Puigdemont anuncia la convocatòria de 7.000 places de funcionari per al 2017

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aprofitat el seu discurs al debat de política general per anunciar que els pressupostos que el Govern aprovarà de cara al 2017 preveuen la convocatòria de "7.000 llocs de treball" dins la funció pública de l'administració de la Generalitat. Així, Puigdemont ha avançat que amb això s'acabarà l'ajornament de convocatòries de places de funcionaris, i que els pressupostos preveuran la incorporació de "2.500 metges, infermers i infermeres; 2.000 mestres; 500 Mossos d'Esquadra ; 150 bombers; i 300 llocs de personal tributari, entre altres". "Majoritàriament són places de serveis essencials, que formaran part de l'administració catalana que volem de present i de futur", ha conclòs el president.

L’última convocatòria per a funcionaris es va aprovar en el marc dels pressupostos del 2015, que preveien 1.230 places en tres anys, principalment per a bombers i personal de l’Agència Tributària de Catalunya. Els pressupostos del 2016, que no es van arribar a debatre al Parlament pel rebuig de la CUP, incloïen la convocatòria de 3.000 places. I en el primer govern presidit per Artut Mas també hi va haver convocatòria de places per a funcionaris. Va ser el 2011 i anaven dirigides a docents i Mossos.

Més enllà d'aquest anunci, el president ha dedicat la major part del seu discurs –d'unes dues hores de durada- a resumir l'acció de Govern i fer balanç del moment actual, tant en matèria econòmics com dels plans previstos i ja coneguts. De la mateixa manera, Puigdemont ha volgut aprofitar també per fer retrets a la polítics "recentralitzadors" de l'Estat i als estrebancs que assegura que el govern espanyol està posant perquè la Generalitat doni resposta als problemes dels catalans.

Pel que fa a les infraestructures, ha afirmat que els 400.000 catalans que cada dia agafen el tren de Rodalies no es mereixen els retards pels incompliments de promeses mai executades i ha preguntat: “S’imaginen on podríem arribar com a país si tinguéssim la gestió de les infraestructures i no fossin subjugades a una política centralista?”. En aquesta mateixa matèria, s'ha queixat de l'estat del projecte del Corredor Mediterrani, i ha convidat a l'Estat a preguntar-se si tal i com estan portant la qüestió, "estem donant les millors eines a les empreses per competir en l'exportació i en la competitivitat". "Necessitem que el Corredor Mediterrani sigui una realitat, i així ho hem defensat i ho defensarem davant l'Estat i també amb un front comú amb la Comunitat Valenciana", ha dit.

Parlant, justament, d'empreses, ha volgut negar que el procés sobiranista estigui malmetent el teixit empresarial català i la implantació de noves companyies. "Entre el gener i agost d'aquest any, s'han creat més de 16.000 empreses a Catalunya. És el volum més alt des de l'inici de la crisi. I són dades que contrasten amb el que alguns mitjans estatals s'entesten en escriure dia sí, dia també. A Catalunya no hi ha fuites d'empreses", ha sentenciat, tot afegint que "en el darrer any 949 empreses van marxar de Catalunya", però són "menys que els que van marxar de Madrid" i a més, segons el president, Catalunya "lidera la creació de noves empreses en els darrers quatre anys, des de 2012,any de l'inici del procés".

Relacionat amb l'activitat empresarial exterior, el president ha fet una aferrissada defensa de les Delegacions del Govern a l'estranger i les Oficines a l'Exterior que té la Generalitat. "Les 35 oficines són el catalitzador de la internacionalització de les empreses. Fins ara més de 23.000 empreses catalanes han rebut suport amb un gran retorn al país. Per cada euro invertit, hi ha un retorn de 26 euros en inversió estrangera i 46 euros en exportacions", ha dit, tot avisant a alguns grups de l'oposició que "retinguin aquesta dada quan a algú li vingui la temptació de discutir" la utilitat de les Oficines i Delegacions.

Puigdemont s'ha congratulat també del creixement del mercat laboral i de les dades d'atur, que ha definit amb més optimisme que les de la mitjana estatal. Amb tot, ha admès la "precarització" de part del mercat laboral i l'ha atribuït, en part, al "marc laboral" existent. És per això que aposta per "avançar cap a un marc català de drets laborals" que contempli "la promoció de contractació a través de la simplificació laboral, un tracte més equitatiu entre temporal i indefinit, i un salari mínim millor". En aquest sentit, ha explicat que el Govern està "treballant per consensuar un salari mínim de 1.000 euros al més".

Un dels grans projectes de la legislatura és l'Agència Tributària de Catalunya. A més d'anunciar la convocatòria de noves 300 places que provinguin el cos funcionarial, Puigdemont ha definit l'ens com la millor eina per "disposar de la riquesa del país". "Sistemes informàtics i personals més eficients, una administració més àgil i que no minvi la competitivitat de les empreses, i una lluita contra el frau més eficaç", ha explicat.

A més, ha defensat també la posada en marxa de l'Agència de Protecció Social, com a eina per "endreçar" el sistema i "debatre com hauria de ser la protecció social en el seu conjunt". Després de fer una nova denúncia de l'infrafinançament d'alguns serveis com la dependència per part d'Espanya, el president ha defensat que "l'estat propi és la millor garantia per desenvolupar" les polítiques de protecció que Catalunya necessita. Mentre això no arribi, però, ha apostat per mantenir uns pressupostos "el més socials possibles". En aquest sentit, ha recordat que el que el Govern va presentar i no es va tramitar per al 2016 "contenia el percentatge social més alt de la història i un pla de xoc" que ha assegurat que seguiran estant als comptes per al 2017, junt a les mesures aprovades al ple de la pobresa.

Dues interrupcions amb aplaudiments

El discurs de Puigdemont només ha estat interromput en dues ocasions pels aplaudiments dels diputats. Un d'ells ha estat quan ha defensat la futura llei de vot electrònic, que permetrà votar de manera més fàcil i àgil els catalans que viuen a l'estranger, i ha denunciat la situació que han viscut en les darreres cites electorals per un sistema espanyol que dificulta el seu accés al dret a vot.

L'altre moment d'aplaudiments dels diputats ha estat després que el president hagi defensat la immersió lingüística al sistema educatiu català. "El nostre model de projecte lingüístic plurilingüe és una garantia de cohesió social i assegura que tot l'alumnat domini les dues llengües oficials. No entenem certs atacs a un model que dóna bons resultats, i més quan Catalunya se situa per sobre la mitjana de l'Estat espanyol en coneixement del castellà", ha dit, tot afegint que "els fets són els fets, i la propaganda és una altra cosa".

Pel que fa a la política sanitària, el president ha remarcat l'aprovació prevista de la "llei d'universalitat de la salut" que preveu mantenir la "no aplicació del decret del govern espanyol que exclou les persones més vulnerables del sistema sanitari públic". "És un exemple més del nostre compromís amb la universalitat del sistema sanitari", ha dit.

Per últim, ha retret també a l'Estat els entrebancs que ha posat per a que Catalunya aculli persones refugiades, enmig de la crisi migratòria que es viu a Europa. "Reclamem una política pròpia per donar resposta i demostrar que davant la inoperància dels estats de la UE sempre persisteix l'Europa dels pobles", ha dit, tot recordant que Catalunya té "1.200 places disponibles" per acollir refugiats a diferents municipis.