La CUP lliura a Puigdemont una carta amb les mancances de Vilanova

Aquest divendres 29 d’abril el president de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont, ha visitat la capital del Garraf. El portaveu de la CUP, Josep Maria Domènech, durant la recepció a l’Ajuntament, li ha fet entrega d’una missiva amb què la Candidatura d’Unitat Popular ha volgut fer-lo coneixedor de les dificultats que travessa la ciutat i de la necessitat que les institucions posin tots els recursos possibles per tal de resoldre-les.

La carta descriu les mancances principals de la ciutat i del territori a tots nivells. Des de l’índex atur, especialment sagnant en les franges d’edat més joves i més grans, fins a les contínues incidències de la línia de rodalies que afecten les milers de vilanovines que es traslladen cada dia. La CUP considera que, d’aquesta manera, el president Puigdemont es pot endur una visió més realista de la situació de Vilanova que la que pugui traslladar-li el govern sociovergent.

Una de les demandes que se li fan és que pugui facilitar una resolució referent al conveni entre l’Incasòl i l’Ajuntament per a la Platja Llarga. La carta també comparteix el neguit del teixit social arran de la sentència del TSJC sobre el futur dels esdeveniments culturals. Finalment, la CUP de Vilanova anima Puigdemont i el seu govern a donar suport els càrrecs electes de qualsevol formació política que es vegin investigats per la justícia espanyola per les seves opinions o actes en defensa del dret a
decidir del nostre poble.

[Carta Íntegra]

Benvolgut President,

Vilanova i la Geltrú és una ciutat de 65.684 habitants que el gener de 2016 tenia una taxa d’atur registral del 18%. La situació socioeconòmica d’ençà del començament de la crisi econòmica és, com en altres indrets dels Països Catalans, totalment insostenible.

Des de fa uns quants anys, Vilanova i la  Geltrú ha anat perdent pes i lideratge econòmic. L’escassa indústria que ens queda i el sector serveis no satisfan la demanda laboral d’una classe treballadora que ha de mirar cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana a l’hora d’accedir al mercat de treball. Així, joves estudiants i treballadores contemplen i esgoten cos i paciència en comprovar com cap administració pública posa sobre la taula una solució definitiva al peatge injust de la C-32, que disminueix la capacitat competitiva de la capital del Garraf, i al desgavell irresoluble del servei de rodalies d’Adif/Renfe.

Quant als recursos abocats per l’administració autonòmica, l’estadística avala que la comarca del Garraf ha estat una de les més castigades pel que fa a inversions pressupostades. Els 8,27 milions d’euros pressupostats l’any 2015 maquillaven estèticament un bandejament més que habitual des que començà la crisi i les polítiques d’austeritat de la institució que presidiu.

A Vilanova i la Geltrú, res no ha canviat en els últims anys. Els desnonaments i la precarietat laboral abasten una lamentable centralitat en un escenari de centenars de pisos buits retinguts de manera impune en mans de les entitats bancàries. En una conjuntura econòmica en què la manca de recursos institucionals és moneda habitual en persones dependents, infants, malaltes o amb discapacitat, els drets socials continuen essent oblidats per les administracions. A la capital del Garraf, la promesa d’un nou hospital comarcal ha esdevingut una fita que no arriba mai, alhora que l’actual centre concertat de Sant Camil requereix d’inversions urgents que tampoc no arriben. I, mentrestant, continuem esperant i esperant. En l'àmbit de l’ensenyament, el tancament de dues línies de P-3  a dues escoles públiques de la ciutat evidencia que l’administració autonòmica ha estat incompetent a l’hora de preveure quines seran les necessitats educatives de les seves viles i ciutats; o perversa, si el que és vol és acabar amb la qualitat de l’educació pública en benefici de l’escola concertada.

Precisament durant aquests dies, bona part del futur de la ciutat estarà en joc si prospera la modificació puntual del Pla General d’Ordenació en el sector Eixample Nord (històricament anomenat Soterrània), una vasta extensió de 106 hectàrees de territori, el que representaria un terç de l’actual ciutat, en el qual s’hi preveuen encabir 7.341 habitatges nous, 59.645m2 de sostre comercial i 408.024m2 de sostre per a activitats industrials i de serveis. Al nostre parer, la consolidació d’aquest plantejament urbanístic evidenciaria que les administracions públiques no han après res de l’esclat de la bombolla immobiliària ni han entès que la seva urbanització i posterior construcció hipotecaria el futur de la ciutat en un context de davallada demogràfica.

Per aquesta raó, us demanem que l’Institut Català del Sòl (Incasòl) executi el conveni vigent amb l’empresa Subirats Berenguer (propietària dels terrenys que s’havien de construir a la Platja Llarga) per tal que l’Ajuntament pugui protegir aquest espai. I que, un cop fet això, es renegociï el conveni en vigència entre l’Ajuntament i l’Incasòl tenint present la conjuntura actual i les necessitats reals de desenvolupament urbanístic de Vilanova, per una banda, i el valor que té la protecció de la Platja Llarga no només per a Vilanova sinó per a tot el territori català, per l’altra. I que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, s’impliqui activament a cercar una solució en benefici de l’interès general.

Abans d’acomiadar-nos, voldríem fer referència i expressar la nostra preocupació pels efectes que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tindrà sobre el futur dels festivals musicals d’arreu del país. Per aquesta raó, a banda d’emplaçar el govern municipal a afrontar col·lectivament les conseqüències de la sentència i garantir la celebració dels esdeveniments musicals a la ciutat, emplacem també el Parlament de Catalunya, com hem emplaçat la institució municipal, a cercar una solució global que empari legalment la celebració d’esdeveniments culturals extraordinaris a la nostra ciutat i arreu del Principat.

Finalment, des de la CUP de Vilanova refermem el nostre suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya i expressem la nostra solidaritat amb els càrrecs electes que han estat requerits per l’Audiència Nacional en el marc d’una campanya de persecució dels representants polítics i les institucions del país que podria afectar més de 280 municipis catalans que han aprovat fins avui l’adhesió al text del Parlament. Emplacem el seu govern que treballi des de la desobediència i expressi el seu suport als càrrecs electes de qualsevol formació política que es vegin investigats per la justícia espanyola per les seves opinions o actes en defensa del dret a decidir del nostre poble.