La data i la pregunta del referèndum donen el tret de sortida a la via unilateral

El Palau de la Generalitat acollirà aquest divendres al matí l’acte on el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, anunciaran la data i la pregunta del referèndum sobre la independència de Catalunya previst per a la tardor d’aquest 2017. Ho faran envoltats dels diputats de JxSí i la CUP, i dels consellers del seu Govern, amb qui prèviament s’hauran reunit per col·legiar la decisió sobre la data i la pregunta de la votació. Amb aquest anunci, el Govern dona el tret de sortida a la via unilateral per convocar i celebrar el referèndum, després d’haver intentat negociar una fórmula acordada amb l’executiu espanyol i haver-se trobat amb la negativa constant de l’Estat. A poques hores, doncs, de fer públics els detalls, l’1 d’octubre és la data que més força ha pres com a dia escollit per celebrar el referèndum, i tot apunta que la fórmula que apareixerà a les paperetes preguntarà si es vol que Catalunya esdevingui “un estat en forma de república”, per donar cabuda així als dos conceptes que s’havien contemplat.

L’anunci de la data i la pregunta arriba ara després de mesos on el Govern i el president han insistit en reclamar a l’executiu espanyol negociar i acordar els detalls del referèndum. Primer, les crides van ser públiques i amb alguna conversa telefònica. També es van aprovar les mocions al Parlament que reclamaven la celebració del referèndum i els pressupostos que incloïen les partides destinades a finançar la votació. Després, va ser el Pacte Nacional pel Referèndum qui va prendre el comandament de la recerca de suports per a la votació pactada i qui interpel·lava a l’Estat. El passat 22 de maig, Puigdemont, Junqueras i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, van fer el nou intent amb la seva conferència conjunta a Madrid, des d’on van tornar a reclamar un pacte amb l’Estat.

Per últim, el president va decidir formalitzar la darrera oferta per a negociar el referèndum en una carta al cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, que va ser contestada amb la negativa habitual de l’Estat a qualsevol oferiment de pacte en aquesta qüestió. Igualment, i complint un mandat parlamentari, Puigdemont va dirigir-se a la Comissió de Venècia amb una missiva per demanar la seva col·laboració, i la institució va respondre al president amb una crida al diàleg amb l’Estat i a poder convocar un referèndum dins la legalitat. Malgrat totes les negatives que han arribat des d’Espanya per pactar el referèndum, el Govern assegura que mantindrà la seva oferta de diàleg i negociació “fins a l’últim minut de la pròrroga”. Però tot i això, l’executiu sempre ha dit que si la porta del pacte amb l’Estat segueix tancada, el referèndum s’acabarà celebrant igualment de forma unilateral.

Pel que fa als detalls del referèndum, poca cosa se’n sap amb seguretat. L’anunci d’aquest divendres, de fet, servirà també per esvair dubtes i acabar amb les especulacions que s’han vingut fent en els darrers mesos. D’una banda, hi havia la controvèrsia al voltant de quina havia de ser la pregunta del referèndum i si havia de preguntar per un “estat” o per una “república”. En les darreres hores, però, pren força l’opció que inclouria la fórmula “estat en forma de república”, que podria sintetitzar els dos conceptes. Sobre la data de la votació també s’ha especulat molt. El compromís del Govern era celebrar el referèndum durant la segona quinzena del mes de setembre, però els dos últims diumenges d’aquest mes són el 17 i el 24. Un es va considerar molt aviat per poder preparar bé la campanya del referèndum, i l’altre és la festivitat de la Mercè a Barcelona. Amb això, l’1 d’octubre s’ha convertit en la data més probable per a la votació, tot i que també s’ha contemplat amb força el següent diumenge dia 8, considerant totes dues dates suficientment properes al mes de setembre com perquè fossin acceptades per totes les parts implicades.

Les incògnites

Un cop es faci pública la data i la pregunta, quedaran encara algunes incògnites per revelar. Encara restarà pendent saber com i quan es convocarà el referèndum, amb quina fórmula legal i amb quina implicació del Govern. També quedarà saber quan s’aprovaran les lleis de desconnexió al Parlament i quina serà la fórmula que s’utilitzarà per intentar evitar el bloqueig de l’Estat i la justícia espanyola. També hi ha sobre la taula resoldre la petició d’alguns sectors del sobiranisme que demanen que el referèndum tingui empara legal en una llei específica, separada de la de transitorietat.

Més enllà del Govern, el referèndum ha tingut fins ara al darrere als partits de JxSí, a la CUP i a l’espai polític dels comuns i Podem. A l’acte d’aquest divendres, els diputats de JxSí i la CUP refermaran aquest suport al Govern amb la seva presència a l’anunci, amb l’excepció dels anticapitalistes Anna Gabriel i Albert Botran que són fora de Catalunya. Tampoc hi serà el fins fa pocs dies diputat de JxSí i militant del PDeCAT Germà Gordó, que ha abandonat els projectes en ser investigat pel ‘cas 3%’. Al vespre d’aquest divendres, a més, la CUP reunirà el seu Consell Polític i el grup parlamentari per avalar el suport a la data i la pregunta anunciades al matí.

Qui no està previst que assisteixin a l’acte del Palau de la Generalitat és l’espai dels comuns. La via no pactada amb l’Estat no els fa sentir del tot còmodes i continuen reclamant que la votació sigui acordada amb el govern espanyol. A més, van ser ells els que van reclamar l’aval i intervenció de la Comissió de Venècia per garantir el suport internacional i el reconeixement del referèndum. Fins ara, ni Catalunya en Comú ni Podem han decidit del tot la seva postura davant la cita unilateral, però tot apunta que cridaran a participar-hi i l’avalaran com una mobilització sense donar-li caràcter vinculant.

A un altre extrem s’hi ha posicionat sempre PPC, PSC i Cs, que han retret sempre al Govern que vulgui convocar i celebrar un referèndum, i s’han mostrat contraris tant a la via unilateral com a la acordada amb l’Estat.

Aquesta postura ha estat molt semblant a la que ha mantingut el govern espanyol, que mai s’ha prestat a negociar el referèndum ni ha vist viable l’opció unilateral. Queda per veure, però, quina serà la reacció de l’executiu estatal a la data i la pregunta, donat que han avisat en diverses ocasions que actuaran tant com sigui necessari per impedir el que consideren una votació il·legal i un desafiament a l’ordre constitucional, tot afirmant que serà sempre una resposta proporcionada. Com que cada divendres el Consell de Ministres es reuneix, és previsible que el govern espanyol reaccioni a la roda de premsa posterior.

Per la seva part, la Fiscalia també ha actuat contra el procés de la compra d'urnes, anunciant una querella contra la consellera de Governació per engegar el procés d’homologació de les empreses que hauran de proveir el Govern quan calgui comprar les urnes per al referèndum.