El TSJC admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Lloveras i Buch de moment només per desobediència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia contra la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, i el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, per col·laborar amb l'organització de l'1-O. L'alt tribunal, però, només l'admet de moment pel delicte de desobediència i descarta, per ara, que Lloveras i Buch hagin pogut cometre prevaricació i malversació de fons públics. La Fiscalia havia presentat la querella per aquests tres delictes. La querella s'instrueix al TSJC per la condició d'aforada de Lloveras, que és diputada al Parlament, i s'ha designat Jordi Seguí com a jutge instructor.

El TSJC ha ordenat obrir diligències contra Lloveras i Buch ja que considera que els fets narrats per la Fiscalia "imposen l'admissió a tràmit de la querella en valorar de manera indiciària, com a mínim, la possible comissió d'un delicte continuat de desobediència". Així, de moment, el tribunal només contempla aquest possible delicte, tot i que "sense perjudici d'altres qualificacions jurídiques en ser aquestes merament provisionals".

El de malversació de fons públics és l'únic dels tres delictes demanats per la Fiscalia que podria comportar penes de presó. Tant la desobediència com la prevaricació poden comportar inhabilitacions.

Els magistrats afegeixen que la querella s'admet a tràmit "sense perjudici" de la presumpció d'innocència. "La valoració ha de limitar-se a un judici de versemblança sobre la qualificació delictiva dels fets denunciats i la seva presumpta atribució als querellats, sense que en aquest moment processal puguin ni hagin d'oferir-se majors explicacions ni proves", argumenten.

En la querella, la Fiscalia conclou que Lloveras i Buch han fet "actes inequívocs de promoció i organització d'aquesta inconstitucional convocatòria referendària", i que ho han fet essent "perfectament coneixedors dels reiterats pronunciaments" del Constitucional.

El ministeri públic relata que el 6 de setembre a les 23.31 hores, pocs minuts després de ser aprovades la Llei del referèndum i el decret de convocatòria de l'1-O, van enviar una comunicació des del correu electrònic ami@ami.cat signada pels dos querellats i dirigida a tots els alcaldes catalans, en la qual es remetia un model de decret d'alcaldia "per demostrar el vostre suport polític al referèndum". En la missiva se'ls proposava que el signessin "en breu" i el fessin arribar a correus de l'administració electoral del referèndum, l'AMI i l'ACM.

El model de decret d'alcaldia manifestava el "ple suport" al referèndum i "complir les previsions que es contemplen" a la llei, donar compte d'aquesta resolució al ple de l'ajuntament i comunicar aquesta resolució al Govern, a l'ACM i a l'AMI.

El relat de la Fiscalia continua amb un nou correu electrònic, enviat per Lloveras el 10 de setembre a les 13.52 hores als alcaldes dels municipis integrats a l'AMI os els feia arribar un informe sobre la Llei del referèndum elaborat per una sectorial de l'ANC que "analitza detalladament la incidència que té sobre les administracions locals". "En un moment de gran transcendència per al nostre país, necessitem seguretat jurídica", afirmava Lloveras en aquest correu. Segons el ministeri públic, en aquest informe "es defensa la legalitat del procés i la inexistència de cap delicte".

L'escrit de la Fiscalia segueix amb una tercera comunicació, enviada conjuntament per Lloveras i Buch a tots els alcaldes de Catalunya. En aquest correu electrònic, els dos querellats informaven que l'AMI i l'ANC havien elaborat cartells informatius de cara a la campanya, un per fomentar la participació en el referèndum i l'altre demanant pel sí. En el correu també s'adjuntaven els cartells.

D'aquesta manera, la Fiscalia considera que els presidents de l'AMI i l'ACM "han posat de manifest el seu total menyspreu" als pronunciaments del TC i "la seva ferma i inequívoca intenció d'utilitzar les plataformes de l'AMI i l'ANC per instar de forma decidida i rellevant a centenars d'alcaldes de Catalunya a que promoguin l'organització i celebració d'un referèndum inconstitucional".

Mesures cautelars

En la querella, la Fiscalia ha demanat un seguit de mesures cautelars, que haurà de resoldre el jutge instructor. El ministeri públic ha demanat el cessament d'activitat a les webs de les dues associacions "en quant es refereix concretament a aquestes conductes il·legals" d'estar "impulsant i donant una aparença de cobertura legal i de normalitat" a la celebració del referèndum. En concret, ha reclamat la interrupció del servei als dos webs i la mateixa mesura cap a "qualsevol mitjà de comunicació telemàtic, xarxa social o web que faci la mateixa activitat".

La Fiscalia també ha sol·licitat enviar un ofici a alcaldes de tots els municipis catalans requerint-los a donar "instruccions precises" per impedir que "es faciliti qualsevol tipus de recursos personal o material" contra la celebració del referèndum, i "la prohibició d'imprimir, col·locar o difondre per qualsevol mitjà els cartells de foment de participació o a favor del sí", retirant-los en cas que ja estiguin penjats. De fet, també ha reclamat oficiar a la Guàrdia Civil, la policia espanyola i els Mossos d'Esquadra per requisar aquests cartells dins de l'ordre d'adoptar les mesures necessàries per impedir la promoció, organització i celebració del referèndum, i requisar el material necessari per fer-lo.

A més, ha reclamat que s'exigeixi fiança als querellats o l'embargament de béns per assegurar el pagament de les possibles responsabilitats econòmiques.