Els alcaldes del nord de l'Anoia critiquen que la divisió en vegueries els deixa en una situació d'indefinició

La recent creació de la vegueria del Penedès ha deixat en una situació d'indefinició els vuit municipis del nord de l'Anoia,. Mentre la major part de la comarca s'ha integrat al Penedès –inclosa la capital, Igualada-, el territori conegut històricament com l'Alta Segarra dependrà administrativament de la vegueria de la Catalunya Central. L'alcalde de Calaf i president de la Mancomunitat de l'Alta Segarra, Jordi Badia, ha criticat que el territori s'ha quedat en una situació "anòmala i d'indefinició" perquè "la llei diu que una comarca no pot estar partida". A més, Badia lamenta que el Govern "no ens ha escoltat ni tampoc ens ha convocat per dir-nos com s'ha de resoldre aquesta situació", tot i que el batlle assegura que fa molt temps que reclamen una reunió amb l'administració. Per ell, la solució passaria per reconèixer l'Alta Segarra com a comarca, però amb un funcionament administratiu "més senzill i àgil".

El Parlament donava llum verda aquest dimecres a la vegueria del Penedès en la divisió territorial catalana aprovada l'any 2010 i que encara està pendent d'aplicar. La nova vegueria inclou les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, amb l'excepció de vuit municipis d'aquesta comarca. En concret, són les poblacions situades al nord de l'Anoia, una zona coneguda històricament com l'Alta Segarra. Es tracta dels municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana, que entre tots sumen uns 5.000 habitants.

Els batlles de les poblacions de l'Alta Segarra han viscut amb "resignació" l'aprovació del nou repartiment territorial en vegueries i lamenten que s'han quedat en una situació administrativa "anòmala" perquè depenen d'una vegueria diferent a la qual s'adscriu la majoria de la comarca. "Ni se'ns ha escoltat ni tampoc se'ns ha convocat per explicar-nos com s'ha de resoldre aquesta situació i demanar-nos la nostra opinió", critica el batlle de Calaf, Jordi Badia. De fet, l'alcalde ha relatat que "fa uns mesos teníem una reunió convocada amb la delegada del Govern per tractar aquesta qüestió i hores abans es va suspendre per ordre del Departament de Governació". "No ens agrada gens aquesta situació", ha reblat Badia.

Una comarca amb un funcionament "senzill i àgil"

Per ell i els set municipis anoiencs que actualment ja formen part de la Mancomunitat de l'Alta Segarra la solució passaria perquè el Govern reconegués la singularitat d'aquest territori i li atorgués una dotació pressupostària perquè es pogués organitzar de forma autònoma. "Nosaltres tenim clar que som una comarca diferenciada, que no som Anoia, no som Bages i molt menys som Penedès, sinó que som Alta Segarra", ha apuntat Badia. A partir d'aquí, ha dit, "segurament no cal crear una comarca tradicional si només som vuit municipis, però sí que podríem ser una comarca amb un funcionament administratiu més senzill".

La proposta de l'Alta Segarra passa per dotar el territori d'un Consell d'Alcaldes i el reconeixement d'una Mancomunitat que sigui la que gestioni el dia a dia. En aquest sentit, els batlles reclamen rebre transferències de la Generalitat per poder dotar de contingut aquesta Mancomunitat i poder tenir "un secretari i personal administratiu, però sense la necessitat de tenir consellers i un gran edifici com tenen els Consells Comarcals". De fet, Badia considera "excessiva" la despesa que generen els Consells Comarcals pels serveis que presten.

A més, l'alcalde de Calaf considera que si l'administració reconeix la singularitat del territori i el dota d'una estructura pròpia, la Mancomunitat de l'Alta Segarra "tindrà més entitat per anar a parlar amb la resta d'alcaldes de l'Alta Segarra històrica i posar sobre la taula una proposta de com podria ser una nova comarca". Badia ha explicat que en total podrien arribar a sumar 17 municipis que a dia d'avui estan repartits entre les comarques de l'Anoia, la Segarra, el Solsonès i el Bages, tot i que la majoria d'ells no s'han pronunciat a favor de crear la nova comarca.