Vox presenta una querella contra Mas i Lloveras a Instrucció 13 després que Llarena l'arxivés

El partit ultradretà Vox, que fa d'acusació popular en els dos grans procediments judicials contra el procés sobiranista, ha presentat aquest dimarts davant del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona una querella per conspiració per a la rebel·lió, sedició, prevaricació, desobediència i malversació contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI Neus Lloveras. Tots dos van estar investigats al Tribunal Suprem pels mateixos fets, però el magistrat instructor Pablo Llarena va arxivar la causa contra ells. Ara Vox la vol reobrir pels mateixos fets i, com que ja no són aforats, ho vol fer davant del jutjat de Barcelona que investiga els preparatius de l'1-O. Segons Vox, tots dos van participar activament en l'entramat que dirigia l'organització del referèndum.
En el cas de Mas, la querella es fonamenta en la seva participació en diverses reunions "clau" i en el 'Llibre blanc de la transició nacional', considerat per l'acusació popular el "full de ruta" per aconseguir la independència. Segons la querella, la mateixa introducció del 'Llibre blanc', titulada 'Decidir per guanyar el futur' i escrita per Mas, "legitima" les actuacions per aconseguir la independència. També vinculen Mas a l'anomenat 'comitè estratègic' que apareix al document 'EnfoCATs' que teòricament dirigia el procés sobiranista, i la seva suposada participació en reunions, recollides a l'agenda de Josep Maria Jové, on s'haurien planificat les lleis de desconnexió.

Pel que fa a Lloveras, la querella diu que com a presidenta de l'AMI va participar "activament" en l'organització de mobilitzacions socials a favor de la independència i també en les reunions de l'anomenat 'comitè estratègic'.

Càrrecs de Governació neguen haver participat en l'1-O

Vox ha presentat la querella el mateix dia que dos antics càrrecs de la Conselleria de Governació han negat aquest dimarts a la tarda davant del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona que tinguessin cap mena de participació en l'organització del referèndum de l'1-O, ja que la seva conselleria va perdre les atribucions de processos electorals amb la reformulació del Govern que es va fer el juliol de l'any passat i que va suposar el trasllat de les competències electorals a la Vicepresidència de la Generalitat.

Segons fonts jurídiques, l'exsecretària general de Governació Meritxell Masó ha declarat com a investigada que ella va rebre el requeriment del Tribunal Constitucional perquè no participés en l'organització del referèndum, però no va fer res, ni a favor ni en contra de l'1-O, perquè no tenia cap mena de competència. Masó ha respost a les preguntes de totes les parts excepte de Vox, i ha recordat que el passat 27 d'octubre va declarar com a testimoni al TSJC sobre fets similars.

Per la seva banda, també ha declarat com a testimoni un responsable que portava una dècada treballant a l'àrea de processos electorals. No obstant això, el 31 de maig va canviar de lloc de feina, cosa que havia demanat feia més d'un any, i va passar a treballar a la Secretaria General de Joventut, i, per tant, tampoc tenia cap vinculació amb el referèndum. Sí que ha admès que a causa de la seva llarga experiència en l'àmbit, Josuè Sallent, director d'Estragègia del CTTI i detingut el 20-S, li havia fet algunes consultes sobre la web referendum.cat.

També ha acudit a la citació judicial una altra investigada, Montserrat Vidal, de l'àrea de processos electorals, que s'ha negat a declarar al·legant que la seva advocada no havia tingut prou dies per mirar-se la causa. Per aquest dimarts també estava citada inicialment la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, però la seva declaració com a investigada per malversació, desobediència i falsedat documental s'ha ajornat.