El sadurninenc Santi Vidal admet al jutge que va dir coses irreals en les xerrades públiques d'ERC i l'ANC

El magistrat suspès Santiago Vidal ha assegurat aquest dimarts a la tarda al jutge d'instrucció de Barcelona que investiga els preparatius de l'1-O que el que va dir en algunes xerrades públiques organitzades per ERC i l'ANC no eren reals, com quan va dir que la Generalitat tenia les dades fiscals de tots els catalans de manera irregular. Aquesta afirmació el va obligar a dimitir com a senador republicà. Per la seva banda, Carles Viver i Pi-Sunyer ha dit al jutge que ell va assessorar diversos departaments de la Generalitat per construir estructures d'estat, però sempre els hauria advertit que no podien executar res ni publicar-ho al DOGC, perquè el Tribunal Constitucional ho havia prohibit.

Tots dos han declarat davant del magistrat titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona durant uns tres quarts d'hora cadascun, però no han volgut fer declaracions als mitjans de comunicació.

Abans de començar a declarar Vidal, la seva advocada ha preguntat al jutge si se li atribuïen alguns fets o delictes més a banda dels que sortien a la querella inicial de Vox, que incloïen la rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i revelació de secrets, entre altres. El magistrat instructor ha dit que la causa contra Vidal es basa en la querella però la investigació abasta més fets.

Vidal, que ha dit a la premsa que entrava molt tranquil però que ha semblat sortir més tens, només ha respost a la seva advocada. Segons fonts jurídiques, ha explicat al jutge que en les xerrades polítiques que feia, com la de novembre del 2016 que va provocar la querella, eren "xerrades polítiques" a les quals acudia en qualitat de senador d'ERC i davant de membres i simpatitzants del partit, de l'ANC o Òmnium. Allà, i en el context de debat sobre les estructures d'estat i els passos a seguir per convertir Catalunya en una república independent, Vidal ha admès que va parlar de futuribles, de coses que no eren reals en aquell moment sinó que ho haurien de ser en el futur estat, que no es corresponien a la realitat, hipòtesis i necessitats de futur. En aquell context, ha admès que arran de certes interpel·lacions va fer alguna intervenció dialèctica atrevida, com fan els polítics en mítings. Finalment, ha dit que hauria d'haver utilitzat els verbs en temps futur i no pas present.

D'altra banda, Vidal ja ha demanat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) retornar a la carrera judicial, ja que al març s'acaba la suspensió de tres anys que li van imposar per redactar un esborrany de Constitució catalana.

Per la seva banda, Pi-Sunyer ha explicat els diversos càrrecs i funcions que ha tingut en els últims anys assessorant tècnicament i jurídicament la Generalitat en la construcció d'estructures d'estat. Pi-Sunyer ha respost les preguntes de totes les parts excepte de Vox, acusació popular, i ha explicat que en les reunions amb els departaments els proposava estructures d'estat i els assessorava en les lleis de desconnexió, però els recordava que el TC havia prohibit executar-ne cap, perquè ho havia prohibit, o fins i tot publicar-ho al DOGC, perquè això hauria obligat a executar-ho.

L'advocat de Vox Juan Cremades ha dit als mitjans que les declaracions d'aquest dimarts "corroboren la participació com a cervells intel·lectuals o jurídics del procés" de Vidal i Pi-Sunyer, i això els apropa a ser jutjats.

D'altra banda, el magistrat instructor ha aixecat el secret de sumari d'una part de la causa, la relativa a l'empresa de missatgeria Unipost, pels delictes de malversació de fons públics, revelació de secrets i infidelitat en la custòdia de documents. La peça es va declarar secreta l'11 de desembre passat, i es va prorrogar el secret el 10 de gener. Ara, el magistrat considera que ja s'han practicat totes les diligències necessàries. En concret, s'investigava l'empresa per haver emès comunicacions postals a les persones designades per ocupar càrrecs a les meses dels col·legis electorals l'1-O i als votants. També s'investigava si els diners que va cobrar Unipost procedien de fons públics, tot i que els gestors de l'empresa sabien que el referèndum havia estat prohibit i declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.