El Síndic convida els ciutadans a queixar-se als tribunals com a afectats per la negació a Sànchez d'acudir al ple

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha assenyalat aquest divendres que la decisió del Tribunal Suprem de denegar al candidat a la investidura, Jordi Sànchez, el permís per acudir al ple previst per dilluns al Parlament és "un atac greu" als principis de l'estat de dret i que afecta els drets de participació política tant del diputat com de tots els ciutadans de Catalunya, de "milions de persones que van exercir el seu vot el 21 de desembre". Per això Ribó ha convidat els ciutadans a presentar als tribunals les queixes que considerin oportunes com a directament afectats i, per la seva banda, el Síndic acudirà a les institucions europees que defensen els dretes humans, com el Consell d'Europa, la Comissió Europea i les Nacions Unides.

Ribó ha subratllat que només el president del Parlament pot ordenar el debat d'investidura pel candidat a la presidència de la Generalitat i ha avisat que "el poder judicial no pot substituir de cap manera aquesta funció democràtica". El síndic considera que la interlocutòria de Pablo Llarena d'aquest divendres representa una "transgressió claríssima d'aquest principi elemental" i ha afirmat que es troba davant "un dels fets més greus" de la seva vida institucional i política.

El síndic ha retret al jutge que en la interlocutòria inclogui arguments com, per exemple, que en la candidatura de Junts per Catalunya hi ha altre candidats i els ha qualificat de "clarament de caràcter institucional i polític" i que "no pertanyen al poder judicial". "Qui és el jutge per fer aquest tipus d'afirmacions?”, ha inquirit en una roda de premsa per valorar la decisió del Suprem.

Ribó ha assegurat que "hi ha bases fermes per mantenir la possibilitat de la candidatura" de Sànchez i ha asseverat que li "fa certa vergonya recordar-les". En aquest sentit ha destacat l'article 23 de la Constitució i l'article 3 del Protocol addicional número 1 al Conveni europeu de drets humans, que, quan reconeixen el dret al sufragi actiu i passiu, determinen que les persones que no incorren en causa d'inhabilitació poden ser escollides com a representants populars.

El Síndic de Greuges també ressalta que el dret de sufragi passiu no es limita, però, al dret a ser votat o ser escollit, sinó que es desplega, un cop escollit, al dret a desenvolupar la tasca de representació per a la qual s'ha estat elegit, segons va manifestar la Comissió Europea de Drets Humans, el 1984, en considerar que "no és suficient que una persona tingui el dret a ser candidat", sinó que "ha de tenir també el dret a exercir com a parlamentari un cop escollit. "Adoptar una opinió contrària significaria buidar de contingut el sentit del dret a ser candidat en unes eleccions”.

També ha destacat l'Estatut de Catalunya, que estableix que per ser candidat i esdevenir president de la Generalitat cal ser diputat al Parlament. La condició de diputat o diputada, per tant, genera un dret potencial a esdevenir president del govern, si es compta amb el suport majoritari de la cambra. D'altra banda, de la Llei 13/2008 i del Reglament del Parlament de Catalunya, se'n desprèn que la persona candidata a la presidència de la Generalitat defensi la seva candidatura de manera presencial, en la sessió d'investidura convocada pel president de la cambra.

El Síndic ha resumit que la decisió del Suprem vulnera "de manera flagrant" aquests drets i va en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que considera que "el paper dels òrgans judicials no pot en cap cas modificar l'expressió del poble". Aquesta jurisprudència reconeix que els drets polítics de les persones privades de llibertat no són absoluts i poden ser modulats, d'acord amb el principi de proporcionalitat, per la legislació electoral dels estats. "Un cop més, però, la interlocutòria del Tribunal Suprem no fa cap mena de modulació sobre la situació personal i singular del diputat, a qui es denega totes i cadascuna de les mesures que proposa per participar en les sessions del Parlament", lamenta.

Per tot això, el Síndic de Greuges considera que resulten "vulnerats elements actius i passius del dret de participació política i de la llibertat" i veu motius per formalitzar recurs davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem. En el cas que es desestimés de nou la petició de Jordi Sànchez, es pot interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional i acudir, atenent el precedent del cas Yoldi, a formular una demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. Ribó ha puntualitzat que qui pot presentar queixes als tribunals són les persones directament afectades per la decisió, que són Sànchez, els diputats i els ciutadans.

Ribó també ha criticat que la qualificació penal com a rebel·lió o sedició dels fets al voltant de l'1 d’octubre és "clarament desproporcionada" i "pot atemptar contra principi de legalitat". El síndic també considera "desproporcionada" la mesura cautelar de presó provisional per als líders independentistes i assenyala que si s'ha "adoptat en funció de la ideologia d'aquestes persones, seria contrària al dret a la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió i manifestació i el dret a la llibertat i seguretat personals".