cap llei" pot legislat sobre "l'ètica de cadascú". El que sí ha fet Duran, com la resta, és presentar la transparència i l'enduriment de penes i delictes per corrupció com a recepta per intentar evitar nous casos.

Francesc Homs ha assegurat que entén "el sentiment" dels ciutadans indignats amb la corrupció, però ha afirmat que no pot "compartir la reflexió" de que la política n'és plena de casos. Així, després de defensar les mesures impulsades des del Govern i el departament de Presidència que ell encapçalava, el cap de llista de Democràcia i Llibertat ha afirmat que és "tan vehement en la denúncia dels casos que hi ha com en la defensa de la majoria de la gent que fa política".

Per últim, Fernández Díaz ha volgut "fugir del 'i tu més'" amb els altres candidats però ha matisat que no podia "acceptar que es digui que l'únic partit que ha patit casos és el PP". "Podríem parlar d'Andalusia o del 3%, i de que són casos que s'han destapat ara, justament amb un govern del PP", ha sentenciat.

Les retallades i el model sanitari, enmig del procés

La sanitat ha encetat el debat. Els candidats del PSC, En Comú Podem i ERC han coincidit en assenyalat la reforma de l’article 135 de la Constitució del 2011 com un dels punts de sortida de les retallades. El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha reconegut que van confiar en el PP però que ja no ho fan . En aquest sentit ha convidat Domènech a “apostar” com ho fa la seva candidatura i la d’ERC per la independència.

“Volem un constitució catalana i et convido que fem això a partir del 20-D”, els ha apel·lat Gabriel Rufián. Ara bé, si n’hi ha, d’independència, finalment, Catalunya “s’haurà d’empassar” un 135 semblant al que van reformar PSOE i PP a instàncies d’Angela Merkel i institucions econòmiques internacionals, els ha advertit el candidat d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. També els ha replicat Girauta: “No em sorprèn que Homs tregui la bandera i que amb un estat independent això no passaria; per exemple aquesta trama de corruptes dins la sanitat pública catalana s’hauria tornat honrada de sobte”, li ha etzibat.

Defensa

L'actual ministre de l'Interior i candidat del PPC per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, ha recordat que Espanya és un dels estats que menys recursos destina a Defensa. Ha apostat per incrementar aquesta partida perquè així ho reclama la comunitat internacional, segons ha dit. I és que formar part de la UE i la OTAN "ens obliga a ser corresponsables i solidaris", ha assenyalat. "No s'hi val voler tenir el paraigües de la seguretat però esperar que me'l posin els altres", ha afegit.

El candidat de C's, Juan Carlos Girauta, ha preguntat a la candidata del PSC i exministra de Defensa en el govern Zapatero, Carme Chacón, si vol suprimir la cartera de Defensa després que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, suggerís la integració d’aquest ministeri en un macrodepartament de Seguretat. Chacón ha respost amb un breu i rotund 'no'. I ha afegit que, en un context de dificultats econòmiques, "no és prioritari" augmentar la despesa en Defensa, sinó que s'han de garantir primer les pensions i tornar a "dignificar" l'estat del benestar.

Per Gabriel Rufián, cap de llista d'ERC, gastar "un sol euro" en despesa militar és "miserable" quan la pobresa creix al país. "Espanya és 'low cost': molt forta amb els dèbils i molt dèbil amb els forts", ha etzibat. El candidat democratacristià, Josep Antoni Duran i Lleida, ha assegurat que hi ha "marge" per reduir els fons en Defensa, però a canvi invertir en Intel·ligència i Policia. Opinió contrària a la de Francesc Homs, de Democràcia i Llibertat, que ha opinat que Defensa no hauria de ser només una qüestió d'"exèrcits i policies": també s'hauria d'invertir en polítiques que assegurin la pau i la convivència, ha assenyalat.

Model laboral

Ciutadans ha defensat el contracte únic com la millor manera d'acabar amb la "dualitat" entre treballadors fixos i temporals que caracteritza l'Estat i la "precarietat" laboral, que ha crescut per la gestió del PP, segons Girauta. "Les desigualtats han crescut notablement a Espanya durant la crisi. Sobretot per la part de baix, i posa en perill l'existència de la classe mitjana. No hi ha democràcia sense classe mitjana", ha reflexionat.

El candidat d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha carregat contra la proposta 'estrella' de la formació 'taronja' en matèria econòmica. El contracte únic suposarà "la precarització de tots", i ha advertit que no es podran recuperar la indemnització per acomiadament fins d'aquí a "nou anys". S'ha queixat que sempre pateixin els efectes de la crisi els mateixos, els de baix, i ha recordat els casos de Rato i Bankia.

Chacón ha promès un salari mínim interprofessional de 1.000 euros mensuals. Duran i Lleida, per la seva part, ha dit que això no es pot assolir en un sol any i ha apostat per arribar als 950 euros al mes d'aquí a finals de la propera legislatura. El dirigent d'UDC s'ha mostrat contrari a una renda mínima garantida universal –perquè "no tenim diners" suficients- i, a canvi, ha proposat un pla social que dobli les actuals rendes garantides autonòmiques.

Homs ha afirmat que l'augment salarial ha de ser percebut com "una aposta pel creixement econòmic" i no sols de "justícia social". També ha dit que hi ha d'haver "progressivitat fiscal real" que acabi amb la ineficiència de l'Administració estatal.