Llargues cues en l'hora prevista per a l'obertura dels col·legis electorals

GALERIA D'IMATGES

La ciutadania de Catalunya que vol expressar si vol o no la independència del país fa cua des de primera hora del matí d'aquest diumenge davant les seves seus electorals enmig d'un ambient festiu. El referèndum, organitzat pel Govern tot i la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional, ha tensat al màxim les relacions de l'executiu català amb el govern espanyol, i ha posat en una situació delicada els cossos policials, que tenen ordre de no deixar-lo celebrar i, alhora, de fer-ho sense utilitzar la força. En aquest sentit, des de les sis del matí els Mossos s'han anat presentant en molts col·legis i han aixecat acta sense precintar-los, excepte en 90 casos. Paral·lelament, agents de la policia espanyola han començat a actuar en alguns col·legis electorals per evitar les votacions, com per exemple a l'Escola Ramon Llull i l'Institut Jaume Balmes.

Bona part dels col·legis que aquest diumenge han de ser seu electoral han estat ocupats des de divendres per evitar-ne el tancament. S'hi han organitzat activitats culturals i festives a l'espera de començar la votació.

En total, 5,3 milions de catalans estan cridats a votar a les 6.249 meses electorals repartides en 2.315 col·legis a tot el territori. N'hi ha 207 a la ciutat de Barcelona, 824 a la resta de la vegueria, 287 a les comarques centrals, 218 més a Tarragona, 203 a Lleida, 99 a l'Ebre, 384 a Girona i 93 al Pirineu i a l'Aran. El Govern ha acreditat 7.235 agents electorals, entre responsables, coordinadors comarcals, locals i de districte per “garantir que tot funcioni amb normalitat”.

Aquesta normalitat ha de tenir lloc als esquemes del Govern encara que per alguna eventualitat s’acabin requisant urnes o tancant col·legis electorals. Ho assegurava el vicepresident de l'executiu català, Oriol Junqueras, que en roda de premsa afirmava que hi hauria "alternatives” si en algun punt de votació s'intentava impedir el vot.

“Encara que s’enduguin una urna o dues-centes urnes, hi ha alternativa. Hi ha moltes maneres de votar, molts col·legis, moltes maneres que votin els ciutadans. No som nosaltres els que ens dediquem a perseguir paperetes. Altres persegueixen els drets democràtics”, deia Junqueras en una roda de premsa que acabava amb el cop d'efecte de mostrar una urna com les que aquest diumenge hi ha d'haver als col·legis electorals, que les forces de seguretat de l'Estat buscaven des de feia setmanes.

I és que el Govern s'enfronta als aparells governamental i judicial de l'Estat. El primer s'ha oposat reiteradament al referèndum, i el partit al govern, el PP de Mariano Rajoy, ha comptat amb el suport del partit principal de l'oposició, el PSOE de Pedro Sánchez, i de Ciutadans. Després de la suspensió del referèndum decretada pel Tribunal Constitucional, el govern, a través de la Fiscalia General de l'Estat, ha aconseguit motivar moltes de les actuacions judicials en contra de la convocatòria.

Així, el TSJC ha ordenat a Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional que impedeixin el referèndum, després de prendre les regnes de les actuacions judicials a la Fiscalia, que havia arribat a demanar el precintament ja des de divendres del col·legis electorals, en una ordre que després el TSJC ha matisat i rebaixat. També ha rebaixat el to de l'ordre de la Fiscalia segons la qual el comandament dels Mossos passava a mans de l'Estat, concretament sota la direcció del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, germà de l'expresident del Tribunal Constitucional i exmembre del PP Francisco Pérez de los Cobos.

Pel que fa als partits de Catalunya, el referèndum compta amb el suport explícit de la coalició parlamentària que dona suport al Govern, Junts pel Sí, i dels deu diputats de la CUP, conformant una majoria absoluta de 72 a la Cambra catalana. PP, PSC i Ciutadans s'hi oposen de manera frontal i Catalunya Sí Que Es Pot, que ha criticat obertament la manera com el Govern ha gestionat el procés sobiranista i la convocatòria del referèndum (incloent-hi les lleis que li donen l'empara legal, també suspeses pel TC), ha variat la postura després de les reaccions de les últimes setmanes del govern espanyol per intentar aturar la consulta. Ara considera que la situació ha canviat i que ja no es tracta de votar sobre la independència, sinó de defensar els drets fonamentals de la democràcia.

A tot això, a la roda de premsa de divendres Junqueras assegurava que els resultats de l'1-O “tindran tota la validesa que els pertoca”. “La validesa derivarà de la nostra feina per garantir el vot i de totes les dificultats que el govern del PP ha volgut posar. La legitimitat no s'afebleix, es reforça amb les dificultats que el govern espanyol ens posa. La legitimitat de tot el que fem s’ha reforçat cada cop que el govern espanyol ha actuat”, ha sentenciat.